Empordà

Splatterhouse

L'única cosa que faltaria en aquest blog de merda són entrades amb receptes de cuina i cometaris de videojocs... però n'hi ha un de joc que ha despertat la meva simpatia, portant-ne el nom el títol d'aquesta entrada.

Un joc dels anys 80-90 que ara ha retornat per emplenar les nostres pantalles amb sang, vísceres i "metal". Decapitacions, desmembraments, esbudellaments i extirpacions de pulmons, intestins,... a tot de bèsties immundes i fastigoses. Litres i litres de sang que poden fer molt mal a qui es gasti els 60€ que val a l'estat francès o espanyol.

I en el fons això és el més indignant de tot, que les grans empreses ens prenguin per gilipolles quan el mateix producte al regne unit val 23€.

Es queixen que la gent pirateja, ploren perquè els cinemes no guanyen sous, no es venen disc de música, jocs,... i en el fons s'ho mereixen per des-gra-ciats!

Ara la següent creuada d'aquests fills de puta és evitar la importació de productes i la venda de segona mà, per això de que seria una llàstima que no poguessin conduir ferraris o BMW, però mentre hi hagi imbècils que els segueixin el joc regalant-los la seva pasta ja ens ho mereixem. Perquè una cosa està clara, el sistema no canvia.

Es van enfonsar els mercats i ho estem pagant nosaltres, els culpables de tot plegat segueixen omplint-se les butxaques. Va estar sortint petroli d'un putu forat mesos i també ho estem pagant nosaltres. Els milions de vacunes de la grip A que van sobrar, els vestits, apartaments i "trapitxeos" de l'escòria política,... tot va a càrrec nostre.

Això a casa meva en diuen "ser cornut i pagar el beure".

La cosa no pinta bé. Cada cop som més gent, cada cop més població vol convertir-se en un classe mitja-alta amb cotxe-tele-casa-i-gos, i no tenim prou cervell per buscar alternatives al nostre model de creixement. Els recursos s'acaben. Aigua, aliment, petroli cada cop més car, escàs i difícil d'extreure. Ni el fill de puta del veí pot entendre que és igual de difícil llençar la brossa al contenidor general com separar-ne el paper i llençar-lo al contenidor del costat... És més, hi ha dies que no sap ni com funciona i llença la merda al terra o per la finestra.

L'evolució i el coneixement ens ha tornat gilipolles o què?

En poques desenes d'anys veurem canvis forts, ni dos-mil dotzes, maies, aliens invasors ni merdes per l'estil. La complexitat de la vida al planeta que va començar fa milers de milions d'anys ha arribat a una bifurcació: o canviem els nostres hàbits i manera de fer, o la Terra seguirà sense nosaltres la resta de temps que li queda.

Sempre he explicat com a exemple d'adaptació humana la segona guerra mundial, com "d'un dia per l'altre" fins i tot una fàbrica que feia bolígrafs va passa a fer munició, o material per la guerra. El problema d'ara és que tot i que canviem demà, aturem de destruir-ho tot, les nostres accions sobre els ecosistemes, atmosfera, sòls,... seguiran encara desenes d'anys.

Nois, noies, comenceu a preparar les destrals, la pròxima vida intel·ligent del planeta serà la que surti de l'evolució dels escarabats, o els escorpins uns milions d'anys més endavant, no crec que ens quedin gaires generacions més per endavant, i menys tal i com és la nostre realitat ara.

Minijocs

Seguint amb la nostàlgia dels meus anys d'universitari avui us porto dues "perles" de les meves hores mortes entre assignatura i assignatura, entre hores de dinar i de no fer res... Sembla mentida que aquests dos jocs encara estiguin a la web del "minijuegos".

Ray

Ray 2