Ja ets una persona gran!

No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!

El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...

Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!

I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.

La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!

Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!

Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!

Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!

Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.

40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!

 Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!

DC

Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!

Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!

I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".

Fills de puta de docents estúpids!

Final (de curs)

Tothom diu el que s'espera que digui. El que cal que s'expliqui i amb les paraules que són necessàries i imprescindibles. 

Al mateix temps, tothom escolta el que vol escoltar. El que cal escoltar. Allò que permet que tot continuï girant de forma inalterable. Que permet mantenir el sistema en l'autoengany i la mentida institucional.

Tothom a menjar-se la polla fins al clímax de l'absurditat! La masturbació sectària que et permet justificar el despotisme, la teva estupidesa, i que et permet autoconvèncer de que fas la teva feina bé! La fi que justifica els mètodes.

El "més que un club" adaptat a la nostra realitat. Al som una família. El som "especials". No hi ha un lloc millor a la Terra on anar a caure mort! A seguir cobrant i vivint del paperet que t'has muntat, del "xanxullo" i les ajudes. Però així i tot, som tan bons, que a la que algú pot en fuig com una rata!!! Salta del vaixell en flames a la que pot robar un salvavides deixant la resta tocant l'última cançó de la nit.

Fins i tot la part irònica de tot plegat és que des del nucli de poder de tot plegat s'incentiva la gent a fer el "concurs", a treure's les oposicions parlant clar, i quan algú les aconsegueix el primer que fa és marxar! Ser lliure per fugir. Allunyar-se de tota aquesta merda a la recerca de la normalitat i la dignitat!!! Som millors que els altres...  ens repeteixen.

- Vas plorar? 

Potser la quantitat (o no) de llàgrimes regalimant per les meves galtes afecta la teva felicitat. Marca el nivell de la teva autoestima?

- Ens estimes? 

... Jo només estimo el bourbon.

I en el joc cíclic, infinit, endogàmic, tots els tòpics es repeteixen. 

Oh fulanito que "guay" que ets. Manganito ets el millor i el més simpàtic. L'altre sempre em suspenia però ho feia de bon rotllo. Tu ets un merda i passo de tu! 

La primera bona nota de l'altre va ser súper emocionant. Orgàsmica!  Encara em toco pensant en el 8'5 marcat amb tinta de pilot vermella.

- Però avui ja hem acabat i no farem res, oi? Jo no vull mirar una peli! Ja hem acabat!!! Encara no m'has contestat a la pregunta. Vas plorar o no?

No, no vaig plorar, en aquell moment només volia un parell de putes dosis d'insulina!

I per aquests moments on el punk es queda curt: Metal en totes les seves dimensions, Nu, Doom, Industrial, Trash...!

El meu amor el descobriràs quan la puta realitat et faci explotar una crisi econòmica a la cara tot just acabis la carrera, quan t'hagis d'exiliar a un altre estat, quan et fotin una puntada de peu del què era fins aquell moment casa teva, quan l'ansietat et consumeixi en la rutina sedentària i decadent... quan treballis 12 hores en una feina de merda en una empresa on ets l'últim gos de l'estatus social.

Llavors pregunta al món si t'estima i si ha plorat amb el teu text!!! 

San Xuan!

Miro el cel... un cel absurd, opac. On són les putes constel·lacions que vèiem a Mas Gircós? Ja sé que a l'estiu no veurem Orió, però i la resta?  On és la imatge que el meu cervell recorda des de "l'era"?

I les quatre llums que es veuen des del meu poble on sou? Encara existiu? Vau desaparèixer fa milions d'anys? Estic observant un cel irreal que ja no existeix???

I és que aquesta bola espessa, etílica, absurda, plena de faltes d'ortografia ja no em deixa pensar amb claredat. El flux ha desaparegut en una mena de densitat absurda, de velocitat de merda al teclejar per l'estupidesa de crear quelcom en l'alcoholització. La literatura putrefacte i decadent de la revetlla. Del cava i el vi empordanès. 

I on sereu ara les estrelles que puc veure des del meu balcó infecte? Ja no existiu i els fotons enviats fa milions d'anys tot just ara ens arriben en un miratge absurd i mentider?    

Aquesta bola fastigosa de terra i atmosfera que ens manté presoners, atrapats per la gravetat, què significa per tot plegat? LA meva claustrofòbia s'ha d'activar davant la situació absurda de ser un presoner dins la decadència planetària?

