Aquest colló de blog infecte va néixer el 2007 en l'auge de la Internet 2.0, decebut del Fotolog (o com nassos es digués, ja que després de desaparèixer només el recordem quatre gats), perquè només deixava pujar una foto al dia o alguna merda així... I ara mirant enrere fa gràcia veure com del motiu original de tot plegat, que era poder compartir les meves fotos de la "reflex" amb muntanyes, neu, llarga exposició com ara imatges nocturnes, de llars de foc i espelmes,… amb els anys ha anat evolucionat per acabar transformant-se en una mena de poti-poti agònic i absurd a base de fotos fetes amb el mòbil.
Però bé, aquell esperit que de vegades encara ronda pel meu cervell i, sense que sigui cap precedent, avui sembla que torna amb dues fotos postllevantada i la mirada posada de nou en l'aventura i el dubte. Com el d'aquella magnífica primera foto impregnada amb la ràbia de no haver pujat un pedrot de merda, i que quasi tretze anys més tard em sembla pura poesia... ara amb menys faltes!
I en el fons què seria d'aquest bloc sense les fotos de cadires i la seva misteriosa màgia?
"Buscant una puta foto per inaugurar el "putulok" fart
de les complicacions del senyor Kodak i la seva galeria. Un arbre mig
mort, boira i clapes de neu a 10 min del refu de
"miltrescentesestrelles" de Vallter.
Mil
quaranta excuses per no ser allà, per baixar... Fa fred, mig plou, roca
difícil de protegir, granit de merda, líquens cabrons que només creixen
en llocs poc contaminats, por a rebotar 12m paret avall, por a treure
sang, al dolor,...
Tornem. Escull el motiu que vulguis per baixar d'allà, tu decideixes.
Embolica-ho
amb el paper que et doni la gana, el millor que tinguis, posa-hi el
llacet més xulu i guay del món... en el fons saps que totes aquestes
gilipollades hippies no van amb tu, sents ràbia, tot és una merda i
l'únic motiu de tot aquest turment és que no has sabut estar a
l'altura de la situació en el moment que tocava.
No Brain No Pain"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada