Nens i nenes que visiteu aquest bloc!

El nostre amic "Cendrertubbiekémon" fuma, però vosaltres NO l'heu d'imitar. NO HEU DE FUMAR.

Ja sé que molts de grans voldríem ser com ell, però el tabac no és la solució per semblar més divertits, interessants i "guays" del què som. En Cendrertubbiekémon fuma perquè pot, és un cendrer, i si nosaltres també ens afegim al grup dels tabaquistes segurament acabaríem com la majoria dels cendrers: Morts i amb l'interior ple de cendra, fum i porqueria diversa.

Aquest personatge d'aquí dalt és el meu amic "cendrertubbiekémon" i n'estic segur que a molts de vosaltres us sona d'haver-ne vist algun. Molt sovint es troben als cotxes, entre el volant i el lloc on es guarden els preservatius, a l'alçada de la ràdio. Cal dir, per a tots aquells que no ho sàpiguen, que l'hi agraden molt les burilles, també conegudes com a "restes-de-tabac", i mai ens dirà que no a tal exquisidesa resta dels nostres (vostres) vicis.

Així que: senyor o senyora gilipolles, si et gastes una pasta del mil, t'hipoteques mil anys més de la teva miserable vida, per poder comprar un cotxe de merda, després no llencis les burilles del teu putu tabac per la finestra del cotxe per no embrutar el cendrer. Està fet per això, ¿saps?... es pot rentar, no cal que canviïs el cotxe cada cop que et queda ple.

I si el que passa és que no vols emmerdar el TEU cotxe no hi fumis, t'aguantes, menges xiclet, et talles les venes,... però perquè tu et droguis i no et surti de la polla (o del cony) fer sevir el cendrer no cal que ho paguem els altres embrutant i cremant els boscos de TOTS.

Frases per a no dormir.

- Tio, tengo una paranoia en la puta cabeza... ¿Pero, tu no eres el de Matrix? (El señor torres)

- (1) Posa'm un te...; d'aquest no, l'altre, el que no està obert...

(2) ¿Què passa, ja no pots desvirgar noietes i ara et dediques a desvirgar pots? (l'amo del Charly)

- Ricky, Ricky,... ( Sorpresa, sorpresa)

- Joder, a mi m'agrada que després de follar em faci la polla olor a cony. (Moli)

Algú va dir un cop que "No està malament que la gent expressi la seva opinió online, però és curiòs que la majoria d'aquests s'uneixen en el blogspot (no cal fer propaganda), i tambè resulta curiòs com al Fotolog s'hi uneixen tots els caraculs".

I la veritat és que, tot i que jo potser no ho hagués dit així, el personatge al qui l'hi he fet un "copy-paste" del bloc té bastanta raó, però potser afegint-hi un extra... "i de la penya del blogspot n'hi ha bastants de catalans", la veritat és que més dels que m'imaginava, tot i que al final aquest "gran" normbre de gent dóna lloc a una petita diversificació de temes.

Bàsicament tres.

Primer de tot hi ha els que són putes paranoies de la hòsita. Filòsof, psicòlegs, escaletes, passadors de crack,... que van a la seva puta bola i només els entenen filòsofs, psicòlegs, escaletes i passadors de crack.

En segon lloc penya que escriu una puta paraula i després l'hi entra la puta paranoia, així com la dels filòsof, els psicòlegs, la dels escaletes i els passadors de crack, amb l'avantatge que al ser una paraula simple i corrent pots saber de què va tot buscant-la al diccionari de la llengua catalana. Tot i aixó cal dir que normalment ells ja te l'hi posen per si-un-cas.

Un punt a destacar d'aquest grup és el "romanticisme" que els envolta, o que dónen els seus propietaris, amb la idea de la llengua.

Perquè hi ha una cosa tant certa ara com d'aquí mil anys: La llengua, a part de ser l'òrgan amb el qual "llepem" les vergonyes de la nostre parella (habitual o esporàdica) i/o alguns afortunats les seves pròpies, és també el com quan diem alguna cosa..., dons amb el què ho diem, així com la llengua amb la que parlem. I sense aquest punt tant important no gaire lluny arribariem, allò que podriem dir de "portar-la a bon port"... i si no hi ha res més romàntic que aixó jo xapo i plego.

Per acabar la tercera temàtica serien els altres.

Aquest és el pla SecCat també conegut com "no tenim aigua, anem-la a robar, no sigui que els catalanets no puguin anar a jugar a golf o a rentar els seus cotxes els diumenges". La idea és simple, no tenim aigua, estem en una situació extremadament llarga de falta de pluges, els nostres pantans estan a un 20-30% de les seves capacitats de mitjana (per dir algu, ja que fa temps que no llegeixo la vanguardia i no tinc ganes de perdre el temps buscant-ho per internet), i en comptes de dir "xavals no hi ha aigua aquí no renta el cotxe ningú", algú va tenir la brillant idea d'anar a robar-la "fora" de casa.

