dissabte, 12 de setembre del 2020

L'últim xava

Vas a la platja a les sis de la tarda per estar tranquil. Per gaudir del "final de l'estiu", la tornada a la rutina mentre el temps passa estirat a la tovallola entre remullada i remullada. Mentre el Sol es va ponent i la calor infecta d'aquests mesos deixa pas a la frescor d'un capvespre que ens avisa de l'arribada de tardor. 

Mentrestant, a poc a poc, l'ombra comença a aparèixer per una lateral de la cala i va consumint la llum que hi arriba fins que desapareix completament. El dia s'acaba i en aquest procés les quatre barques que hi havia van marxant, tornen a casa després d'estar tot el dia tocant els collons soroll de motor amunt pudor de gasoil avall.

És el moment de la foto, de captar la platja "salvatge" del cap de creus en tota la seva esplendor afegint el "plus" dels tons vermellosos del cel a l'horitzó... però no!

L'últim xava encara és allà fondejat. Amb el vaixell dels nassos. L'últim putu xava del dia encara està fent el gos al mig de la foto i no té cap intenció de marxar. De permetre veure per uns instants la platja "buida" més enllà de les tendes amuntegades als racons de la platja, amagades sota les roques que les deuen fer invisibles als agents rurals.

Per què xava de merda? Per quin motiu no has seguit tota la xurma que t'envoltava de nou a port? Per què fondeges la teva merda de "barco" a una platja que hi arribes baixant per un caminet a cinc minuts del cotxe? Cal ser tan malparit? Potser et vols quedar a dormir a la cala també? Te la posa dura navegar de nit seguint les llumetes del GPS mentre els fars et fan pampallugues al fons de la retina?

L'últim xava, l'útim putu xava, el camacu, l'escollit entre les legions de pixapins que "gaudeixen" del pont de l'11 de setembre fugint com rates de la seva ciutat per anar a l'Empordà, es manté inalterable en una de les caletes del Cap de Creus aferrat amb la seva àncora de merda a la foto per tota l'eternitat!

Acaba d'arribar a Jóncols i deixa d'emprenyar estúpid!!!