...sovint penso que la bona voluntat social, i el teixit associatiu impulsat per les classes treballadores, treu les castanyes del foc del govern. Supleix l'estat de benestar perdut i ens allunya del misto i la xibeca reomplerta de gasolina. Nosaltres mateixos ens evitem tocar fons allunyant-nos del punt crític, detonant, que motivaria el canvi autèntic...
I en el rentat de cervell universitari, i en una mena de bucle mental "allioleic", veig el futur representat en dues gràfiques. Una recta creixent, representant la tecnologia i els avenços científics que estan revolucionant el món ara mateix, i per altre banda un gràfic decreixent motivat per el col·lapse dels nostres recursos. I el que se'm fa borrós és el punt de tall entre aquestes dues rectes... La meva vessant tecnocràtica em fa veure un "elysium" al més estil hollywoodiense, mentre que la meva vessant racional em retorna als anys 80, tot i que sense aquella indumentària que podem veure a les reposicions de tv3... A l'extrem la caiguda de l'imperi. La fi de la nostra societat tal com va ser la dels romans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada