Es van refundar per posar al capdavant de l'associació uns fills de puta del mateix calibre que els que van (fer?) plegar per explotadors i assetjadors. Potser ara són una mica més inútils que els altres, però igual de malparits. Amb la mateixa manera de fer de l'empresa marca la casa.
Canviar-ho tot per no canviar res.
Per continuar fent ignorants, cobrar les subvencions i mantenir la guingueta de sempre censurant qualsevol debat intern que vagi en contra de la línia oficial.
Fa tants anys que vaig "creant" entrades en aquest bloc que ja no sé quants cops em puc estar repetint. Quantes voltes a les mateixes idees decadents puc estar donant en la magnitud creixent d'aquesta bèstia que intento mantenir viva en l'agonia. L'esperança que tinc que la maduresa que vaig adquirint amb el pas dels anys em porti a noves reflexions, noves entrades, que es van ajustant a l'edat que vaig acumulant, a la meva maduresa, evitant recaure sempre en els mateixos tòpics i temes... Intentar no acabar com qualsevol vell, qualsevol parent d'edat avançada, que a la sobretaula sempre ens explica les mateixes anècdotes de sempre, i que al final només sorprenen a la nova nova parella que entra a casa després d'una altra ruptura amorosa absurda i fugaç...
I aquí és on ara dubto si ja algun cop havia fet alguna entrada de Sant Jordi, San Jorge com diuen els subnormals que ens volen destruir com a poble intentant ajustar la història a la seva realitat de merda. Sé que això va sortir per alguna xarxa social meva, però mantinguen-se al marge del Blogspot que ara el corrector em marca com a falta i pel Google apareix com a Blogger!
I a part de tots els fills de puta que et desitgen un "feliç" Sant Jordi, perquè és molt difícil dir "bon" tal com hem anat aprenent a dir abans de "Nadal", una altra cosa que em treu molt de polleguera en aquestes dates assenyalades d'abril és els collons de pa de Sant Jordi...
No pel seu gust boníssim (si està ben fet), ni per ser quelcom efímer que només pots provar uns dies assenyalats de l'any, ni per la seva bellesa... El que m'empipa moltíssim d'aquest pa malxinat és la manera que té de trencar-se!
Hi ha com una cosa (una altra) que em toca molts els nassos, i és quan es barreja qualsevol merda pseudocientífica amb l'independentisme...
Si ets un imbècil, un subnormal, un estúpid, un ignorant, un conspiranoic de merda que vols delectar el món amb el teu nombre de cromosomes per sobre de la mitjana o amb els teus dots pel Photoshop que farien plorar a l'Steve Jobs, fes-ho sense tota la porqueria catalanista de torn saturant la publicació. Que llavors qui et llegeixi associarà el teu garrulisme amb coses que no toquen i ens prendran a tots per carallots, torracollons, ximples, babaus, o "tontos del penis" com podria ser la traducció més directa del típic "gilipolles"!
Mira mama soc especial i sé la veritat!!!
El món es mou, es transforma, gira, canvia, (in)voluciona, avança... i jo no dono l'abast per vomitar tot el fàstic que em fa la seva deriva absurda...
La incompetència dels nostres governants fa que cada dia el nostre petit país cada cop em faci més fàstic. Que la TV3, la nostra, només sigui la seva. La puta cadena del règim que havia de normalitzar la llengua entre el jovent amb el seu canvi i aposta pels continguts juvenils, i que al final només serveix per censurar, per seguir llepant els collons peluts dels putus socialistes espanyols a canvi de salvar el cul als seus compatriotes de partit que ens havien de portar a la independència i que van acabar tancats a la presó.
Del puta Espanya i bona nit (o era al revés?).
Dels ofesos de merda per veure un mem amb una creu gammada, recta com la dels hindús, per fer un acudit de modernet de xarxes socials de la situació política actual.
Gent que comença a vomitar subnormalitats sobre l'holocaust i la seva banalització mentre l'extrema dreta avança incansable, dia a dia en la nostra societat mentre adolescents de merda, fills de puta de catorze anys van dibuixant esvàstiques per tot arreu, mentre fan la puta salutació romana i es posen la bandera nacionalsocialista de fons del Gmail. Es pinten bigotis de Hitler per carnestoltes.
