I un dia descobreixes que el raimat va en tap de rosca...

Viurem amb l'aigua al coll. Les nostres prioritats canviaran i ens adaptarem a les noves necessitats. Deixarem de banda aquells "petits vicis" que justificàvem per la nostre precària situació. Serem més i menys alhora re-equilibrant de nou les prioritats. La responsabilitat individual augmentarà tancant antics vicis i maneres de fer. L'equip s'imposarà al jo. El lligam amb el sistema augmentarà, com a mínim de manera temporal, a mitjà termini, augmentant l'ansietat i la dependència. Potser serem més submisos però igual de crítics. La maduresa  i l'intel·lecte ens ajudarà a tirar endavant, i la reflexió ens aportarà serenor. La pedagogia i les paraules recargolades, cultes, boniques i buides dels altres ens suaran la polla. Aguantarem pel seu futur i el nostre regal serà la seva humanitat. I en el fons el que menys em preocupa és que sigui humil i ferm. Ho portarà la sang, ho portarà als gens, ho portarà escrit amb foc en el més profund de la seva essència.