
Per un país de cafeïnòmans, som-hi!
Intel·lectualisme punk. Violencioteràpia. Onanisme cerebral compulsiu. Odi visceral en ampolletes concentrades monodosis. Creativitat alcohòlica. Paranoia decadent i abstracta. Mediambientalisme de tercera regional. Raonament científic a mida de les meves opinions. Com deia el poeta: és quan em masturbo que hi veig clar.
1 comentari:
Home... si hem de deixar el tabac, que sigui per un cafè una mica amanit amb algo... Tins amics addictes als carajillos de vodka, de ratafia, de rom pujol... i de bon matí!
Uf!
Publica un comentari a l'entrada