El confinament ens ha fet despertar les nostres fòbies? No puc sortir de casa, del terme municipal, de la província, de la regió sanitària,...!!! I en el fons què importa això si tampoc pots sortir de l'estat, del continent, del puto planeta. Ets un esclau que no pot escapar de res! La teva presó és, i no importa la seva mida, ja sigui una cel·la de 8 metres quadrats, de cinquanta, de sis mil...  

Primavera

La puta primavera aquest any no ha existit. I no cal que ara vinguin els putus hippies, els putus "V"iòlegs, meteoròlegs, astrofísics i merdes diverses dient que la primavera comença el 6 de desembre i que s'acaba el 35 de juny! En aquest blog ara mateix ens (em) sua la polla la data astronòmica que marca els canvis d'estacions, els equinoccis o solsticis corresponents. Aquí i ara ens basem en "ara fa fred" i "ara fa calor", la resta ens rellisca bastant per no dir absolutament!

D'estar amb l'estufa al 6000% agonitzant dins de "casa" a 15ºC, vam passar al confinament, i fins no fa gaire, hem pogut sortir de casa a passejar a partir de les 6-10-12h (segons correspongui) i ens hem trobat a 46ºC a l'ombra!

I jo et pregunto ara: 

- "On tens la teva primavera fill de puta???" 

Jo no l'he vista, potser tu sí?  I siguem raonables, ara no cal que em vinguis a plorar amb que tu ets d'un servei bàsic i has anat a treballar durant les vuit setmanes de confinament! Veritablement, ara mateix, no ens (m') importa especialment la mena de despreocupació absoluta que té l'estat, o el teu estimat cap/empresari, cap a la teva existència, i que t'ha fet continuar dins l'engranatge productiu tots aquests dies, mentre has pogut gaudir per la finestra de l'habitacle on treballes (o del teu cotxe) com el Sol cada dia es ponia 15 segons més tard fins a l'hora que es fa de nit actualment...

I ja no sé si és una mena de "síndrome d'Estocolm" absurd que ha emergit després de tants dies confinat, però els camins que fa com 24 anys que recorro de manera esporàdica pel meu municipi, ara em semblen diferents. La llum, els colors, l'asalvatgement d'una natura descontrolada, intrepitjada durant setmanes, la verdor impulsada per unes llevantades d'abril insospitades! Aquesta mena de desconnexió entre el temps real i el de la ment, que ha comportat la cinquantena de dies tancat entre quatre parets d'un pis de pocs pams quadrats, i que ara fa que el que "em penso que és" no encaixi amb el "que és" real!

I ara què cabrons? On és la meva puta salut mental? Com encaixo la realitat dins la imatge que s'ha creat a la meva ment en quarantena???

Em feu anar a treballar a "mitja" pandèmia, em (ens) traieu els dies de vacances a canvi de "baixes" i percentatges de sou, d'ERTOS, d'hores extra, de... i a sobre no tindrem vacances? On són les meves putes vacances d'estiu a Benidorm malparits!!! La meva ruta en cotxe, en bicicleta, a peu, en caiac...

Confina-Ment

Et despertes amb opressió al pit, manca d'aire, punxades a les costelles... Hauré agafat el collons de coronavirus? El putu sedentarisme fastigós, al qual m'han confinat, per fi em mata d'un atac de cor i ho engega tot a la merda? 

On tinc el termòmetre...? 

35'5ºC i el braç esquerre ni s'enrampa, ni fa mal, ni cap altra cosa fora de la normalitat, tot i que fa uns dies que cago tou. Deu ser l'ansietat de merda, que ja fa anys que em persegueix, que torna a treure el nas des del racó més putrefacte del meu cervell sumat a la dieta de Doritos i Voll Damm que marca el meu confinament? 

"Sort que sempre tinc a prop una mica d'alprazolam pels moments de recaiguda" et dius per dins mentre visualitzes la caixa on tens el preuat medicament guardat.

I mentrestant el gran bombardeig:

- Quedeu-vos a casa!

- Que per culpa teva no en morin més dels que toquen!

- Si surts et fotrem una multaca!

- A currar fill de puta! A morir pel capital i l'Ibex 35!

- Aplaudim els metges cada nit a les 18:09h que és l'any que va néixer en Darwin!

- Atenció que no només els vells la palmen!

- No tenim respiradors i farem servir els dels veterinaris! Imprimim-los en 3D!!!

...

Putu joc macabre de quatre polítics incompetents!