Aquí és on es combat el feixisme, a peu de canó, a les aules. Explicant-li a el Jordi Puigverd Ruscalleda de torn, al colló d'espanyol, sud-americà o "nomenjojalufo" 100% lliure de racisme, que dibuixar una bandera nazi amb la seva tonalitat de pell "pantene" marró tirant a fosc és de ser un "gilipolles". Que fer la broma amb aquestes merdes és de subnormal profund. Que la seva tonteria hauria de ser un argument de pes per permetre l'avortament "retroactiu" per indigència mental d'un imbècil que no pot aportar gaire més a la societat que estupidesa i un consum de recursos innecessaris.
Això sí que és banalitzar el que representa l'extermini de milions de persones i no un mem d'un "pureta" de quaranta i tants anys que segurament té més cultura que la majoria d'analfabets amb dret de vot i l'aplicació de Twitter instal·lada al mòbil.
De la puta escòria que només sap dir ximpleries per les xarxes socials. Dels imbècils que s'ofenen pel sol fet d'existir. Que només són feliços demostrant la seva estupidesa camuflada en "superioritat moral" escopint merda a la gent que només volem ser relativament feliços supurant odi mentre som éssers productius de la societat...
De com soc incapaç de seguir insultant-te per figaflor, tita fluixa, desgraciat, pixamandurries, retrasat, retardat si ets més de sinònims, palangana, pallús... per complicar-me de manera innecessària la meva pacífica existència on només volia riure una mica amb un programa de merda de la televisió que no era res més nou del que es porta coent per Internet des dels 2000 i pocs. Perquè tota la xusma que ara va de "d'enfant terrible" no és més que el producte del que es porta anys coent per l'Internet 2.0 i que ha sobreviscut en la impotència del dia a dia dels que, a mesura que ens hem anat guanyant la vida d'una manera més o menys digna fins a ser l'estament productiu de la societat actual, hem tirat endavant amb la nostra existència tot i les pedres que ens han anat posant pel camí.
I per maridar una mica de NOFX amb la nova etiqueta "subnormals"!
Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills".
La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...
Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!
El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!
De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.
Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".
"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".
Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...
Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!
Culpables!!!
I un dia et despertes a la quarantena, escoltant el pot petit potser, la banda sonora de Matrix en el millor dels casos cercant el reconfort dels 90... La crisi que et pensaves que va començar als 35 encara es magnifica més. Et veus acumulant com un puto imbècil material de muntanya que potser mai utilitzaràs, ja que ara la felicitat ja no es basa en el fet en qüestió, sinó que amb la mateixa idea de fer quelcom la teva ment ja es veu realitzada.
Per què suar, agonitzar, patir... en una aventura absurda si pagant pel material que et faria falta i imaginant-ho dins el teu cap ja en tens prou? Alforges de bikepacking, menjar liofilitzat, tendes ultralleugeres, GPS, bombones de gas... ja tens la pujada d'adrenalina que et motiva per despertar-te l'endemà per anar a treballar i seguir dins la roda que et lliga al sistema!
I llavors tot catalitzat per un Wolfburn que no saps d'on surt, una edició de Cap d'Any que no trobes més enllà d'Andorra i que et fa pensar en un any nou xinès que no és, a la TV3, la nostra, surten els alcaldes plorant pel despoblament del seu poble...
- Al meu poble cada cop hi ha menys gent!
- No tenim fibra, ni gas, ni nens a les escoles i les hem de tancar... La gent cal que vingui!
- Som 700 habitants i la casa més barata val 500.000 €, oh no! El jovent no pot venir a viure aquí!, lloguers a 900 € per una casa que mai serà teva!!!
I al final ja semblo els meus pares, repetint dia sí i dia també la mateixa puta història. Aquella aventura que es repeteix a cada dinar de diumenge, a cada calçotada, a cada aniversari...
I és que quan els fills de puta dels meus col·legues tenien vint anys com jo, mentre jo estudiava una puta carrera de merda que no m'ha servit de quasi res més que per fugir del país i sobreviure a base de contractes de segona, ells, que es van buscar la vida a l'obra, entre el 2000 i el 2008, es van forrar a manta. Els cabrons es compraven pisos que revenien en poc mesos per un 50% més del que els havia costat.
I els imbècils com jo RENFE amunt i RENFE avall, de la meva capital de comarca amb estació de tren a la capital de comarca on hi havia la universitat. Xoriçant els diners que em donaven els pares per dinar i poder-los gastar en un gore-tex, gasolina per fugir a l'Aragó o pillar uns tascons nous...
