Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxes socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxes socials. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 d’abril del 2022

Estiu 22

La banalitat ens fa feliços, evita que el nostre cervell funcioni amb els consegüents efectes col·laterals que això té...

... i què hi ha més banal que el magnífic anunci del "tinto de verano Don Simon"?

Espectacular!!! Veure'l és tornar a viure als 90, poder tornar a gaudir del tabac als bars, sentir la pudor del fum que impregnava la teva roba després de sortir de festa una estona a l'estiu. Poder xalar amb la tranquil·litat que sentíem tots al viure en un món on encara no existia el canvi climàtic, devastat per la SIDA i els yonkis, però sense coronavirus ni mascaretes. Amb pocs antivacunes i encara menys terraplanistes. On "dislèxia" i "autisme" eren paraules que encara no sortien al diccionari.

Un anunci que ens transporta a una vida més humil, més simple i menys problemàtica.

Sense mòbils ni xarxes socials, sense Internet, en un món que encara no coneixia la crisi immobiliària, on no calia fer fotos del plat de merda que estava a punt de surar dins els sucs gàstrics del teu estómac, ni ensenyar carn al TikTok ni a l'Instagram, sense viatges en avió per quatre duros, ni la pujada de preus que va comportar l'arribada de l'euro, ni la bilis que desborda Twitter, on la globalització encara no ens havia corromput, on quan encara confiàvem en els polítics i el fet de poder construir un món millor!

La felicitat absoluta que es pot resumir en quatre frases inalterades dècada rere dècada:

- Tinto de verano Don Simón!

- Tinto de verano hay que beber!

- Tinto de verano pa'l calor!

- Fiesta Don Simón!

 

I com no el gran "bebe vinaxo" tot i que això ja és una altra lliga!


dissabte, 1 de gener del 2022

Al meu jo del futur 2023

Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat. 

"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".

"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".

"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".

"Ven-te els pisos abans del 2008".

Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor. 

En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!

Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.

Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.

Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.

L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.

Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...

dimecres, 31 de març del 2021

Visca el Facebook!

Post vist al Facebook:


"Coco ecológico". Plantado en terrenos que antes eran bosques primarios en Costa de Marfil, recolectado por mano de obra esclava, recorre 5.000 kilómetros para ser envasado en plástico y posteriormente recorre centenares de kilómetros más para ser distribuido en los supermercados. Todo muy ecológico.

No sé d'on collons ha sortit aquest esborrany, i menys si està en putu espanyol... Pel que diu el títol del Facebook, tot i que ara no sabria dir a quin any és va començar a editar... 

Tot i això representa a la perfecció la merda de món cap on anem. Un collons de coco "viòlogic" en envàs de plàstic que ve de l'altra punta de món...

Però jo soc una escòria vegana que només menja merda "eco" per salvar el món!

dissabte, 16 de gener del 2021

DC

Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!

Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!

I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".

Fills de puta de docents estúpids!

dissabte, 31 d’octubre del 2020

Insta-gram

Un cop han baixat pel teu esòfag uns quants whiskys, atrapat en el "caloret" i la solitud de les llargues nits de tardor, no hi ha res com cercar una "estoneta" fotos de ties fent "yoga" a l'Instagram. Gaudir de l'esport i la vida saludable, el "postureig" femení, el clímax de la flexibilitat articular/muscular, les possibilitats que ens ofereix el magnífic cos humà, les malles ajustades i les hamburgueses (suposo que veganes) marcades en les fibres elàstiques (que de vegades) els  leggins (o la roba interior directament) ens deixen veure.

Espectacular!

La resta de dosis ja us les cerqueu vosaltres o haurem de posar el "contingut per adults" al bloc. Us deixo que vaig a "fer feina"!

