Puta nit i bona TV3!

El món es mou, es transforma, gira, canvia, (in)voluciona, avança... i jo no dono l'abast per vomitar tot el fàstic que em fa la seva deriva absurda...

La incompetència dels nostres governants fa que cada dia el nostre petit país cada cop em faci més fàstic. Que la TV3, la nostra, només sigui la seva. La puta cadena del règim que havia de normalitzar la llengua entre el jovent amb el seu canvi i aposta pels continguts juvenils, i que al final només serveix per censurar, per seguir llepant els collons peluts dels putus socialistes espanyols a canvi de salvar el cul als seus compatriotes de partit que ens havien de portar a la independència i que van acabar tancats a la presó.

Del puta Espanya i bona nit (o era al revés?).

Dels ofesos de merda per veure un mem amb una creu gammada, recta com la dels hindús, per fer un acudit de modernet de xarxes socials de la situació política actual.

Gent que comença a vomitar subnormalitats sobre l'holocaust i la seva banalització mentre l'extrema dreta avança incansable, dia a dia en la nostra societat mentre adolescents de merda, fills de puta de catorze anys van dibuixant esvàstiques per tot arreu, mentre fan la puta salutació romana i es posen la bandera nacionalsocialista de fons del Gmail. Es pinten bigotis de Hitler per carnestoltes.

Aquí és on es combat el feixisme, a peu de canó, a les aules. Explicant-li a el Jordi Puigverd Ruscalleda de torn, al colló d'espanyol, sud-americà o "nomenjojalufo" 100% lliure de racisme, que dibuixar una bandera nazi amb la seva tonalitat de pell "pantene" marró tirant a fosc és de ser un "gilipolles". Que fer la broma amb aquestes merdes és de subnormal profund. Que la seva tonteria hauria de ser un argument de pes per permetre l'avortament "retroactiu" per indigència mental d'un imbècil que no pot aportar gaire més a la societat que estupidesa i un consum de recursos innecessaris.

Això sí que és banalitzar el que representa l'extermini de milions de persones i no un mem d'un "pureta" de quaranta i tants anys que segurament té més cultura que la majoria d'analfabets amb dret de vot i l'aplicació de Twitter instal·lada al mòbil.

De la puta escòria que només sap dir ximpleries per les xarxes socials. Dels imbècils que s'ofenen pel sol fet d'existir. Que només són feliços demostrant la seva estupidesa camuflada en "superioritat moral" escopint merda a la gent que només volem ser relativament feliços supurant odi mentre som éssers productius de la societat...

De com soc incapaç de seguir insultant-te per figaflor, tita fluixa, desgraciat, pixamandurries, retrasat, retardat si ets més de sinònims, palangana, pallús... per complicar-me de manera innecessària la meva pacífica existència on només volia riure una mica amb un programa de merda de la televisió que no era res més nou del que es porta coent per Internet des dels 2000 i pocs. Perquè tota la xusma que ara va de "d'enfant terrible" no és més que el producte del que es porta anys coent per l'Internet 2.0 i que ha sobreviscut en la impotència del dia a dia dels que, a mesura que ens hem anat guanyant la vida d'una manera més o menys digna fins a ser l'estament productiu de la societat actual, hem tirat endavant amb la nostra existència tot i les pedres que ens han anat posant pel camí.

I per maridar una mica de NOFX amb la nova etiqueta "subnormals"! 

40ena

Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.

Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!

I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!

The Ballad Of Chasey Lain!

Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!

Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!

Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!

Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!

Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!

Som uns genis de la política internacional!!

Visca l'ESO i el metavers...

Però "the roof is on fire"!!!

DC

Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!

Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!

I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".

Fills de puta de docents estúpids!

Tornada...

Torno, jo i l'alcohol que recorre la meva sang. I veig la "tele", tot consumint programes, concursos, documentals, anuncis,... ometo les pel·lícules ja que me les baixo d'internet.

I a mesura que baixa el got de vi, de garnatxa, de whisky, del que sigui,... la meva ment es torna més aguda, o si més no en aparença. Dins la meva ment, la meva ment es torna esmolada com un ganivet, audaç,... imparable.

I la publicitat em consumeix. L'espot de la generalitat plorant per què fagis més esport, tinguis més salut i no siguis carn de CAP. Publicitat sobre els bons hàbits per evitar despesa mèdica. Que estiguis més sa i no omplis les llistes d'espera, no abusis de les receptes i els medicaments (drogues) subvencionats. Que ja sabem tots que ets un yonki, però els vicis els paga cadascú...  

I en el fons el que més em toca els ous és l'anunci del pernil. És del nivell de la generalitat. Potser fins i tot és del mateix publicista. La merda que escup el "farça" i "el més que un club", però és que abans d'arribar aquí hi ha un gran punt d'inflexió en la evolució humana: Els putus paquets de formatge en llesques amb separador!