I ara, després de tretze anys treballant com un imbècil, en l'estrat productiu de la puta societat, després de més d'una dècada de lloguer enriquint una mica més els malparits que ja tenen més d'una puta casa, vols fer el pas. Ser propietari de quelcom que et permetrà no acabar vivint sota un pont un cop et jubilis en el cas de no poder continuar pagant un lloguer.
Ara malparits, que després d'agonitzar any sí i any també, tinc quatre duros que entren cada mes al meu compte corrent, no em puc comprar una puta casa perquè no tinc 60.000 € estalviats.
No em puc comprar una puta casa que em costaria d'hipoteca 600 €, quan de lloguer pràcticament no hi ha res per aquest preu!
Però el meu poble es queda sense habitants... buaaaaaa...!!!
"L'España vaciada", els pobles sense serveis!
Els putos bancs que després de donar hipoteques al 110% o al 120 ara ja només et donen el 80%, per què allò de la bombolla va acabar malament.
El puto govern que et fot un 10% d'impostos d'una puta casa que ja està pagada per seguir cobrant dels seus xanxullos.
Quants 3%,, vull dir 10% heu cobrat per la mateixa casa?
Però clar, si tens menys de 30 anys no et cobrem l'ITP.
Toca't els ous cabronàs, els qui ara podem pagar-nos una casa i que vam patir la crisi del 2008 no som els que en tenim 30, som els que en tenim 40... Què és aquesta merda?
Som la generació alimentada a base d'universitats públiques, que quan vam tenir els títols sota el braç vam veure com el futur que ens havien promès era mentida. Que el nostre endemà s'havia destruït per la cobdícia dels desgraciats de sempre.
Un munt d'arquitectes que van acabar al LIDL, la revolució ecologista d'ambientòlegs de merda que van acabar alimentant les llistes d'ensenyament, igual que biòlegs, químics, empresarials, enginyers... muntanyes de diners públics gastats en formació que van acabar alimentant l'atur, feines no qualificades o països de l'estranger.
Països que s'alimenten de la despesa feta en altres llocs, i que a ells els permet incorporar mà d'obra qualificada a cost zero! Tu pagues la puta carrera i jo em quedo el llicenciat imbècil!!!
...
Puto Wolfburn, jo només vull el colló d'hipoteca al 90 o al 100% per comprar una casa en un poblet amb poca contaminació i on no es parli gaire, o gens, de castellà. On són els meus drets de classe mitjana! On és el meu futur?!
El senyor Robert Malone fa temps que corre per Internet definit-se com "el pare de les vacunes ARNm", on ha adquirit un gran ressò mediàtic en convertir-se en un dels principals arguments dels antivacunes, ja que és un dels que més ha criticat la tecnologia de l'ARN missatger.
I és que potser aquest geni sap la veritat i desencantant amb les farmacèutiques ha decidit dir la veritat al món? Ha descobert quelcom que els governs ens volen amagar?
Doncs bàsicament no. El pare de les vacunes ARNm que va estar fent treballs amb aquesta tecnologia cap allà el 1980, amb dues miserables publicacions, va basar la seva feina en estudis que van començar ara fa més de 60 anys...
Sembla que el problema més gran de Malone és que al final la propietat intel·lectual de la seva feina se la van quedar altres científics, ja que ell només figurava com un autor entre molts.
Llavors el personatge desapareix fins al 2001 on reapareixerà de nou fins a la nostra estimada pandèmia de finals la dècada del 2010.
Però bé, suposo que tots aquests antivacunes seguiran bordant quan potser d'aquí a uns anys, la mateixa tecnologia que tanta bilis els produeix i els fa escopir merda a tort i dret, es puguin vacunar per no acabar tenint, o per curar, un putu càncer gràcies a les investigacions en ARNm de Katalin Karikó!
Llavors sí cabronassos, serà el vostre dia, el moment de seguir manifestant-vos i de negar-vos a punxar-vos microxips i merdes diverses! Tant de bo en un futur mantingueu la vostra coherència i continueu negant-vos a injectar el verí que afirmeu que contenen les vacunes deixant a la resta gaudir dels avenços tecnològics que han permès la ciència.
Però ves per on, no sé per què, si un dia l'ARNm permet curar el càncer, és probable que d'antivacunes n'hi hagi molt pocs, fins i tot diria que zero, igual com no hi ha negacionistes de l'anestèsia!!!
Uffff... i que en queda de lluny ara la pandèmia a portes de la 3a guerra mundial i l'hivern nuclear que vindrà després...