Déjà vu

 Respostes:

- No!!!!
- Champinyo silvestre
- De veritat?
- Agaricus sp
- Si claro
- Siiiii de toda la vida. ...
- Tu cometemos y si no te pasa nada son buenos.y si no te los comes no los cojas será mejor
- Ni son champiñones ni robellones no los cojas si no estás segura
- Sino tienes ni idea de bolets no aconsejes...son champiñon silvestre
- Champinyo silvestre
- Si fan olor anís y rosats per sota ve si cuan els talles es tienes de color groc millor no consumir
- Champiñon silvestre
- Champiñón sisvestre .buenísimo
- Camperoles
- Quans Agaricus son toxics....pero no,aqui son buenisimos.....quin perill de grup

Tal qual, sense filtrar ni corregir faltes d'ortografia. Facebook en estat pur. Boletaires del segle XXI. I al final les preguntes de torn són:
 
- On són les putes intoxicacions? On són els "mals de panxa"? 
 
- On són els ingressats a urgències i els morts per menjar-se els bolets de merda que s'identifiquen seguint els consells aleatoris d'usuaris "anònims" de Facebook? 
 
- Les dades estan camuflades en les estadístiques de coronavirus? 
 
- A l'imperi català, a la TV3 del règim "la nostra", que només publica fotos de bolets que alimenten l'èxode xava cap al Pirineu, no li interessen aquestes notícies i no les fan públiques? 
 
- Al final la gent suda de tot i els llença després de triturar una mica més el bosc, un cop veu reflectida la seva estupidesa en els comentaris de la xarxa social?
 
"Hola, sóc un fill de puta que no sap distingir un camagroc d'una amanita, una trompeta de la mort d'un psilocibes o una gita de bruixa, preguntaré al grup bolets.org del "carallibre" si es poden menjar. Si aquest bolet que fa tan bona pinta em matarà o no! Gràcies, gent que no conec de res!!!"
 
- Això és un molleric? Si el pelo i el cuino no em moriré en menjar-lo???
 
La democratització del bosc, darwinisme de tardor, el xavisme de "cap de setmana", l'esplendor de l'estupidesa... desgraciats que només fan créixer el meu odi interior! 

I per maridar la teva ració de bolets una mica de Faust: la revenja és a la sang (2000), pel·lícula mediocre però amb una banda sonora espectacular que segueix el camí que un dia va obrir "El día de la bestia" o "Matrix"!

dilluns, 28 de setembre del 2020

A mi la cobertura!

L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...

Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!

Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!

I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència". 

Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat? 

No tinc cobertura i potser m'estan trucant!

Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?

Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?

L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?

Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?  

Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?

Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).

L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?

La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?

... (insereix paranoia a gust personal del lector)...

I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".

I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!

Pd.- Potser aquí ja em repeteixo més que l'all, però saps que pots posar el mòbil en blanc i negre (escala de grisos) i llavors ja no li faràs tant de cas? Abans calia fer no sé quina paranoia de procés, ara l'opció ja et surt al menú on tens la wifi, el GPS i similars... en el meu cas és a "mode hora de dormir". 

dimecres, 29 de gener del 2020

Abril de 2018 (Però a Terra Alta més!)

I un dia busques un geocaching per anar a fer la volta en bici i descobreixes que a 30 segons d'aquella carretera per la qual has pedalat i conduït desenes de vegades, hi ha un antic hangar republicà de la guerra civil.

Hi vas, fas el "geocaching", pedales més i en tornar a casa cerques més informació per si la teva font "amaga-catxés" te l'ha fotut... però no, la informació és verídica. Un camp, una estructura feta pols on només algunes columnes de ciment s'aguanten dretes, males herbes, ortigues i res més excepte un geoamagatall amagat en un racó, explicant què hi havia hagut allà fa uns anys. Ni una placa, ni un panell informatiu, res... només oblit.

I mirant més informació de nou a casa descobreixes que a la web del municipi sí que se'n parla. S'explica què hi havia en aquell camp i com va funcionar. Fins i tot que a pocs centenars de metres més enllà hi havia una altra part de l'aeròdrom, i com aquell que no vol la cosa també expliquen que n'han fet un llibre.