Què merda!?

Ets tant inútil que no et saps separar el formatge? Necessites un collons de tros de plàstic entre llesca i llesca per fer-te un entrepà?

I ara què?

Aquesta escòria humana, inútil, sense cap destresa motora, ens ha condemnat més en el sistema consumista. Més plàstic dins els nostres supermercats. Més residus. Més brossa i més recursos gastats en contra del darwinisme. I és que si deixéssim morir de gana els malparits que no es saben separar el formatge, o les hamburgueses, o el què sigui, la inanició impulsaria un nou ressorgir de l'espècie humana on els més aptes ens obririen camí cap un futur millor. On deixaríem el pes mort que només es sap implantar un tercer pit, o penjar fotos al facebook sense cap mena de profunditat filosòfica, provocació o rastre d'intel·lecte.

I finalment tot ens porta allà mateix:  el garrulisme augmentat de forma exponencial per la merda de societat actual ens porta als plàstics separadors. Hem parlat de les hamburgueses i els formatges, no? I el pernil salat? A un putu mascle ibèric li cal el separador del pernil salat? 

No, li cal un tros de porc mort, assecat en una "meseta" i un ganivet ben esmolat!

A part, el mètode és una ronya! Sigui el què sigui sempre es trenca la peça d'embotit, o producte làctic, per la simple raó que mai la làmina plàstica agafa tota la peça tallada. Per l'extrem s'ajunten les masses de carn (o formatge) formant una "megallesca" de matèria compacte i inseparable. Una estafa que de vegades ens porta més problemes que avantatges... Segur que aquests fills de puta se'n riuen de nosaltres a cada envàs que troben al contenidor de reciclatge! 

Juas, juas, juas,,, segur que la va liar! "Superpegote"!!!!!!!

Doncs la cosa va a pitjor i fins i tot el pernil dolç et va separat en "rotllets" de merda!

I ens ho venen amb valors, amb esport, de bon "rotllo", però en el fons és una altra merda. Ens prenen per idiotes i inútils... Però tu ho compraràs i mantindràs la mentida, l'engany,... el sistema!

Quan el col·lega s'embala no té fre...

Finalment, després de molt esforç, es va penetrar el cul amb la seva pròpia polla. Arrencant-se-la en l'esforç. Morint dessagnat pocs minuts més tard, en l'èxtasi de l'autorealització anal i l'estimulació prostàtica. Ejaculant sang i excrements.

Uep!

L'única cosa que em reconforta és saber que amb els meus impostos ja no mantinc tota aquesta merda. Ni la monarquia, ni els polítics corruptes, ni els paràsits de les comunitats autònomes més "pobres". L'enriquiment il·legal dels que van intentar, i moltes vegades aconseguir, assassinar els nostres avis durant la guerra civil.

I de nou l'Empordà crema, en aquest cas el de "baix", tot i això "casa meva", la terra que m'ha vist créixer, que he suat i sagnat al recorre-la i descobrir-la.

De nou un malparit ha fet de les seves, en l'anonimat, en la covardia aprofitant la tramuntana. Un imbècil i un desgraciat que no mereix viure. Respirar l'aire que l'envolta i aprofitar-se dels nostres limitats recursos.

Una escòria sense nom que seguirà fent de les seves fins a la fi dels seus dies. Que potser fins i tot serà feliç, tot i saber la merda que ha escampat, i que molt probablement tornarà a escampar.

Una nova mostra d'ADN per guardar als calaixos del "departament d'interior de la Generalitat". Més brossa inútil per "fardar" davant dels mitjans de comunicació. Com l'ADN del "responsable" del foc de Pertús. Mesos de feina i al final allò no va servir de res.

Temps per calmar els ànims de venjança dels empordanesos contra tota la escòria que només va al Pertús a comprar tabac, alcohol, anar de putes i si van amb la dona, dinar de bufet.

I en el silenci del bloc, en l'apatia de la fotografia, la vomitera "espanyola" segueix.

- Nyi nyi nyi nyi nyi... no!

- Nyi nyi nyi nyi nyi... silenci!

- Nyi nyi nyi nyi nyi... Estrasburg ens menja la polla!

Crec que ara mateix no hi ha prou gasolina al món per purgar aquesta plaga... però a nosaltres ens toca aguantar. "El moviment independentista és cívic". "Anem fent cadenes, mostra d'unió i tal...". Vinga marejar la perdiu mentre en Duran la lia, els "sociates" la lien i la bola es fa més gran.

