Jo sóc un cabró
Tu ets un cabró
Ell/a és un cabró
Nosaltres som uns cabrons
Vosaltres sou uns cabrons
Ells/es són uns cabrons
Aquest és el verb "ser un cabró", és de la 5ena conjugació després de "ser una puta" que és de la quarta. El problema d'aquest verb és que només té femení. Per exemple jo no puc ser una puta perquè sóc un home (per qui no ho sàpiga), però tu potser si, cosa que en cas afirmatiu t'ho hauries de fer mirar (o no).
Suposo que ara té més sentit lo de "jo sóc un cabró"...
Aquesta és la merda que he pensat en un moment donat mentre conduïa 1400km per Argentina de 10 a 1h del diumenge 6 i part de dilluns. Qui sap, potser la llibreta de pensaments que he anat omplint l'últim més no em donarà per un llibre (sobretot si són paranoies com les del principi), rotllo "mil un motius per no anar a l'Aconcagua", "Aconcagua ves a la puta merda!" o "Jo no torno sense guia", però aquí una petita reflexió després d'un parell de birrotes "hostel size" (950cm3).
Argentina és gran, molt gran. Casi seria com el 8è país més gran del món, i la veritat sigui dita de Mendoza cap abaix és tot igual (el nord no l'he vist). No té res. Només parcs naturals (i de puta mare), però a part de una desena de illes separades entre 200 i 1500km no té res més.
És com Marroc, si l'estiréssim centenars de vegades i teguessim la vida dels carrers i "l'encant" de les ciutats i els seus mercats (ara mateix penso en Marrakech). Potser tindria un grau més en l'escala del desenvolupament (de tercer passaria a segon món) però quan et veus en un poble de merda, perdut en el desert a 150km (per no dir 280) de radi de qualsevol altre forma de vida humana sense gent al carrer, tot tancat, simplement flipes per no plorar.
Potser és un país puta mare per visitar amb calma, potser per anar saltant en avió de "illa en illa", però després de conduir una setmana i poc 6150km del centre al sud per la RA 40 i pujar per l'Atlàntic (RA 3) només canvien dues coses: el to de verd i l'alçada dels arbustos en un parell de pams.
Calafate, el glaciar Perito, Chalten, Madryn, Valdés, Puente de Inca, Iguazú,... són petits exemples de puta mare que s'han de visitar, però és un percentatge tant petit de tant territori com tenen que mirat fredament per si sol no compensa. Apart al ser llocs turístics ja no són tant barats com Argentina...
La gràcia de tot plegat: tenen petroli, veus com el xuclen de la terra, hem vist centenars de pous. Potser no és per a ells i se'l emporten els espanyols, els americans, o qualsevol altre fill de puta que va aprofitar els anys en que el govern va vendre el país, però hi ha dies que arribes amb el teu quart de dipòsit a la gasolinera per emplenar i seguir el centenar de kilòmetres que et queden fins el pròxim poble i no hi ha gasofia! "No hay nafta". A joder-se, punt.
Això si, la carn és puta mare, fins al punt que no menges res més pràcticament, ja que en el tema cuina els immigrants italians no van acabar de transmetre bé el tema pasta i pizza. Hi ha llibreries de la hòstia a cada ciutat, i birra i vi per un tub.
A part d'això ens hem sabut follar de puta mare sud Amèrica...
Malvinas Argentinas!