Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 d’octubre del 2022

40ena

Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.

Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!

I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!

The Ballad Of Chasey Lain!

Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!

Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!

Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!

Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!

Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!

Som uns genis de la política internacional!!

Visca l'ESO i el metavers...

Però "the roof is on fire"!!!

divendres, 29 d’abril del 2022

Estiu 22

La banalitat ens fa feliços, evita que el nostre cervell funcioni amb els consegüents efectes col·laterals que això té...

... i què hi ha més banal que el magnífic anunci del "tinto de verano Don Simon"?

Espectacular!!! Veure'l és tornar a viure als 90, poder tornar a gaudir del tabac als bars, sentir la pudor del fum que impregnava la teva roba després de sortir de festa una estona a l'estiu. Poder xalar amb la tranquil·litat que sentíem tots al viure en un món on encara no existia el canvi climàtic, devastat per la SIDA i els yonkis, però sense coronavirus ni mascaretes. Amb pocs antivacunes i encara menys terraplanistes. On "dislèxia" i "autisme" eren paraules que encara no sortien al diccionari.

Un anunci que ens transporta a una vida més humil, més simple i menys problemàtica.

Sense mòbils ni xarxes socials, sense Internet, en un món que encara no coneixia la crisi immobiliària, on no calia fer fotos del plat de merda que estava a punt de surar dins els sucs gàstrics del teu estómac, ni ensenyar carn al TikTok ni a l'Instagram, sense viatges en avió per quatre duros, ni la pujada de preus que va comportar l'arribada de l'euro, ni la bilis que desborda Twitter, on la globalització encara no ens havia corromput, on quan encara confiàvem en els polítics i el fet de poder construir un món millor!

La felicitat absoluta que es pot resumir en quatre frases inalterades dècada rere dècada:

- Tinto de verano Don Simón!

- Tinto de verano hay que beber!

- Tinto de verano pa'l calor!

- Fiesta Don Simón!

 

I com no el gran "bebe vinaxo" tot i que això ja és una altra lliga!


dimecres, 12 de maig del 2021

Extra-terrestre.

 I abans que el meu fetge exploti de nou per l'etanol acumulat, un darrer impuls elèctric creua el meu cervell. L'epitafi que dona sentit a una vida absurda i poc productiva per la humanitat.

- No! Cada cop que veig un àlien amb forma humana em fa pensar que tot és una mentida. Un muntatge de segona amb quatre càmeres de pèssima resolució i ninots de goma! O us penseu que un ésser forjat en l'evolució d'un planeta a milions d'anys llum d'aquí acabaria desenvolupant una estructura corporal similar a la humana. Dos braços, dues cames, dos ulls al cap, dos petits orificis nasals...

Un ésser criat en un planeta amb condicions diferents de les de casa nostra, amb una selecció natural totalment aleatòria,... 

Quants éssers vius hi ha a la Terra? Quants d'aquests éssers vius tenen aparença humana? Som la norma o l'excepció?

Ara repeteix-te la pregunta però sense mirar-te al melic. Dels milions d'organismes que hi ha al nostre món quants tenen dos braços, dues cames, un cap amb dos ulls, un nas,...

Per què un àlien ha d'acabar amb una forma com la nostra quan potser tindria més opcions a assemblar-se a un calamar, un escarabat o un peix de les profunditats amb catorze potes.

Som el producte, el residu per dir-ho d'una manera suau, de diverses extincions on ha desaparegut entre el 70 i 90% de la vida del planeta. Som la xusma infecta que s'autodestruirà després d'uns pocs milers d'any evolucionant un cop vam començar a dominar el foc i les eines. Quin èxit representa això de ser "intel·ligent"? 

Oh! Era tan intel·ligent que es va autodestruir!!! Feu-li una puta placa en memòria a la súperilladeplàstic que sura al pacífic. A Txernòbil o Fukushima. A Onkalo o a qualsevol illa submergida pel canvi climàtic. A un pot de mercuri bioacumulat a base de peix blau.

