Algú va dir un cop que "No està malament que la gent expressi la seva opinió online, però és curiòs que la majoria d'aquests s'uneixen en el blogspot (no cal fer propaganda), i tambè resulta curiòs com al Fotolog s'hi uneixen tots els caraculs".

I la veritat és que, tot i que jo potser no ho hagués dit així, el personatge al qui l'hi he fet un "copy-paste" del bloc té bastanta raó, però potser afegint-hi un extra... "i de la penya del blogspot n'hi ha bastants de catalans", la veritat és que més dels que m'imaginava, tot i que al final aquest "gran" normbre de gent dóna lloc a una petita diversificació de temes.

Bàsicament tres.

Primer de tot hi ha els que són putes paranoies de la hòsita. Filòsof, psicòlegs, escaletes, passadors de crack,... que van a la seva puta bola i només els entenen filòsofs, psicòlegs, escaletes i passadors de crack.

En segon lloc penya que escriu una puta paraula i després l'hi entra la puta paranoia, així com la dels filòsof, els psicòlegs, la dels escaletes i els passadors de crack, amb l'avantatge que al ser una paraula simple i corrent pots saber de què va tot buscant-la al diccionari de la llengua catalana. Tot i aixó cal dir que normalment ells ja te l'hi posen per si-un-cas.

Un punt a destacar d'aquest grup és el "romanticisme" que els envolta, o que dónen els seus propietaris, amb la idea de la llengua.

Perquè hi ha una cosa tant certa ara com d'aquí mil anys: La llengua, a part de ser l'òrgan amb el qual "llepem" les vergonyes de la nostre parella (habitual o esporàdica) i/o alguns afortunats les seves pròpies, és també el com quan diem alguna cosa..., dons amb el què ho diem, així com la llengua amb la que parlem. I sense aquest punt tant important no gaire lluny arribariem, allò que podriem dir de "portar-la a bon port"... i si no hi ha res més romàntic que aixó jo xapo i plego.

Per acabar la tercera temàtica serien els altres.