De tots els subnormals que ens governen, i que ara estan gestionant aquesta merda, m'agradaria saber quants n'hi ha amb "estudis" de ciències, i dic de ciències per mantenir la mirada oberta i no dir directament "metges" o estudis de l'àmbit "sanitari". Com pot estar gestionant aquesta merda un advocat, un filòsof i vés a saber quins merdes més. Segur que algun dels assessors del govern no té ni la "basura" de l'ESO acabada.

I mentrestant juguen amb les nostres vides, i dic nostra tot i no ser dels grups de risc, perquè segons la propaganda del règim "tots tenim risc". Per què quan jugues amb els percentatges (que no "sé" per què costen tant de publicar) veus que tot i que el risc és mínim per sota dels quaranta, ho deixa de ser quan et converteixes en aquella estadística del 0'2% que ho converteix tot en plors.

Vomitada etílica que no aporta res nou, la incompetència "espanyola" (tot i que en general el món sencer s'està cobrint de glòria) ha estat sempre així i ens podem remuntar al Prestige, a la bomba de Palomares, a l'oli de colza tallat amb no sé què, les vaques boges, o als accidents de Vandellòs... però el que em remou més ara per dins és com serà el món al juliol, al setembre... deixe-m'ho en "més enllà de quan s'acabi tot això". Aquesta mena d'experiment social i de purga del sistema. Neteja dels que consumeixen recursos sense un final definit. La incertesa que buida els calaixos de les pensions i la sanitat crònica!

Ens tracten com carn d'escorxador, dades que en baixar fan pujar els números de les seves putes butxaques i targetes de crèdit!

Actualment, en aquest joc orwelià, bradburyà, zamiatinià o potser ben bé huxleyà, tot sembla que convergeixi en una mena de "prova". D'EXPERIMENT.

El  món es para. Ens confinen. Restringeixen la nostra circulació, les llibertats, l'exèrcit pren el control i tot continua més o menys igual. Les grans empreses creixen, Amazon contracta milers de nous treballadors per donar resposta a la creixent demanda de compres per Internet. Les empreses de menjar a domicili i de repartiment a casa estan a "tope". La gent avorrida dins els seus pisos postcrisi del 2008 (ara que en sortíem),  o cases del mil amb jardí a "full" de la bombolla, compren com cabrons mentre el petit comerç s'enfonsa dins la misèria i les grans plataformes ho rebenten tot amb grans descomptes. Però bé, "l'avorriment" és relatiu, tenim tot l'oci del món mundial a un clic mentre la xarxa d'Internet aguanti. Mesos de contingut pornogràfic gratuït. Netflixs, HBOs, Disneys,... jocs en línia i ofertes a Steam! L'addicció al mòbil es dispara, la sedació a base de sèries i partides multijugador es multipliquen, sempre tens una puta sèrie nova per descobrir i veure'n els sis milions de temporades! 500 capítols de Naruto Shippuden! Aplicacions en línia per aprendre llengües i classes en línia a base de Youtube, Meet o Classrooms. Teletreball! El gran Google ens salva de nou (i ho diu un imbècil penjant entrades al Blogger)!!!

L'opi del poble en estat pur, per la vena, sedant-nos presos a casa pel nostre bé comú mentre el món dels rics segueix girant i creixent gràcies a nosaltres! I no cal ni que ens posin el futbol!!! Fins i tot la religió ha desaparegut en una mena de "cienciocràcia" on ara els investigadors ho són tot. La caiguda dels déus... tot i que algun homeòpata encara es deu fer la barba d'or amb sucre 30.000CH antivíric!

Seguim comprant a les grans empreses, consumim els seus productes, i fem girar la roda des de casa sense pensar massa ni generar problemes als governs, mentre els petits empresaris col·lapsen i part de la societat deixa d'existir en la malaltia i la saturació d'una sanitat espoliada durant anys...

Podries viure així molt de temps apreciat lector? Has obert els ulls i has descobert que la teva miserable vida no ha canviat gaire de la seva versió "normal" a la "confinada". Les teves rutines es mantenen, i aquells caps de setmana poc productius (o períodes de vacances de quinze dies), s'assemblen estranyament a tot això? Has descobert que fa molt de temps que ja no sorties de casa, de la narcoxarxa social, si no era per anar a comprar o portar la canalla a l'escola o a les extraescolars???

La quarantena t'ha fet veure que ja vivies en quarantena més enllà d'aquell passeig en bicicleta del dissabte sense pressió policial?

Vivim, consumim, molts de nosaltres treballem igual tancats que lliures, i de moment, tot gira i emplena les butxaques dels de sempre. Dels que volen que se segueixi movent la pasta per sobre les vides dels altres...