I la sabatilla Fernàndez. Per què no li vas tirar la sabatilla? Que no té por aquest lladre que l'apunyalin pel carrer? Tan covards som?

Em marejo, bec i perdo de nou el món de vista.

Penso en la ITV, el Pujol jr. i tota la màfia catalana. En que el meu cotxe no la té passada i que no la passarà. En que no vull alimentar més tot això, tot i la meva geo-deslocalització. En els radars que em fotografiaran "xivant-se" als mossos.

Penso que em repugna la idea de tornar mentre la mentida es magnifica.

Cobrar a la gent per tenir plaques solars? 

Apujar més les tarifes elèctriques?

Hi ha comunitats que abaixen impostos, quan aquí "no tenim" ni pasta per pagar les farmàcies?

Comunitats amb pagues dobles quan el professorat de casa nostra es tractat com un gos sarnós?

Mesos d'espera per poder anar al metge?

Gossos d'esquadra assassinant persones?

Lladres tractats de "vostè" i en llibertat?

Un president i un rei corruptes?

El mateix president corrupte passant de tot i amagant-se darrera una tele?

Europa fotent cullerada davant l'ignorància i la inutilitat de tots plegats?

Oportunitat única! Pisos de Bankia al 40% de descompte. Poc utilitzats, es venen per impagament i suïcidi del propietari!

...

I en el fons jo només sé que si em tanquessin 7 anys a la presó no seria per "tocar el piano". 

Present, passat, futur

D'alguns individus l'única notícia que en vols rebre és la necrològica al diari.

Festí de sang.

La sang ho impregnava tot, n'hi havia arreu. Pels llençols, als coixins, per les parets i el terra, a les seves mans, enganxada a la seva pell... en forma de marques dactilars sobre les cuixes, l'esquena, el cos encara càlid de la seva víctima.

Llavors la por es va apoderar d'ell. El dubte. El fàstic i la ràbia.

Com podia haver sigut tant imbècil. Anys de veure CSI, Bones, l'escurçó negre, bola de drac, i no podia haver-la liat més aquella nit. Ell, cultureta aburgesat, de classe mitjana-alta, amb sou i feina fixa, potser sense gaires expectatives de futur, però amb un present, ho havia engegat tot a la merda per un descuit. Per no pensar en la sang que pot arribar a rajar d'un mamífer quan el rebentes amb el penis.

Tot el seu món s'enfonsava per uns parells de gots de més de vi. Per unes ratafies extres. Unes pastilles de cafeïna i un excés de vídeos porno descarregats d'internet, amb una dubtosa majoria d'edat de les seves protagonistes.

I és que xutat fins el cul aquella cabra li havia semblat quelcom irresistible. El clímax de la sensualitat. La femella perfecte, la vagina definitiva amb aquells llavis gruixuts que li donaven la benvinguda, un tant aspres, amb aromes herbàcies, però delicats, que es fusionaven a la perfecció amb la seva llengua càlida i humida, que ho impregnava tot de la seva saliva al resseguir aquella xona, lubricant d'una manera espectacular el camí que seguiria el seu membre viril fins a les més profundes cavitats d'aquell ésser llanut.

Poseït pel clímax, la passió, el desig de marcar l'interior de la seva presa amb l'esperma dels seus testicles la va matar. La va rebentar per dins convertint aquell acte d'amor en una carnisseria. En un festí de sang. En carnassa de barbacoa.

En una víctima del sistema, de les xarxes socials, de la zoofília gratuïta d'internet o d'oferta al xino de davant de casa seva. Víctima i botxí la sang del seu pecat no es netejaria sola, i li recordaria per sempre la bèstia que porta dins seu. Que habita amagada en el racó més immund, fosc i profund del seu jo. De la seva humanitat de pa sucat amb oli i el seu vegetarianisme de cap se setmana.

Ara havia despertat en ell un ésser salvatge, el mascle alfa dels ruminants d'aquelles terres, i no podia tornar a la societat que l'havia creat, que no el comprendria i que ara el menysprearia.

Bilis sanguinolenta.

Malparits fills de puta del PP. S'omplen la boca de merda amenaçant que "faran el que sigui per la unitat d'España", parlant de guàrdies civils, militars, tancs,... els mateixos desgraciats que no fa ni 80 anys amb les seves pròpies mans, o la dels seus parents més propers, van intentar, i en molts casos ho van aconseguir, matar els nostres pares, mares, avis i àvies.

Encara no entenc com poden tenir pebrots de sortir amb aquestes paraules després de la sang que van vessar, i el què és pitjor que ningú s'aixequi a fotre quatre hòsties a aquesta xusma.