Aquests llocs afortunats (els que tenen més punts) són la dessalinitzadora d'Almeria (Espanya), el riu Rhône (França) i Tarragona. La idea és pillar vaixells que abans portaven petroli i similars, passar-els-hi un drap, una mica de mistol i carregar-los amb aigua espanyola i gavatxa per portar-la cap a Barna. A Tarragona suposo que la "gene" s'hi arribaria amb una "flago", garrafes d'aigua de Ribes de cinc litres (buides, per si algú dubtava) i a saquejar.

També diuen de recuperar pous abandonats, tot i que no sé fins a quin punt és bo saquejar pous, sense que plogui, ja que al final, com passa a gran part de la costa Catalana, dels pous només surt aigua de mar a causa de la sobreexplotació dels aquïfers, degut a la "intrusió marina".

Aquestes mesures en principi ens ajudarien a aguantar fins al Juny, però com que es suposa que entremig de l'hivern i l'estiu hi ha la primavera, amb el corresponent desgel del Pirineu i/o pluja primaveral (allò que diuen de... a l'Abril, aigües mil), en tindríem per més. Tot i això, en el pitjor dels casos, aquell en què no hi hagi massa neu per fondre i no plogui, podríem seguir la festa fins que l'aigua dels pantans baixi al 15% de les seves capacitats. Llavors començarien les restriccions.

De mentres la idea és construir dessalinitzadores per poder aprofitar aquest munt d'aigua salada que tenim a l'est del territori, i que no serveix de massa més que per fer pujar el preu dels apartaments i les cases, mentre s'hi remullen centenars de milers de persones de tot el primer món i unes desenes del segon i tercer.

De forma planera, un dessalinitzadora consta d'una bomba que xucla l'aigua del mar, es filtra i després amb una bomba de la hòstia es passa l'aigua per una membrana semipermeable. Bàsicament és una osmosi inversa, i com sol passar amb tot allò que va al revés del que fa la física i la química de forma espontània, la despesa energètica per fer això és considerable. Seria com llençar un coet a l'espai, la gravetat diu que et quedis a terra, però tu vols anar amunt. L'aigua per si sola va de concentracions petites a grans i nosaltres volem que vagi al revés, d'altes a baixes.

Suposo que el que més rebenta de tot això és, com sempre, com es fan les coses, el "Hey, Catalunya és "super-guay""... podem anar a robar l'aigua dels rius del altres, quan ens dóna la puta gana, mentre que quan ens toquen els nostres la liem. A corre cuita a fer dessalinitzadores ja que la sequera amb el tema "canvi climàtic" pot ser una cosa bastant més habitual que el que era fins ara i anem apuradísims... però, que tots els fills de puta que van a rentar el cotxe el dissabte i el diumenge al matí tinguin que portar-lo brut... No, Déu me'n guard!
Vinga perdre litres i litres d'aigua en places, jardins tropicals a les rotondes, canyeries rebentades, aixetes que no tanquen bé, per netejar les voreres (o el magatzem d'una nau industrial) amb la manguera a pinyón,... total l'aigua la regalen!

Joder, aquí no cal aigua del Rhône, aquí s'han de començar a tallar mans!

A tots els bloggerackon-cauhakseguidoristes aquí una foto per anar fent boca i no "gastar" les poques bones que tinc, les qual les reservo per a fer una expo i una xerrada. A part també poso alguna imatge al blog que fa mazo que no n'hi ha cap i queda molt trist (suposo que és un dels desavantatges de només voler posar imatges creades per mi, "no hay manos, no hay galletas...").

Aixó és el camp base de "Plaza de Mulas" (4300m). És més ganso però aquest és el nostre sector (seria 1/3 de tot el camp). Les tendes blaves són les de la empresa amb qui vam contractar les mules. Concretament la que surt més del quadrat de tendes blaves, la que no és quadrada, seria el nostre menjador. Les caixes metàl·liques de la part superior a dins amaguen un forat on podíem depositar el que el nostre cos no acabava d'assimilar. L'iglú enorme vermell i blanc (el que està sol) és on hi havia conexió a internet via satèl·lit i que valia una pasta.

La tenda groga del costat inferior de les tendes blaves, la més groga i nova, era la north face on vam viure 9 dies.

Aquesta foto està feta des de la pujada que va al camp d'alçada 1 (Plaza Francia 4800m), i més endavant al pic, durant el nostre porteig de material i aliment al camp 2 (Nido Cóndores 5400m).

Es veu neu perquè els dos dies anteriors havia fet mal temps, però al dia següent ja no quedava res.