No sé si el món d'aquí a uns mesos serà com el recordàvem, jo personalment crec que no, tot i que ja m'he equivocat massa vegades per a posar-hi les mans al foc, però tot té una estranya ferum que no m'acaba de convèncer, de Matrix de segona barrejat amb pel·lícula de zombies de serie B i tocs de Black Mirror!

De moment, si no tens un mas del mil o un jardí que flipes, aprofita per comprar una màquina per fer cardio a casa que això va per llarg i ara només falta que sobrevisquis al virus i la "palmis" d'un infart per seure tot el dia al sofà!!!

_______________________________________________

Maridatge recomanat pel text:

Sartenazo cerebral. Circocracia (2020)

Highland park 12 (Viking Honour)

REDOX

Dies agonitzant per retrobar l'indret ocult del meu cervell on es va emmagatzemar fa anys la informació relacionada amb les redox, més enllà de qui s'oxida és el reductor, i el que es redueix l'oxidant ja que és qui provoca l'oxidació, i l'ànode és on van els anions per tant és el pol positiu de l'electròlisi, la pila Daniell... currículum de 3r d'ESO (dit EZUUUUU!!!!) i batxillerat.

Repassar allò que vaig aprendre entre els 17 i 19 anys m'ha portat forces dies de maldecaps absurds fins avui que he vist la llum. EUREKA!

I de nou en una altra entrada pseudopedagògica científica de tutorials de merda per a l'estudiant de secundària... recordarem la igualació redox, després de les àrees i els volums i la trigonometria de Tales, o pi o Pitàgores, que per què no recordar-ho, van ser moments àlgids de la meva carrera professional amb punts màxims infinits de clímax absolut... o eren mínims?

Som-hi!

1- Escrivim l'equació.
2- Escrivim de nou l'equació en forma iònica.
3- Mirem les valències de cada element i ens fixem en quines canvien.
4- A partir d'aquí trobem la semireacció d'oxidació (es perden electrons, és a dir apareixen als productes) i la de reducció (es gasten electrons, és a dir apareixen als reactius).
5- Igualem els àtoms que no són ni oxígens ni hidrògens.
6- Igualem els oxígens. Si estem igualant en medi àcid posem aigües per igualar els oxígens. Si estem en medi bàsic posem hidroxils.
7- Igualem els hidrògens posant protons en medi àcid, i aigües en medi bàsic.
8-  Igualem els electrons de cada semireacció.
9- Mirant en conjunt les dues semireaccions igualem els electrons per què a les dues quedi el mateix nombre.
10- Sumem les dues semireaccions i canya!

O algo així... ratafia amunt - ratafia avall.

Ho pilles? No? Doncs ara et sents com jo fa un dies... a males sempre pots buscar un arc de pedra acabat en punxa, i revisar el que et van ensenyar del gòtic en aquell crèdit variable de la ezuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...per Besalú en corren un parell!!!

I si això no és escola innovadora pedagògica del mil a full del segle XXIII el dia 14 li expliqueu al meu tribunal malparits!

Avui...

...hi estava pensant. El futur pinta ple de robots, aquests robots aniran ocupant llocs de treball i a mesura que la intel·ligència artificial (I.A.) vagi millorant els robots seguiran robant i robant llocs de treball cada cop més qualificats, fins que al final ningú tindrà que treballar. Llavors teòricament qui generarà la riquesa serà l'amo del robot.

Si ens aturem aquí tenim dos conceptes interessants. Mantenir un robot és relativament barat (un cop comprat) i per tant la robotització de la industria, tal i com ja ha passat abans, hauria d'abaratir els costos dels productes. La contra és que si qui té el robot genera la riquesa, hi haurà molta gent pobre sense poder consumir ja que en el seu moment potser no haurà pogut invertir en robots.

Això ens fa evolucionar cap a més preguntes. Si només una elit té robots no podran vendre els seus productes al poble, per tant tampoc podran generar riquesa i la seva inversió no haurà servit de res. Per altre banda si la robotització produeix molts de pobres, és possible que la manca d'esperança generi violència contra la tecnologia i el tema acabi amb bastanta sang pel mig inclosa la de l'elit amb robots.

Llavors apareixeria el concepte d'una renda mínima aportada per l'estat, o fins i tot d'una mena de comunisme on l'estat té la propietat de la indústria robòtica i tothom té el mateix salari assignat, mentre els robots fan la feina i generen la riquesa del govern. Aquest punt jo el trobo molt interessant però també sé que la cobdícia humana ho dificulta bastant...