Com des del sofà podem escoltar tot el què vomiten, recordar tot el mal que han causat i quedar-nos indiferents, com a molt deixar anar algun renec o canviar de canal, continuant amb la nostra estupidesa apàtica aburgesada.

Com els deixem fer amb impunitat mentre es pixen sobre nosaltres i el nostre passat.

I el pitjor és que la gent se'n fot quan en Puig parla dels mossos com a escut de Catalunya, una idea esbojarrada davant de tant atac per escampar la por, però que hi ha gent que encara té molt present amb dates com un 18 de Juliol o un 23 de Febrer,... però és cert, que calli, que calli el malparit d'en Puig que prou l'ha liat aquests últims anys, que calli i comenci a repartir kalashnikov als catalans que ja ens defensarem nosaltres mateixos, que aquest cop els morts vindran de l'altre costat...

Què polles tanta por i amenaces, que vinguin, que vinguin que aquest cop farem neteja de fatxes tot començant pels quatre desgraciats que tenim al parlament. Per aquell veí amb el pollastre penjat del balcó!

I per tanta ràbia doble dosis de punk.

Splatterhouse

L'única cosa que faltaria en aquest blog de merda són entrades amb receptes de cuina i cometaris de videojocs... però n'hi ha un de joc que ha despertat la meva simpatia, portant-ne el nom el títol d'aquesta entrada.

Un joc dels anys 80-90 que ara ha retornat per emplenar les nostres pantalles amb sang, vísceres i "metal". Decapitacions, desmembraments, esbudellaments i extirpacions de pulmons, intestins,... a tot de bèsties immundes i fastigoses. Litres i litres de sang que poden fer molt mal a qui es gasti els 60€ que val a l'estat francès o espanyol.

I en el fons això és el més indignant de tot, que les grans empreses ens prenguin per gilipolles quan el mateix producte al regne unit val 23€.

Es queixen que la gent pirateja, ploren perquè els cinemes no guanyen sous, no es venen disc de música, jocs,... i en el fons s'ho mereixen per des-gra-ciats!

Ara la següent creuada d'aquests fills de puta és evitar la importació de productes i la venda de segona mà, per això de que seria una llàstima que no poguessin conduir ferraris o BMW, però mentre hi hagi imbècils que els segueixin el joc regalant-los la seva pasta ja ens ho mereixem. Perquè una cosa està clara, el sistema no canvia.

Es van enfonsar els mercats i ho estem pagant nosaltres, els culpables de tot plegat segueixen omplint-se les butxaques. Va estar sortint petroli d'un putu forat mesos i també ho estem pagant nosaltres. Els milions de vacunes de la grip A que van sobrar, els vestits, apartaments i "trapitxeos" de l'escòria política,... tot va a càrrec nostre.

Això a casa meva en diuen "ser cornut i pagar el beure".

La cosa no pinta bé. Cada cop som més gent, cada cop més població vol convertir-se en un classe mitja-alta amb cotxe-tele-casa-i-gos, i no tenim prou cervell per buscar alternatives al nostre model de creixement. Els recursos s'acaben. Aigua, aliment, petroli cada cop més car, escàs i difícil d'extreure. Ni el fill de puta del veí pot entendre que és igual de difícil llençar la brossa al contenidor general com separar-ne el paper i llençar-lo al contenidor del costat... És més, hi ha dies que no sap ni com funciona i llença la merda al terra o per la finestra.

L'evolució i el coneixement ens ha tornat gilipolles o què?

En poques desenes d'anys veurem canvis forts, ni dos-mil dotzes, maies, aliens invasors ni merdes per l'estil. La complexitat de la vida al planeta que va començar fa milers de milions d'anys ha arribat a una bifurcació: o canviem els nostres hàbits i manera de fer, o la Terra seguirà sense nosaltres la resta de temps que li queda.

Sempre he explicat com a exemple d'adaptació humana la segona guerra mundial, com "d'un dia per l'altre" fins i tot una fàbrica que feia bolígrafs va passa a fer munició, o material per la guerra. El problema d'ara és que tot i que canviem demà, aturem de destruir-ho tot, les nostres accions sobre els ecosistemes, atmosfera, sòls,... seguiran encara desenes d'anys.

Nois, noies, comenceu a preparar les destrals, la pròxima vida intel·ligent del planeta serà la que surti de l'evolució dels escarabats, o els escorpins uns milions d'anys més endavant, no crec que ens quedin gaires generacions més per endavant, i menys tal i com és la nostre realitat ara.

Minijocs

Seguint amb la nostàlgia dels meus anys d'universitari avui us porto dues "perles" de les meves hores mortes entre assignatura i assignatura, entre hores de dinar i de no fer res... Sembla mentida que aquests dos jocs encara estiguin a la web del "minijuegos".

Ray

Ray 2