Sort que era un vestit llarg... si arriba a ser una mica més curt em sembla que encara estaria traient sang pel nas, amb la ment tenyida d'aquell negre embriagador.

Com la història del nen que un dia va amb el seu pare al circ i veu l'elefant. Un elefant enorme de milers de quilos, trist, presoner només d'una cadena i una estaca minúscula que podria arrencar sense cap dificultat, però que viu atrapat sense cap mena d'esperança.

-¿Pare, perquè l'elefant no prova de fugir si només ha de tibar una mica la cadena per arrencar-la?

-Per què després de provar-ho constantment de petit va pensar que era impossible trencar-la, i ja no ho intenta creient que és inútil.

Però,... i si l'elefant ho prova, queda lliure i surt corrents per la ciutat aixafant i tirant a terra tot allò que troba al seu camí, sembrant el caos, la destrucció i encara perd el poc que tenia. ¿Seria culpa del desig, de l'entorn, de l'estímul que fa reaccionar l'animal, de qui l'ha portat a on no correspon,...?

Potser l'elefant simplement no vol la llibertat per evitar tot això, per evitar destruir allò que l'impulsa a ser lliure.