Papapapa... ranoia!

Estirat al sofà, havent acabat unes "pelis" de divendres a la nit amb el "cubalitre" (que ja no saps si està mig ple o mig buit) a les mans, la teva ment comença a flotar en una mena de viatge astral de tercera. De distanciament del teu jo corpori que s'allunya de la massa d'àtoms que ets. Que s'imagina, que s'introdueix, en la pell dels teus "coneguts".

- Què deu estar fent en Fulanitodetal? Deu estar dormint, posant-se el pijama per endinsar-se entre els llençols del seu llit? Potser està mirant el seu Facebook? En un món preconfinament potser estava de festa, de concert? De viatge?

I mentre pel teu cap circulen totes aquestes preguntes retòriques no pots deixar d'imaginar-te l'escena, totalment irreal de la situació. Irreal per què no has vist mai l'espai físic on dorm en Fulanito, on viu exactament, per on es mou, o per què no coneixes els seus horaris ni la seva realitat actual. L'única certesa de la situació creada dins el teu cervell és la de la seva cara posada en l'escena produïda per la teva imaginació. 

- I en Manganito? Es deu estar tocant al lavabo de casa seu? Potser ha tingut més sort i ha aconseguit una mica de companyia? Potser també té un putu cubata a la seva mà i està pensant què polles dec estar fent jo en una mena de sincronització quàntica? Encara no ha acabar de veure la pel·lícula?

Imatges irreals que la teva ment genera per intentar uniformitzar el món del teu voltant. D'extrapolar la teva existència a la dels altres pensant que en certa manera tots seguim unes rutines i patrons similars... una mena d'empatia malentesa o idea de "comunitat" absurdament superficial.

T'imagino amb els llenços acariciant la teva pell, prenent la infusió d'abans d'anar a dormir, conduint, de bar en bar, estudiant, plorant, enfadant-te... Ves per on sempre acabes fent tot el que faig jo!

Som com set mil milions de persones al món i ara mateix tots els escenaris possibles són reals. Des de la felicitat més absoluta fins a la desesperació més profunda, a la pèrdua més gran. Tot això és i passa fora de les teves quatre parets, que t'aïllen de l'exterior i que només pots arribar i imaginar a base de quatre impulsos elèctrics que circulen pel teu cervell i que ni de bon tros t'aproximen a la realitat... que projecten les teves vivències en la dels altres i que no són, ni de bon tros, una mostra significativa de res!