La paraula amb el temps ha anat perdent valor. S'ha prostituït, i ara que algú et doni la "seva paraula" en qualsevol tema, conflicte o fet no és cap garantia de res. Total les paraules, el que es diu, se les emporta el vent, es perd i no en queda res.

Que tu dius que jo he dit què...? ¿Està escrit en algun lloc tot això?

Però ara fins i tot la lletra escrita no val res. Tampoc té cap valor. Ara mateix un text, un escrit és com una conversa, es diu, es fa i tot i que en queda alguna cosa física, tangible, per nosaltres no val res. Ens comuniquem tant per escrit que al final es diuen les mateixes bejenades mitjançant les cordes vocals com per un teclat o bolígraf. Es passa pels testicles, pel fetge, per l'estómac, el múscul aquell que bombeja sang al penis i ara no recordo com es diu, i cap a la gola o al dit. De qualsevol múscul o òrgan al món exterior evitant el peatge del cervell.

L'envio, no l'envio, l'envio, no l'envio...? Total! No has ni de mirar, botó verd i a la merda!

I amb tot això a on arribo és que fins i tot l'eina que amb què es transmet el coneixement, es comparteix informació, idees, l'espai que estimula la creativitat de tot de gent anònima, de vegades amb certa genialitat però sense anar més enllà del "hobbie", fins i tot això ho estic prostituint.

Joder, acabes de sopar i cap al bloc a veure si surt alguna cosa. Com el que es desperta i es masturba abans de fer res més. No t'ha de venir ni de gust, simplement ho fas per vici convertint-ho en una rutina fastigosa perquè duran un temps ho feies i t'hi vas "enganxar".