Per quins collons de nassos un extraterrestre hauria de venir a visitar-nos a la Terra per posar-nos tubs pel cul? Quin interès pot tenir la nostra flora intestinal? Quins secrets poden amagar els nostres còlons que puguin interessar tant als organismes intergalàctics???

La puta, tenen la tecnologia per viatjar distàncies impossibles pels humans, i venen a rebuscar als nostres budells les restes del kebab que vam sopar abans-d'ahir? (Potser tu també acabaves de descobrir que abans-d'ahir porta un guió al mig?)

I els altres animals? També exploren aparells digestius d'altres organismes com ara gats, serps, pardals,... o el seu fetitxisme és pels nostres anus en concret, els de l'Homo sapiens? L'alienígena serà sodomita o no serà? Potser els ha confós el concepte "homo" i tenen unes expectatives que superen la trista realitat?

Potser si jo tingués la clau per fer viatges intergalàctics, més que anar a abduir humans per fer realitat les meves fantasies alienigenoeroticofestives potser aprofitaria per dominar aquella civilització inferior. Tal com els espanyols a les Amèriques el 1492, els Europeus a l'Àfrica i l'Àsia amb la colonització, el "primer" món amb el "tercer"...

- Però, i si veiem les similituds en la forma humana i la dels àliens com un fenomen de convergència evolutiva? És a dir, que el fet de tenir braços per manipular les eines és un avantatge tan gran, que és imprescindible pel pas a "l'ésser intel·ligent". Igual que el bipedisme que permet veure millor els depredadors, per tant millorar la supervivència de l'organisme, i a sobre permet alliberar els braços reforçant el primer punt... 

La seva forma "humanoide" més que un engany de la manipulació de quatre paràsits que viuen de la mentida és el camí més lògic que té l'evolució? Com el fet que molts organismes que viuen en la foscor, tot i viure en diferents indrets de la Terra i siguin de diferents espècies, acaben tenint extremitats més llargues per tal de palpar a més distància i captar més informacions d'un medi que no poden veure?

-...

diumenge, 30 de juny del 2019

Merda que em deixo el títol!

- Mort al capitalisme!

- Mort als homes!

- Joder...! Ja no sé què cal dir. M'he perdut... què cal cridar per poder follar aquesta nit?!

- Senyor Evaristo de la "polla", les seves lletres m'ofenen i em reprimeixen tal com el capitalisme i la societat construïda pels homes!

Putus punkys de merda dels 2000 aquí donant lliçons de merda al gran Evaristo... Xapa la puta boca escòria humana!!!

Cubates, entrepans de llom i bacó amb formatge. Fums diversos i sostens a manta. Més dels que recordava en general.... La nova revolució feminista està en curs de renéixer des dels forats més obscurs i perduts del baix Empordà enmig de punk i terrenys d'esport que s'assemblen als Monegres tot i que amb un punt menys de verd.

- I on preferiries tu que el teu fill adolescent vagi de festa, al mig d'un camp de punkys o de disco-empuriaguarra?

- Potser al concert punky tothom té uns ideals més o menys comuns, per tant el sentit de col·lectivitat és un punt més elevat que no pas en un local "disco" divers on pots estar al costat d'un putu fatxa de merda que t'apunyali per pensar!

"Te voy a hacer heterosexual a hóstias!" deia aquell fill de puta...

I en el fons la meva llibertat acaba on comença dels altres!

- Però la teva actitud m'ofèn... Aquest comentari de l'examen és una manca de respecte... M'he sentit vexat...

Vols una manca de respecte? Em cago amb la teva puta llibertat i tots els drets que et penses que t'han regalat per no fer res! "Doneu-me tots els putus drets que jo no tinc cap obligació!". Sóc un collons de comunista "gillet jaune" amb un putu fons de pantalla del collons de Hitler!

- El que tu ets és una puta escòria i si jo fos el teu pare et giraria la cara a hòsties!!!

- "No tens mà esquerre"... deia l'altre l'escòria des dels seu despatx! Aquí el més important són les persones...