Si seguim en aquest últim punt vol dir que la gent seria lliure de gastar el seu temps en el que volgués, i la seva existència no vindria lligada a la feina. Podríem utilitzar tota la nostra vida per fer el que ens agradés, els nostres "hobbies". Un punt negatiu d'aquest punt és que nanos de 13-14 anys no ho veuen clar, i creuen que si no treballem 8 hores al dia en una feina de merda que ens consumeix a cada hora, no podem ser feliços ni ens sentiríem realitzats.

Si això seguís per aquest camí el nostre "hobbie", i sobretot aquells lligats a la producció artesanal potser podrien ser la nova font de riquesa personal econòmicament parlant. Si tot ho fan robots l'artesania mor. Llavors què pot generar més "estatus" que un quadre fet per un humà, on el traç és totalment a l'atzar i no un vulgar robot programat per fer imperfeccions, de manera premeditada, per generar una certa humanitat en l'obra? O un jersei de llana, un objecte tallat en fusta o un plat de cuina casolana, la música...

Crec que avui en dia ja estem pagant un munt de pasta per coses "artesanals" doncs imagineu quina mena de mercat podria ser d'aquí 20 o 30 anys on ja no quedi cap feina manual al planeta i tots els productes elaborats del món tinguin el mateix patró definit per un programa informàtic, variacions individuals incloses.

O acceptaríem la producció d'una màquina com a quelcom únic i li donaríem el mateix valor que un objecte artesanal fet a mà? En el fons "l'artesà" del futur també podria fer un programa informàtic únic que generaria un objecte únic i irrepetible si un cop fet s'esborrés el fitxer... O el temps de codificar l'artesania en un codi serà tant llarg que farà la fabricació manual més ràpida i pràctica? Seria com irònic, no?

L'altre opció per sobreviure al sistema del futur seria ser un mega-crack de la robòtica-enginyeria-informàtica-programació i formar part de l'elit que ens condemnarà a la pobresa més absoluta, retroalimentant-se en la seva autarquia tecnològica menja-polles de cicle tancat de riquesa i producció i riquesa.

L'altre...

...dia vaig escoltar per la televisió un "debat" on es parlava de com algunes idees que en primer moment semblaven bones al final tenen l'efecte contrari i són altament contraproduents.

Un exemple seria la política d'austeritat i les pujades d'impostos dels governs que disminueixen el consum dels ciutadans, i que fa que encara es generin menys ingressos... Però bé, el guanyador a l'idea de merda que segurament enfonsarà tot allò pel que ha lluitat, més enllà dels polítics i la seva gestió, és el paio de l'anunci del "pequeño John".

El grau de malparidesa que té l'ésser que ha dissenyat l'anunci, i que ha decidit que TV3 el passi sobre les 13:30h del migdia (o les dues - quarts de tres del migdia), no és mesurable i és per fotre-li una pallissa quilomegatonateragigagegantina...

I en el fons qualsevol ciutadà amb un nivell d'educació mig sap que al món hi ha fam, misèria, pobresa,... i més si ets un pobre desgraciat que viu a l'estat Español, i ha viscut durant els últims anys al país a partir de la crisi del 2008, on probablement els exemples s'acumulaven als contenidors del final del barri. Però és que aquest anunci supera l'imaginable: Que mentre tu et prepares el dinar, o fins i tot estàs dinant, la cadena de televisió que mires es dediqui a passar l'anunci amb tot de negrets als ossos, mentre el narrador et va explicant "el pequeño john no tiene nada para comer", "va a morir", "ayuda y que mañana pueda comer"... en un moment donat et fa un girar al cervell.

El primer dia et quedes flipant. El segon t'avergonyeixes d'estar entaulat menjant qual burgés, preparant-te el gran tiberi. El tercer sents vergonya per l'abundància, el vi, els postres! Joder fas postres i el "pobre John" potser ja està mort! El quart et fas fàstic. No pots dinar mirant la tele. No pot dinar mirant la teva parella. La vergonya i la incomoditat es palpa a l'aire. Tampoc ningú parla. És un moment solemne... Fas comentaris banals per trencar l'ambient gèlid que provoca la diferència entre el teu benestar i el del "pequeño John". Són com els tres minuts més llargs de la teva vida, com tot un migdia que no s'atura i s'eternitza, deixant la teva humanitat pel terra. Crec que en un moment donat si em pogués autoescopir a sobre ho faria davant del mal que genera la meva inacció i el fet de tenir la panxa plena (o estar en el procés d'aconseguir-ho) obviant tots aquells que no ho poden fer i molt amablement se'm recorda. A part els malparits de l'anunci et posen imatges de nens per tocar més la fibra. Com si aquests desgraciats no en tinguessin prou en fer passar l'anunci a l'hora de dinar mentre la gent menja...

