Pregunta!

Per 5 cèntims d'euro, com es diu l'objecte de la següent foto?

Tota la vida ha compartit la seva existència amb nosaltres, ajustant motxilles, polars, jaquetes, guants, caputxes i mocadors pel coll,... i mai m'havia plantejat el seu nom fins avui. I el més fotut, com cerques al google el nom d'una cosa que no saps com es diu?

Coses com "cilindre amb forat per ajustar...", "cilindre amb una molla a dins...", "ajustador jaqueta plàstic,..." no serveixen per res, fins que 3 professors de català més tard i 2 d'àmbits diversos ha sortit un fil pel qual continuar les recerques tot i que de manera infructuosa: Ara mateix conec el mon d'aquesta merda en francès i en castellà però encara no sóc capaç de trobar-ne el nom català.

Potser no existeix? Mai cap català s'ha plantejat el seu nom?

I si no existeix, com s'ho fa la indústria per parlar d'això? Utilitzen el mot castellà? S'ha catalanitzat el nom en espanyol sense que estigui normativitzat i gas? O en diuen merda de plàstic amb una molla i un forat per on hi passa un fil? 

No sé no m'imagino l'empresari, o encarregat de torn, trucant al seu subministrador: "Ep, envia'm trenta milions de merdes d'aquelles de plàstic per ajustar les jaquetes!".

Extra: Mireu per on a l'ebay acabo de trobar el nom amb anglès! I de l'anglès a través de la Wikipèdia a l'únic idioma al qual està traduïda aquesta entrada: l'alemany.

2 minuts

Som els becaris que gratuïtament generem els continguts de la web, alimentant les grans companyies, generant els ingressos i les visites, venent la nostra creativitat i privacitat feliçment per mantenir la riquesa de molt pocs.

Una d'arròs.

És curiós veure com un dia per l'altre canvien les coses. Del famós arròs del delta, parc natural, zona protegida, denominació d'origen,... passem al "putu arròs del delta té un munt d'arsènic gràcies a tota la merda que s'aboca a l'Ebre, sumat a Flix on encara queda com un 20% de merda pels xanxullos del govern español, i que van supurant riu avall".

En altres paraules, pagues com 5€ per 500g d'arròs bomba mega-certificat del delta i poder fer una "paella", i al final només aconsegueixes morir una mica més ràpidament pels metalls pesants que conté.

I és que la quantitat de variables que condicionen la nostra salut i toxicitat interna cada cop són més abundants: Arsènic, plom, mercuri, disruptius hormonals, tòxics acumulats als greixos dels animals i absorbim a través de la seva llet, antibiòtics, acrilamida,... que si ho sumem a alarmismes, estudis fraudulents, interessos econòmics, hippisme i naturalisme,... la cosa encara es torna més rebuscada.

Però bé d'alguna manera s'ha d'arreglar el problema de les pensions i la bioacumulació pot ser la resposta!

Poema #2

Fa dos dies la bici m'han robat
un desgraciat
que mort ja podria caure fulminat.

Una escòria
una rata
un covard que s'amaga.

Un malparit
que en la foscor de la nit
de casa amb la mondraker s'ha escapolit.

Mesos d'estalvi per la tassa del vàter tirats
d'apretar-se el cinturó i ser primmirats
centenars d'euros malgastats.

I més que plorar per la teva estupidesa
ploro per la teva nissaga
per l'escòria de pare que aguanta la teva canalla.

I més enllà de desitjar-te agonia eterna i sofriment
misèria i turment
la teva impotència seria el més adient.

Que cap part del teu ADN perdurés
ni els teus valors i ideologia s'escampés
i que a sobre algú com jo els teus fills en va eduqués.

Malbaratament de recursos i potser d'ajuts socials
per mantenir criminals
que a humils treballadors espatllen els nadals.

Tot i que en calent no hi hauria alegria més infinita
que veure't en llarga agonia
a tu i a la teva família.

Alliberant-nos de la vostra presència
en el decurs de l'accident o la malaltia
que més just i feliç el món faria.

I si en el fons aquestes paraules són massa pel teu enteniment
resumint breument
a la puta merda te'n pots anar ràpidament!

In memoriam Mondraker Foxy: 26/11/216 - 21/12/2016 (125km)

Caloret (esborrany desat durant el 2012, publicat ara sense modificar, i sense cap relació amb la "basura" del PP).

Tenia unes feries a l'entrecuix... carícies suaus amb ungles llargues.

Muntanyisme HD

La navalla a la butxaca. La Gopro al cap. El GPS penjant del cinturó. El CamelBack a l'esquena. Les Salomon als peus. El gore-tex a la motxilla juntament amb el frontal Petzl. Un parell de bastons Quetchua que completen el "pack" pantalons-samarreta-mitjons. Piles de recanvi a manta per "si un cas". El Suunto al canell. O l'smartwatch. O el garminpollestrex. L'appelmerdes. L'ipod amb a seva funda per lligar al braç. Els auriculars bluethoot. Les barretes isostar i les pastilles d'aquarius amb clor-"putabilitzadores". El mòbil "per si em perdo", El cistell "per si hi ha bolets" (o la bossa del mercadona de plàstic guarro). Posa-li les ulleres e la marca que vulguis al "careto", un buff al cap, i ja tens l'excursionista del segle XXI! El Kilian Jornet de cap de setmana!

La democratització de la muntanya!

IA!

Hi ha un moment on el cervell "peta". Un punt on hom desconnecta i simplement un s'asseu a esperar que tot rebenti.

Després d'anys "d'apocalipsi", "d'autodestrucció" i "extinció"... resignació.