- I vosaltres sou uns desgraciats que pregunteu a les dones si tenen plans de quedar-se embarassades a l'hora d'oferir llocs de treball mentre us mengeu la polla amb l'USTEC i els peixos grossos de la Generalitat.

La capacitat d'ofendre's de la xusma mil·lènnial és infinita  i al final només els converteix en escòria que no sap defendre res.

- Sí tu, puta escòria mil·lènnial, em fas fàstic!

... i al final ja no sé què volia dir...

divendres, 12 d’abril del 2019

BOOOOOOOOMMMMMMMMM...

Boum! Boom-boom! Ratatabooom! Megaboom! Zaboom! Hipergigateraboom! Bazukaboom! Badaboom! K-boom!...

Dijous nit, llums de colors, epilepsiofília, volum a dos mil set-cents trenta decibels, suor i paranoies diverses tot i que la taxa d'alcohol i drogues és de 0,00micrograms/tona d'aire expirat. Ressaca psicosomàtica. Afonia i destrucció dels timpans!

La base de fons no ha parat de repetir-se tot i que el reproductor ha saltat de pista desenes de vegades... "el que donaria per què ara en baixés una de pont aeri. Miss Kittin o (&) The Hacker. Terence Fixmer!" penses dins teu. I de cop la llum. Un llamp et creua la ment: L'anell, l'anell únic que tanta suor va necessitar per ser aconseguit, arrencat de les mans del seu antic amo de les profunditats de Mordor! El meu tresor!!! L'anell que els reunirà a tots i els lligarà a les tenebres per sempre més! L'anell VIP de la Sala del Cel ha desaparegut...

On ets tresor meu? On has anat a parar? A mans de qui has caigut? Un dia eres a la cartera i ara t'has esfumat per sempre més! L'únic record que en quedava de tot plegat.

I al final de la nit, quan les llums s'apaguen (o s'encenen?) sang, vísceres, crits i corredisses, decadència, ansietat, taquicàrdies i cops de calor. Del clímax a a l'infern en menys de trenta minuts. Del punt més alt de l'univers a la decadència més absoluta en dos cançons consecutives. Com aquella Voll Damm que ho engega tot a pastar després d'una ampolla de vi del xino i un parell de calimotxos!

Puta Voll Damm!

Bai bai, eskerrik asko, txistorra gazta... i "la pensión" es va perdre en "lo" més profund de Donostia en una dilatació espai-temporal-etílica infinita. Encara em ressona l'aitona dins les orelles a les sis del matí d'aquell dia de ressaca de no sé quin mes!

 T'he explicat mai en quina magnitud he acabat odiant els dijous a la nit de les cases de colònies?

diumenge, 9 de setembre del 2018

"Punk!"

dimarts, 20 de febrer del 2018

Joder, joder, joder!!!

Sembla que la crisi dels 40 em ve als 35. Rellegeixo el bloc en una mena de nostàlgia absurda i em venen dues idees al cap. La primera és que la meva ortografia fa 10 anys era bastant mediocre, i l'altre que el nivell de punkysme als meus 25 anys era prou notable... tot i que amb temes més repetitius i cíclics del que veritablement m'agradaria reconèixer.

Desintoxicat de tot allò que em movia durant la meva época universitària sembla que ara torna en una mena d'últim intent se resurrecció o mort definitiva. L'últim cop de cua que decidirà cap on es decanta la balança. Ens quedarem al vaixell agonitzant fins l'asfíxia o tornarem al mar?

De moment el bloc repunta, la forma física millora lentament i el punk español dels últims anys torna a obrir la porta a clàssics oblidats: punk americà, metal, electrònica,... torna el got de voll-damm, el suzuki,...

La puta, qui ho hagués dit!!!



...i al final el collons de foto del kayak-taüt casi es fa realitat poc després... allò sí que va ser una "marca d'aigua"!

dimecres, 29 d’agost del 2012

Cançó d'amor.