Et menges una croqueta.... "el pequeño John"... un got de vi de 8 euros l'ampolla amb una mitjana "hoy no puede comer", un tros de pernil salat amb pa amb tomata i tal "ayuda para que pueda comer mañana"...et fots un aperitiu amb patates i olives i vermut "va a morir"... unes galetes de postres amb ratafia "ayuda a los niños como el pequeño John"...una fideuà "joooooohnnnnnn...", un plat de mongeta amb patates, bròquil! "moriiiiiiiiiiiiirrrrr!".

I sabeu que us dic...

1-Que aquesta merda només la veig a TV3. Quan em toca mirar el "al rojo no se què de la sexta" mai he vist el "pequeño John", i no em sona haver-ho vist a cap canal espanyol.

2- Que n'estic fins la polla de l'anunci, de la ONG que l'ha fet i programat per passar-lo a l'hora de dinar. És més, m'han arribat a tocar tant la moral que des d'aquest bloc mai ningú rebrà ni un miserable cèntim pel "pequeño John". Mai de la meva puta vida donaré absolutament res per aquest manipuladors malparits que m'han tocat tant els ous tants de dinars seguits (i que ho seguiran fent). Així funciona la vostra publicitat: generant despreci, indiferència i ràbia contra el que "voleu ajudar". A prendre pel sac tots!

Això sí, que no sigui dit, aquí us penjo una foto d'un "ganchito" pel "pequeño John". Que qualsevol voluntari de la vostra ONG la posi al seu magnífic "smartphone" i li deixi llepar una mica la pantalla al "pequeño John". Mentres ho fa li podeu anar comentant que el tema té un gust salat, amb aroma a formatge (si sap què és) i que és força cruixent...pastós si l'ensalives molt...

... però tampoc li deixeu llepar molta estona no sigui que s'ennuegui!

Tornada...

Torno, jo i l'alcohol que recorre la meva sang. I veig la "tele", tot consumint programes, concursos, documentals, anuncis,... ometo les pel·lícules ja que me les baixo d'internet.

I a mesura que baixa el got de vi, de garnatxa, de whisky, del que sigui,... la meva ment es torna més aguda, o si més no en aparença. Dins la meva ment, la meva ment es torna esmolada com un ganivet, audaç,... imparable.

I la publicitat em consumeix. L'espot de la generalitat plorant per què fagis més esport, tinguis més salut i no siguis carn de CAP. Publicitat sobre els bons hàbits per evitar despesa mèdica. Que estiguis més sa i no omplis les llistes d'espera, no abusis de les receptes i els medicaments (drogues) subvencionats. Que ja sabem tots que ets un yonki, però els vicis els paga cadascú...  

I en el fons el que més em toca els ous és l'anunci del pernil. És del nivell de la generalitat. Potser fins i tot és del mateix publicista. La merda que escup el "farça" i "el més que un club", però és que abans d'arribar aquí hi ha un gran punt d'inflexió en la evolució humana: Els putus paquets de formatge en llesques amb separador!

Què merda!?

Ets tant inútil que no et saps separar el formatge? Necessites un collons de tros de plàstic entre llesca i llesca per fer-te un entrepà?

I ara què?

Aquesta escòria humana, inútil, sense cap destresa motora, ens ha condemnat més en el sistema consumista. Més plàstic dins els nostres supermercats. Més residus. Més brossa i més recursos gastats en contra del darwinisme. I és que si deixéssim morir de gana els malparits que no es saben separar el formatge, o les hamburgueses, o el què sigui, la inanició impulsaria un nou ressorgir de l'espècie humana on els més aptes ens obririen camí cap un futur millor. On deixaríem el pes mort que només es sap implantar un tercer pit, o penjar fotos al facebook sense cap mena de profunditat filosòfica, provocació o rastre d'intel·lecte.

I finalment tot ens porta allà mateix:  el garrulisme augmentat de forma exponencial per la merda de societat actual ens porta als plàstics separadors. Hem parlat de les hamburgueses i els formatges, no? I el pernil salat? A un putu mascle ibèric li cal el separador del pernil salat? 

No, li cal un tros de porc mort, assecat en una "meseta" i un ganivet ben esmolat!

