No hi ha dia més emocionant per a tot aquell amant de l'alcohol o "alcohodicte" que aquell en que després de molts anys de ser consumidor passiu decideixes, per fi, ser alguna cosa més i comences a produir-te tu mateix el apreciat aliment.

De cop milers de portes s'obren davant teu, el límit és l'infinit, l'impossible. Les normes les poses tu: cervesa, licor de cirera, d'aranyons, cafè, de rata, d'orelles de pollastre,... poc a poc vas obrint nous horitzons buscant dia a dia vins d'oferta per destil·lar, setmana a setmana noves coses per macerar, mes a mes buscant quina és la millor manera de treure profit a l'etanol i amb quin munt d'altres drogues es pot combinar: vodka amb marihuana, anís amb artemisa,..., any darrera any nous verdes per fer ratafia per St. Joan...

Amb tota la il·lusió vas provant i errant. De vegades amb emoció, d'altres amb la por aquella de de pillar un "xungu" massa gran al introduir dins teu la bèstia que acabes de crear i de la qual en desconeixes la toxicitat, però el que si que no canvia mai al principi és el fet de "no acabar de dominar la tècnica" i del qual en resulta que sempre acabes llençant més etanol del que voldries. Ben aviat un error puntual que t'impulsa a llençar cinc litres d'alcohol massa amarg per a ser beguts pel vàter, deixa de ser un "déjà vu" per convertir-se en un final massa habitual en el teu dia a dia mentre plores al veure que tota la teva feina, les teves esperances, van de camí a la depuradora més propera, sabent que al final només serviran per alimentar un munt de bacteris que acabaran precipitant en forma de fang...