Vaig créixer amb pel·lícules com Armageddon, Deep Impact, Space Cowboys, que van marcar un inici de l'adolescència en la seva esplendor on els mugrons se'm posaven durs amb les seves putes bandes sonores alimentades a base d'Aerosmith, una Galadriel encara força desconeguda, els Bon Jovi, el ZZ Top... Al nivell de les grans "El día de la bestia" i "Matrix".
I el que em flipa més de tot, és que en aquella època sempre anàvem a mort amb els humans!
A destruir el putu meteorit! El satèl·lit! Visca els humans! Visca els U-S-Ai que ens salva a tots de la destrucció absoluta i el caos!!! Ni un bri de dubte, de pensar que potser un gir inesperat de la pel·lícula no estaria tan malament, de creure que podria sortir alguna cosa malament més enllà d'algun sacrifici puntual que feia més èpica la història!
Fins que uns 24 anys més tard tot canvia amb un Leonardo embaixadorpelcanviclimàticalesnacionsunides DiCaprio amb la pel·lícula "No miris amunt".
Si us plau! 138 minuts de pel·lícula i al 25 ja desitges que tot se'n vagi a la merda i ens extingim els humans d'una vegada. Menys de mitja hora per trencar una adolescència, de destruir-la absolutament esmicolant els referents amb els quals vam créixer, on tots els clàssics hollywoodians de finals dels 90 col·lapsen desintegrant tot allò que representava el cinema i la humanitat...
Més de 100 minuts on se't fa llarg que arribi el meteorit i extermini tot rastre de putus humans de merda. D'imbècils i desgraciats que només foten el subnormal alimentats pels diners dels contribuents i els llepes que el segueixen. Dels collons de fanàtics menjapollesdepolíticsdemerda!!!
Meteorit, covid, éboladesida, sífilisgripAleprosa, nou virus aparegut en un búnquer militar soviètic o mutat, zoonòtic, quan un fill de puta farceixi d'esperma un peix gota trobat en descomposició a les aigües de Fukushima... arriba ja i acaba amb aquesta agonia absurda d'inútils!
Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat.
"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".
"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".
"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".
"Ven-te els pisos abans del 2008".
Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor.
En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!
Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.
Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.
Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.
L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.
Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...
T'has preguntat mai com transformar el teu institut en un centre modern, en quatre simples passos i sense canviar realment una merda?
Aquest és el teu post!
Sempre em queixo del Facebook, de les xarxes "socials", de l'estupidesa humana i de la mena de "pellfinisme" que corre actualment pel món occidental tinctoteslesmevesnecesitatscobertesipucperdreeltempsfentelcapulloperl'internetqueixant-mequealgúemfaràcas... però he de reconèixer que hi segueixo entrant i, tot i que molt de tant en tant, encara em veig arrossegat com un yonki de tercera entre les pestanyes del navegador a les darreres "entrades", els "posts" per si "m'he perdut quelcom" de manera esporàdica. A posar-me al dia dels darrers safaretjos i les ximpleries del "docents en xarxa" i derivats.
I al final quan hi ets de nou et maleeixes per entrar-hi. Dels putus docents antivacunes que et vacil·len de llicenciats en ciències com si això els hi donés alguna autoritat. De com tanques la finestra abans de vomitar un "si ets un putu llicenciat en "microviologia" i creus que la vacuna de la covid és teràpia gènica, a part d'idiota, el que et cal fer és tornar el títol de la carrera a la universitat i demanar el reemborsament de la pasta que t'hi has gastat tots aquests anys!".
Dels "gilipolles" que s'ofenen per qualsevol merda, però que llavors et ploren per materials, ja que són uns inútils!!!
De la vergonya aliena que sento al saber que aquesta gent està davant una pissarra dins una aula educant els "futurs ciutadans de la nostra societat". Futurs ciutadans que un dia potser seran els teus fills!
Però al final de nou jo només soc un pobre imbècil, carn de centre privat que es va exiliar el 2009 després del col·lapse de la gran bombolla immobiliària, en veure que en acabar la carrera el món se n'havia anat a la merda per quatre malparits que es van forrar aprofitant-se dels altres. Un personatge que sembla que només es busca enemistats al no tolerar l'estupidesa dels cabrons que es dediquen a dir bajanades per la web, sabent que això un dia et pot explotar a la cara. Tornar-te en contra tot i que saps que la raó la tens tu, però que actualment la veritat ja no és un tema de qui té raó o argumenta millor, si no de qui plora més i fa soroll!