A part, el mètode és una ronya! Sigui el què sigui sempre es trenca la peça d'embotit, o producte làctic, per la simple raó que mai la làmina plàstica agafa tota la peça tallada. Per l'extrem s'ajunten les masses de carn (o formatge) formant una "megallesca" de matèria compacte i inseparable. Una estafa que de vegades ens porta més problemes que avantatges... Segur que aquests fills de puta se'n riuen de nosaltres a cada envàs que troben al contenidor de reciclatge! 

Juas, juas, juas,,, segur que la va liar! "Superpegote"!!!!!!!

Doncs la cosa va a pitjor i fins i tot el pernil dolç et va separat en "rotllets" de merda!

I ens ho venen amb valors, amb esport, de bon "rotllo", però en el fons és una altra merda. Ens prenen per idiotes i inútils... Però tu ho compraràs i mantindràs la mentida, l'engany,... el sistema!

Quan el col·lega s'embala no té fre...

Finalment, després de molt esforç, es va penetrar el cul amb la seva pròpia polla. Arrencant-se-la en l'esforç. Morint dessagnat pocs minuts més tard, en l'èxtasi de l'autorealització anal i l'estimulació prostàtica. Ejaculant sang i excrements.

Festí de sang.

La sang ho impregnava tot, n'hi havia arreu. Pels llençols, als coixins, per les parets i el terra, a les seves mans, enganxada a la seva pell... en forma de marques dactilars sobre les cuixes, l'esquena, el cos encara càlid de la seva víctima.

Llavors la por es va apoderar d'ell. El dubte. El fàstic i la ràbia.

Com podia haver sigut tant imbècil. Anys de veure CSI, Bones, l'escurçó negre, bola de drac, i no podia haver-la liat més aquella nit. Ell, cultureta aburgesat, de classe mitjana-alta, amb sou i feina fixa, potser sense gaires expectatives de futur, però amb un present, ho havia engegat tot a la merda per un descuit. Per no pensar en la sang que pot arribar a rajar d'un mamífer quan el rebentes amb el penis.

Tot el seu món s'enfonsava per uns parells de gots de més de vi. Per unes ratafies extres. Unes pastilles de cafeïna i un excés de vídeos porno descarregats d'internet, amb una dubtosa majoria d'edat de les seves protagonistes.

I és que xutat fins el cul aquella cabra li havia semblat quelcom irresistible. El clímax de la sensualitat. La femella perfecte, la vagina definitiva amb aquells llavis gruixuts que li donaven la benvinguda, un tant aspres, amb aromes herbàcies, però delicats, que es fusionaven a la perfecció amb la seva llengua càlida i humida, que ho impregnava tot de la seva saliva al resseguir aquella xona, lubricant d'una manera espectacular el camí que seguiria el seu membre viril fins a les més profundes cavitats d'aquell ésser llanut.

Poseït pel clímax, la passió, el desig de marcar l'interior de la seva presa amb l'esperma dels seus testicles la va matar. La va rebentar per dins convertint aquell acte d'amor en una carnisseria. En un festí de sang. En carnassa de barbacoa.

En una víctima del sistema, de les xarxes socials, de la zoofília gratuïta d'internet o d'oferta al xino de davant de casa seva. Víctima i botxí la sang del seu pecat no es netejaria sola, i li recordaria per sempre la bèstia que porta dins seu. Que habita amagada en el racó més immund, fosc i profund del seu jo. De la seva humanitat de pa sucat amb oli i el seu vegetarianisme de cap se setmana.

Ara havia despertat en ell un ésser salvatge, el mascle alfa dels ruminants d'aquelles terres, i no podia tornar a la societat que l'havia creat, que no el comprendria i que ara el menysprearia.

Bilis sanguinolenta.

Malparits fills de puta del PP. S'omplen la boca de merda amenaçant que "faran el que sigui per la unitat d'España", parlant de guàrdies civils, militars, tancs,... els mateixos desgraciats que no fa ni 80 anys amb les seves pròpies mans, o la dels seus parents més propers, van intentar, i en molts casos ho van aconseguir, matar els nostres pares, mares, avis i àvies.

Encara no entenc com poden tenir pebrots de sortir amb aquestes paraules després de la sang que van vessar, i el què és pitjor que ningú s'aixequi a fotre quatre hòsties a aquesta xusma.

Com des del sofà podem escoltar tot el què vomiten, recordar tot el mal que han causat i quedar-nos indiferents, com a molt deixar anar algun renec o canviar de canal, continuant amb la nostra estupidesa apàtica aburgesada.

Com els deixem fer amb impunitat mentre es pixen sobre nosaltres i el nostre passat.

