Deixa el tabac, beu cafè que no mata tant.

Per un país de cafeïnòmans, som-hi!

¿Sabeu que un "Hummer" pesa 3 tones i gasta 25l de gasolina cada 100km (1 litre cada 4km)?

La veritat és que no deixa de ser una tonteria que he tret mirant un programa de TVC que es diu "Quèquicom?", buscant un vídeo per passar a batxillerat, però la veritat és que et quedes amb la boca oberta quan veus que el presentador es gasta 100€ per emplenar-ne el dipòsit...

¡Si veus un hummer, carda-l'hi quatre pedres al vidre, rebenta-l'hi les rodes!... no pot ser que un gilipolles es carregui així el món simplement per "fardar". Per fer-se-la semblar més llarga del que la té en realitat!

Formatejar el PC sempre és un "marrón" del mil, tot i que alhora, una nova oportunitat per netejar tota la merda que havies anat acumulant a l'ordinador i començar de zero, sistema operatiu inclòs. Windows, liniux, XP, vista, 32 o 64 bits,... ¿quin programa vull que sigui el que em "putegi" fins el següent \Format C:; fins que al voler fer una partició de disc se'n vagi tot a la merda.

La veritat és que tot té els seus problemes.

L'XP no té media center (excepte el XP media center), la tecnologia de processador doble nucli (core duo, athlon x2) no s'aprofita en sistemes de 32bits, els sistemes de 32bits no detecten més de 3.5GB de RAM, el vista de 64bits no està traduït al català (fillsdeputa!), si el windows no es tradueix l'office tampoc ho fa, el linux té el seu rotllo però no has de buscar històries per activar-lo (freeware),...

Finalment la idea (davant un core duo 6600 i 4GB de RAM) és un vista ultimate de 64 bits, partit amb un ubuntu (també 64 bits) i el "virtual box" al mig per no tindre que anar reiniciant davant tonteries, tot i que aquest hem sembla que només carrega iso's, ja sigui des de USB o CD/DVD (encara no s'ha provat).

El següent problema són els drivers, la veritat és que el tema és bastant pelut, tot i que programes com "everest" t'ajuden un tant al saber què polles tens dins del PC. Altres aplicacions com el "driver genius" també ajuden però em sembla que porten més mals de caps que no pas avantatges. Finalment si no hi ha nassos de trobar res, la única solució és obrir la "caixa" o "torre" i mirar a dins per saber que has de buscar després al google,... sempre i quan ja tinguis bé la configuració del Wi-Fi o targeta de xarxa.

En aquest punt ja tenim S.O, drivers, tot funciona, fem una còpia de seguretat de tot plegat amb el mateix "driver genius" o "norton ghost" (per si la liem de nou ) i ja toca emplenar i emplenar el disc dur de porno i programes.

Pel porno només falten codes i plugins, fàcils de treure d'internet (els de "shark007" xuten força bé), però els programes és un altre tema. L'office és la crema, tot i que l'openoffice va igual de bé, si no fos pel problema que de vegades dona al obrir els seus arxius amb office.

Un cop ja podem fer treballs de l'institut/facultat, veure pelis i connectar-nos a internet la resta va a gust de consumidor. Adobat's, gravadors de CD/DVD, antivirus, gestors de correus, jocs,... tot i que després de provar i "desprovar" hi ha coses que poden estalviar-nos problemes.

Per protegir el PC de forma gratuïta l'antivirus "avast" va bastant bé i està en català, que es pot complementar amb l"spybot" pel que fa a "spyware" i merdes similars, i/o amb l"ad-aware".

El "Glary utilities" és un programa senzillot que detecta i arregla errors del sistema, neteja el registre,... també molt pràctic.

Si el que vols és veure TDT, amb la corresponent tarja de TV, el "progDVB" funciona bastant bé i té menys problemes que el "media center" de windows .