I llavors aquesta sensació és per tot arreu. Mires un documental de viatges a la teva plataforma de pagament preferida: +7, drogues, violència, sexe. I resulta que és un putu documental de merda on es foten unes birres sopant i surt un cul de vell xaruc en anar a la piscina de banys termals del poble!
De veritat que ens estem tornant tan estúpids?
El futur és una plaga d'inútils que només tindran la competència d'ofendre's i plorar per tal d'obtenir les seves ximpleries sense cap impacte real a la societat?
Per quin motiu la gent no s'ofèn quan no es pot comprar una puta casa que li costaria al mes d'hipoteca menys que el lloguer que està pagant actualment? Per quin motiu el poble no s'ofèn en veure centenars de cases abandonades podrint-se en mans de fons voltor? De què el mercat aguanti com un cabró tot i fer anys que s'enfonsa. De com els especuladors continuen fent fortunes en aprofitar-se de la misèria aliena.
Però bé, és molt més fàcil plorar per les tonteries que no tenen cap impacte en els governs, en el dia a dia del ciutadà, de l'esclau obrer que agonitza per sobreviure...
El meu cos obès heteronormatiu ha de ser acceptat per la societat i cal que morin els cànons de bellesa, els atletes "trans" estan rebentant tots els rècords de l'esport femení, però si no hi estàs d'acord ets un "transfòbic", soc un ésser nobinariasexuatbivegàanimalistaantiespecistaizoofílicdegènereneutre i m'ofèn que mengis carn! El gluten és el mal i les vacunes el dimoni!!!
Ens estem barallant per un munt de collonades, catalitzades per un govern que sap que no tindran cap impacte en el seu dia a dia. En el seu poder i els beneficis dels seus "xanxullos", i mentrestant ens tenen dividits barallant-nos per un concepte que és ben simple: "Fes el que et suï la polla amb la teva vida mentre no afectis la llibertat dels altres!!!".
Però senyor jutge, tot això és culpa del Mortlach 12 anys, The WEE WITCHIE 2.81, jo no ho volia escriure!
Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!
Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!
I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".
Fills de puta de docents estúpids!
Respostes:
Avui m'ha tocat anar a un estanc "ParcelShop de no sé què" a recollir l'últim paquet de les meves compres absurdes per Internet. Feia com molts anys que no entrava en un d'aquests comerços, més enllà d'algun supermercat andorrà o l'estanc de torn que vas a cercar el típic paper per fer el putu certificat mèdic per l'administració.
Però no, aquest no era un estanc "normal", era un "mega estanc", un estanc on no hi ha lloc per altres merdes més enllà de tot el que envolta el món del tabac. No hi havia revistes, ni diaris, ni certificats diversos que alimenten el sistema a base de preus absurds i repagament... No! En aquest estanc només hi havia material fumable i per fumar a un nivell tan anadament de l'olla del yonkisme addictealtabacafulldelmil que fins i tot hi havia una mena de màscara antigàs amb una puta catximba al lloc on hi hauria l'habitual filtre, per fumar-te tota la merda que volguessis fins a morir d'asfíxia. 35€ valia la puta merda aquella a mig camí entre un record de la primera guerra mundial i una disfressa de nit sadomasoquista. El somni del fumador l'hipoxifílic.
Encenedors, vaporitzadors, estris fumetes diversos, tabacs de tots els tipus, papers de liar infinits i fets amb milions de fibres vegetals diferents, pantalles amb més anuncis de tabac i documentals explicant "com n'és de sa" fumar a manta, dels beneficis homeopàtics del monòxid de carboni, la resistència del fumador a la covid, la mentida del càncer que ens vol vendre la societat per reprimir la nostra llibertat tabaquera fumadora...
Però no, més enllà de tota la merda pro addicció, la màscara "eyes wide shut" i la parafernàlia nicotinera, el que més m'ha impactat és la mena de vitrina que emplenava totes les parets de l'estanc amb centenars, o milers, de caixes de tabac. Desenes de milers de putes caixes de cigarretes que entapissaven les parets amb totes les fotos de merda que porten els paquets per llei mostrant els "avantatges" de fumar. Imatges de pulmons negres, forats a la gola, càncers de no sé què, nens amb els pares morts pel tabac plorant, Darth Vaders de segona, esòfags infectes, dents fastigoses, impotència sexual i derivats diversos. La campanya que havia d'evitar que la gent fumés, però que la gent va evitar comprant fundes per amagar-les!
