El contacte càlid de la teva pell fa que poc a poc el cor es vagi accelerant, retrunyint dins les meves orelles, mentre es van guanyant els pocs centímetres que em separen del teu interior...

Plas!

De cop torno a la realitat. El despertar és tant sobtat com l'últim flaix que reté el meu cervell de tota la pel·lícula que estava desenvolupant la meva ment adormida. Pell, roba, la frontera sintètica final i la humitat que ja anava regalimant. Joder!

No sé on sóc. Al obrir els ulls tot és fosc mentre busco desesperadament un punt de referència que em doni alguna pista de la meva ubicació. Quelcom que em situï on sóc, què hi ha al meu voltant i com poder-ne sortir.
Ara mateix no sabria dir si estic dins una nau industrial o dins un "putu" taüt sota terra fins que, al pitjar l'interruptor s'encén la llum i apareix la meva habitació tal i com la havia deixat abans d'anar a dormir, si no fos pel canvi de temperatura ambiental i que, juntament amb la suor que recobreix el meu cos, no ajuda massa a mantenir aquells estimats trenta-sis graus celcius que genera el nostre metabolisme per viure.

De nou, recuperat del primer ensurt, el pols s'accelera. La respiració es fa més ràpida,... uf, uf, uf,... la necessitat augmenta de forma exponencial, el nus aquell de l'estómac es va fent gran mentre no recordes quan va ser l'última dosis que et vas fotre... ansietat.

¿Quan fa de l'últim títol que et vas treure i que aviat penjarà a la paret, que aviat planxaràs sota el llit?

Tolerància, dependència i ara mateix "mono", síndrome d'abstinència per un tub.

Ets un yonki de la formació i ja no pots escapar. Carreres, diplomatures, llicenciatures, màsters, doctorats, post-graus, certificats diversos, cicles formatius de grau mig i superior, cursos de merda per aturats, títols de monitor, socorrista, gruista, "xupa-polles",... tot ho agafes, ho cremes i t'ho "xutes" per la vena mentre notes com puja tot al alliberar la goma de pollastre que et tallava la circulació.

Ralles, tripis, al final fins i tot et fumes els manuals de la biblioteca per anar fent créixer la massa de neurones que tens dins del crani. Formar-te o morir. Titular-te o acabar al "mercamujera", sota un pont o a les "forces de seguretat"... ¡Quants batxillerats, quantes carreres inacabades ara porten un uniforme blau i una pistola al cinturó! ¡Quants ciutadans lliures a prendre pel cul!

Aprendre, aprendre, aprendre per poder arribar a un futur millor i escapar de les misèries de la vida!

Els teus camells són les facultats, la teva vida embotir coneixement, la teva perdició el whisky que et manté seré, t'aporta esperança i lentament acaba amb tu podrin-te per dins.