Altres coses útils que podem trobar és una unitat virtual de CD per obrir iso's sense tindre que anar gravant discs (Alcohol 52%, Virtual clonedrive,...), programes per fer "backups" de pel·lícules en DVD (dvdshrink, anyDVD,...),... De programes i aplicacions n'hi ha mil tot i que el problema principal, és que a tu et funcionin com toca sense deixar-t'hi mitja vida configurat-les o fent-les funcionar.

Nois, noies, homes, dones, éssers d'altres planetes que visiteu aquest bloc,... perdut enmig de l'Empordà encara queda algun cartell d'aquella enginyosa campanya de trànsit que tant va aportar a la nostre seguretat viària, a aquest bloc, i que a falta d'una foto va deixar incomplet, amb un mal regust de boca, aquell escrit del tretze d'octubre de l'any passat.

Si estàs conduint mira la carretera!

Sort que era un vestit llarg... si arriba a ser una mica més curt em sembla que encara estaria traient sang pel nas, amb la ment tenyida d'aquell negre embriagador.

Com la història del nen que un dia va amb el seu pare al circ i veu l'elefant. Un elefant enorme de milers de quilos, trist, presoner només d'una cadena i una estaca minúscula que podria arrencar sense cap dificultat, però que viu atrapat sense cap mena d'esperança.

-¿Pare, perquè l'elefant no prova de fugir si només ha de tibar una mica la cadena per arrencar-la?

-Per què després de provar-ho constantment de petit va pensar que era impossible trencar-la, i ja no ho intenta creient que és inútil.

Però,... i si l'elefant ho prova, queda lliure i surt corrents per la ciutat aixafant i tirant a terra tot allò que troba al seu camí, sembrant el caos, la destrucció i encara perd el poc que tenia. ¿Seria culpa del desig, de l'entorn, de l'estímul que fa reaccionar l'animal, de qui l'ha portat a on no correspon,...?

Potser l'elefant simplement no vol la llibertat per evitar tot això, per evitar destruir allò que l'impulsa a ser lliure.

L'efecte narcòtic de la digestió es suma al de les copes de vi que acompanyaven el dinar. Al del "xupito" que sempre et porten al demanar el compte, mentre el teu cervell intenta assimilar que et toca treballar en uns minuts i busques quelcom per emplenar aquell parell de quarts, massa llargs per no fer res, i massa curts per anar a fer un cop de cap al sofà, al cotxe, o contra una paret i engegar-ho tot a la merda.

Poc a poc, adormit, navegant en el mar de la serenitat, aconsegueixes arrossegar-se fins a la primera cafeteria que recordes que tenia un cafè mitjanament decent, alhora que descobreixes que s'ha de ser molt "capullo" per treballar un diumenge, i que encara hi ha gent que no s'ha venut al capital.

Retorn al punt de partida amb la feina afegida de recollir els trossos d'il·lusió i esperança que et guiaven i ara estan per terra. Menys temps, menys opcions. Els dos bars més propers estan plens de "cambrers" gilipolles. El següent és una fleca i de l'altre vas plegar engegant el "jefe" a la merda. Els minuts passen i la cosa es complica fins que descobreixes un nou "local" al mig de tot plegat.

Poc a poc, tímidament, la cantonada de vidre, blanca per dins es va acostant, obre les portes i t'engoleix.

-Hola, algun cafè una mica fort...?

-¿eh?

-Ca-fé. ¿Només en teniu una varietat?... com que teniu cinquanta milions de tes diferents a les estanteries.

No, només un tipus de cafè, el típic guarro de bar i servit amb la "olla" de la foto que no saps com agafar-la per no cardar-t'ho tot al damunt, mentres et preguntes si veritablement hi ha algú al darrera que cobra per dissenyar aquesta merda o simplement ho fa un mono amb algun cromosoma de més.

Nou any nova via a la esquerra de tot del sector. Bastant bruta a la part de dalt (pedres que es mouen). Ni idea del grau ja que la cosa està bastant desentrenada, els tortells i l'alcohol pesen i la fred als dits tampoc ajuda. Curteta però amb uns primes passos finets.

Whisky & tortells
Potser entre 6a/6b ¿?