I el pitjor és que la gent se'n fot quan en Puig parla dels mossos com a escut de Catalunya, una idea esbojarrada davant de tant atac per escampar la por, però que hi ha gent que encara té molt present amb dates com un 18 de Juliol o un 23 de Febrer,... però és cert, que calli, que calli el malparit d'en Puig que prou l'ha liat aquests últims anys, que calli i comenci a repartir kalashnikov als catalans que ja ens defensarem nosaltres mateixos, que aquest cop els morts vindran de l'altre costat...

Què polles tanta por i amenaces, que vinguin, que vinguin que aquest cop farem neteja de fatxes tot començant pels quatre desgraciats que tenim al parlament. Per aquell veí amb el pollastre penjat del balcó!

I per tanta ràbia doble dosis de punk.

Splatterhouse

L'única cosa que faltaria en aquest blog de merda són entrades amb receptes de cuina i cometaris de videojocs... però n'hi ha un de joc que ha despertat la meva simpatia, portant-ne el nom el títol d'aquesta entrada.

Un joc dels anys 80-90 que ara ha retornat per emplenar les nostres pantalles amb sang, vísceres i "metal". Decapitacions, desmembraments, esbudellaments i extirpacions de pulmons, intestins,... a tot de bèsties immundes i fastigoses. Litres i litres de sang que poden fer molt mal a qui es gasti els 60€ que val a l'estat francès o espanyol.

I en el fons això és el més indignant de tot, que les grans empreses ens prenguin per gilipolles quan el mateix producte al regne unit val 23€.

Es queixen que la gent pirateja, ploren perquè els cinemes no guanyen sous, no es venen disc de música, jocs,... i en el fons s'ho mereixen per des-gra-ciats!

Ara la següent creuada d'aquests fills de puta és evitar la importació de productes i la venda de segona mà, per això de que seria una llàstima que no poguessin conduir ferraris o BMW, però mentre hi hagi imbècils que els segueixin el joc regalant-los la seva pasta ja ens ho mereixem. Perquè una cosa està clara, el sistema no canvia.

Es van enfonsar els mercats i ho estem pagant nosaltres, els culpables de tot plegat segueixen omplint-se les butxaques. Va estar sortint petroli d'un putu forat mesos i també ho estem pagant nosaltres. Els milions de vacunes de la grip A que van sobrar, els vestits, apartaments i "trapitxeos" de l'escòria política,... tot va a càrrec nostre.

Això a casa meva en diuen "ser cornut i pagar el beure".

La cosa no pinta bé. Cada cop som més gent, cada cop més població vol convertir-se en un classe mitja-alta amb cotxe-tele-casa-i-gos, i no tenim prou cervell per buscar alternatives al nostre model de creixement. Els recursos s'acaben. Aigua, aliment, petroli cada cop més car, escàs i difícil d'extreure. Ni el fill de puta del veí pot entendre que és igual de difícil llençar la brossa al contenidor general com separar-ne el paper i llençar-lo al contenidor del costat... És més, hi ha dies que no sap ni com funciona i llença la merda al terra o per la finestra.

L'evolució i el coneixement ens ha tornat gilipolles o què?

En poques desenes d'anys veurem canvis forts, ni dos-mil dotzes, maies, aliens invasors ni merdes per l'estil. La complexitat de la vida al planeta que va començar fa milers de milions d'anys ha arribat a una bifurcació: o canviem els nostres hàbits i manera de fer, o la Terra seguirà sense nosaltres la resta de temps que li queda.

Sempre he explicat com a exemple d'adaptació humana la segona guerra mundial, com "d'un dia per l'altre" fins i tot una fàbrica que feia bolígrafs va passa a fer munició, o material per la guerra. El problema d'ara és que tot i que canviem demà, aturem de destruir-ho tot, les nostres accions sobre els ecosistemes, atmosfera, sòls,... seguiran encara desenes d'anys.

Nois, noies, comenceu a preparar les destrals, la pròxima vida intel·ligent del planeta serà la que surti de l'evolució dels escarabats, o els escorpins uns milions d'anys més endavant, no crec que ens quedin gaires generacions més per endavant, i menys tal i com és la nostre realitat ara.

Minijocs

Seguint amb la nostàlgia dels meus anys d'universitari avui us porto dues "perles" de les meves hores mortes entre assignatura i assignatura, entre hores de dinar i de no fer res... Sembla mentida que aquests dos jocs encara estiguin a la web del "minijuegos".

Ray

Ray 2