La suor empapa de nou el meu cos, l'estiu ha arribat, ja som St. Joan i mentre la ratafia descansa a sol i serena quaranta dies el petards van esclatant al meu voltant. Fills de puta! Si et mola la fressa pilla goma-2 i fes saltar gossos d'esquadra o fatxes.

Sopar quatre merdes i de postres whisky de nou. Penso, recordo totes les festes passades i les que vindran: res canvia. La penya perd el cul per celebrar cap d'any, barrakes, el dia en que van sortir d'un putu forat i, algunes vegades, el dia en que hi tornen... l'excusa perfecte per fer el mateix que cada putu dissabte però com tres vegades més car. Hipòcrites.

De vegades tens ganes de cridar, de dir que aquest putu món és una merda i no val res, que treballes com un "negre" per escapar uns pocs dies i donar sentit a un any de feina. Per comprar alguna història que et faci sentir bé vint-i-quatre hores o per pillar "algo" que et faci feliç uns instants mentre la resta del planeta segueix podrint-se en el seu dia a dia.

Puta escòria que et té atrapat. El món està ple de hippies cabrons que només veuen conspiracions arreu, alhora que penya amb prou pasta com per manipular la realitat. Xinos malparits reprimint els seus ciutadans i el COI tot darrera llepant culs per tapar tota la merda que amaga el país. Al final l'esport no és més que pasta, que xutar-se droga per ser el millor. L'olimpisme ha mort igual que fa uns anys el tour, el ciclisme.

La merda segueix, no és tant simple com enviar a l'espai hippies i xinos, en queda més i més i no cal marxar gaire lluny per que aquesta t'arribi als genolls. Putus fatxes! És indignant veure com aquí tota aquesta escòria pot sortir al carrer impunement, seguir escampant la seva ideologia als quatre vents amb l'aguilot de merda a les seves banderes, mentre que a altres països amb un passat tant o més turbulent de seguida son eliminades. Apallissant penya amagats darrera els seus casc i escuts.

Merda, merda, merda, merda,...

I tu et queixes perquè els cabrons de la feina on vas presentar currículum, amb la qual vas tenir una entrevista ni et truquen.

Petards, petards, petards,...

De vegades sents caure en la vulgaritat, saber que podries saber escriure millor, però que després de tants anys de ciències has acabat amb gairebé tota possibilitat de fer un text amb un mínima qualitat... fins que al final, un dia, trobes per internet una frase que dona sentit a alguna cosa que feia anys que senties i no sabies explicar.