Tot era com una puta escena de cinema de sèrie B, de gore de cinquena amb milers d'imatges repugnants que t'observaven des del darrere del collons de vidre que t'impedia accedir a la preuada droga, ja que segurament molt sovint era robada.
Una mena de sala dels horrors que et recordava una puta joieria, amb totes les peces d'or i diamants fent pampallugues als teus ulls, com una carnisseria d'aquestes modernes amb entrecots de Wagyu a 5000€ el quilogram, però en versió grotesca i repugnant. De mitges merdes que ploren perquè el preu del seu paquet de tabac puja 15 cèntims i l'addicció els surt més cara.
5 minuts per recollir dos paquets ronyosos on tota aquella porqueria infecta i gratuïta et queia a sobre, et trepanava el cervell tot i ser conscient que en el fons tot allò ni et va ni et ve, ja que el tabac és una cosa que mai t'ha enganxat, que et rellisca absolutament, i que els veritables afectats del tema entren allà dia sí i dia també pixant-se'n de tot plegat. Moments on no pots deixar de pensar en tots els cabronassos que es gasten la pasta dia darrere dia en aquesta merda. En com odiaries que la teva parella fumés. En la massa humana que entra allà sudant-l'hi la polla tot a infinit amb la pasta que necessita per mantenir el vici a les butxaques. Rolex rectangulars en unes estanteries de segona on només hi veus merda, dolor i mort.
Però total, "d'algo" ens hem de morir.
La meva mare fumava durant l'embaràs i jo no he sortit tan malament!
L'avi va durar fins als 90 i fumava cada dia!!!
Mou pasta, implica gastar-la o que algú en guanyi?
Implica que els pares/mares no han de tenir els nens/es a casa? (no sigui que calgui que els eduquin ells mateixos i tal...)
Doncs es pot fer sense màxim de persones i a "fondu"! Tot permès sempre que "es respectin les normes de no sé què".
Implica limitar la teva vida privada i tocar-te els collons en els moments on no treballes i pots gaudir dels instants "d'oci gratuït" de la teva miserable existència?
Doncs no pots! Et fots i si vols veure els teus amics o familiars ho fas en grups de 6. Total tampoc deus caure bé a tanta gent com per necessitar grups més grans!!!
Vas a la platja a les sis de la tarda per estar tranquil. Per gaudir del "final de l'estiu", la tornada a la rutina mentre el temps passa estirat a la tovallola entre remullada i remullada. Mentre el Sol es va ponent i la calor infecta d'aquests mesos deixa pas a la frescor d'un capvespre que ens avisa de l'arribada de tardor.
Mentrestant, a poc a poc, l'ombra comença a aparèixer per una lateral de la cala i va consumint la llum que hi arriba fins que desapareix completament. El dia s'acaba i en aquest procés les quatre barques que hi havia van marxant, tornen a casa després d'estar tot el dia tocant els collons soroll de motor amunt pudor de gasoil avall.
És el moment de la foto, de captar la platja "salvatge" del cap de creus en tota la seva esplendor afegint el "plus" dels tons vermellosos del cel a l'horitzó... però no!
L'últim xava encara és allà fondejat. Amb el vaixell dels nassos. L'últim putu xava del dia encara està fent el gos al mig de la foto i no té cap intenció de marxar. De permetre veure per uns instants la platja "buida" més enllà de les tendes amuntegades als racons de la platja, amagades sota les roques que les deuen fer invisibles als agents rurals.
Per què xava de merda? Per quin motiu no has seguit tota la xurma que t'envoltava de nou a port? Per què fondeges la teva merda de "barco" a una platja que hi arribes baixant per un caminet a cinc minuts del cotxe? Cal ser tan malparit? Potser et vols quedar a dormir a la cala també? Te la posa dura navegar de nit seguint les llumetes del GPS mentre els fars et fan pampallugues al fons de la retina?
L'últim xava, l'útim putu xava, el camacu, l'escollit entre les legions de pixapins que "gaudeixen" del pont de l'11 de setembre fugint com rates de la seva ciutat per anar a l'Empordà, es manté inalterable en una de les caletes del Cap de Creus aferrat amb la seva àncora de merda a la foto per tota l'eternitat!
Acaba d'arribar a Jóncols i deixa d'emprenyar estúpid!!!