Joder! Un llibre dels aeròdroms republicans de la província de Girona que es veu que n'hi havia forces. I cercant cercant veus (descobreixes) que aquest llibre va sortir a finals del 2017, i que l'estan presentant per diferents pobles i ciutats. I mirant mirant veus que l'endemà mateix de totes les teves descobertes el presenten a Tortellà on també hi havia un aeròdrom... Atzar seria la paraula més adient a l'acumulació de fets que van començar preparant una miserable ruta en bicicleta.

I un cop a la presentació de Tortellà t'expliquen que aquestes ratllades de la paret (fotos adjuntes) de la casa que hi ha al carrer Besalú del poble són de les caixes que portaven els avions i que, segurament, muntaven dins l'església.

I ara potser, apreciat lector anònim habitant de l'Empordà o la Garrotxa, també sentiràs aquella mena de sorpresa i vergonya que, com habitant d'un territori per més de tres dècades i mitja, no sap massa res d'aquest tot i que et semblava que sí!

dimecres, 7 de novembre del 2018

I un 7 de novembre de 1867...

Un dia tal com avui 7 de novembre (dia on també es commemora el tractat dels Pirineus i l'annexió a França de la Catalunya del Nord), va néixer Marie Curie.

La revista digital "Catorze" mostra 14 reflexions d'ella.

Fent un poti-poti d'idees, fa poc que vaig llegir al Facebook d'algú un post on es deia (més o menys) que "com podem estar gastant (els estats) tants diners per anar a buscar aigua a Mart, si a la Terra hi ha gent que no hi té accés".

Potser encara amb aquesta porqueria manipulativa i demagoga de "post" en ment, on s'hi ajunta una mena de menyspreu absolut envers la ciència i els beneficis que ens comporta, hem quedo amb aquesta:

- Quan vam descobrir el radi, ningú sabia que seria útil als hospitals, allò era ciència pura. La feina científica no s’ha de considerar per la seva utilitat directa. S’ha de fer per la bellesa de la ciència.

Si vols conèixer la resta fes clic a l'enllaç.

dissabte, 25 d’agost del 2018

Rule # 32 Enjoy the Little Things

El viatge pel Regne Unit ha estat una mena de paròdia distorsionada per la malta de Zombieland, Harry Potter i Lesbian Vampire Killers, de tres setmanes i gairebé 7000km de cotxe, tot i que en el fons les comparticions etíliques metiladores de l'epigenètica a les xarxes socials no ha servit de res degut a una manca de cultura cinèfila prou preocupant: "likes" buits que en la majoria dels casos no arribaven a comprendre la profunditat del text o la foto...

...i és que deien que deien que als Tesco es venien els famosos Twinkies (una mena de pastissets fastigosos farcits de quelcom blanc fets amb organismes modificats genèticament i greix de vaca, entre d'altres ingredients, provinents del yanki) llançats a la fama al nostre país gràcies a la pel·lícula Zombieland (i més subtilment pels caçafantasmes). I és que al llarg d'aquests milers de quilòmetres conduint per l'esquerra, (tal com en Tallahassee durant tota la pel·lícula) gran part dels nostres esforços es van basar en trobar el maleït pastisset que semblava extingit.

I al final, a la fi! Per atzar, fent cua al supermercat de torn a Canterbury, a la caixa del costat, algú en portava. Algú estava comprant en directe una caixa d'infectes Twinkies el dia abans de creuar de nou a l'Europa continental a través del port de Calais! Eren allà i els calia trobar...

Els putus Twinkies!!!

Al darrer minut de la pel·lícula, després de visitar desenes de centres comercials, la cirereta del patís que dóna sentit a tot. Que acaba amb la constant recerca. Que ens allibera de l'apocalipsi zombie i ens retorna mentalment, per uns instants, a un passat on tot era més simple i innocent... Twinkies!!!

dissabte, 11 de novembre del 2017

IIII (o era IV?)

Quatre anys de decadència més tard això torna a pujar com l'espuma. Que les xarxes socials ni l'estat Español mai acabin amb nosaltres. Visca la república!!!