Ventolín

Hi ha un moment en la vida on la congestió nasal, el refredat, la bronquitis, l'al·lèrgia i l'ansietat es combinen en una mena de còctel infernal que ja no et permet distingir qui és qui, o què és què... 

On l'equilibri entre tot plegat es torna tan fràgil com la cotització del Bitcoin.

... Mentre que al final davant la manca d'oxigen només pots cridar-te com un energumen "mata'm ja filla de puta, mata'm d'una vegada hipòxia dels collons! Que si només ets ansietat, no tens capacitat de fer-me res. Tu no tens poder aquí!!!"

El temps avança. I tu, què fas?

Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills". 

La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...

Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!

El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!

De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.

Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".

"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".

Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...

Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!

Culpables!!!