Vull trencar-li la puta cara a algú. Així amb naturalitat, vas pel carrer, veus un individu i "plas" l'hi rebentes la boca. Sense fer-ne cap drama.

¿Us ho imagineu?

Veure'l allà, sense que ni es pugui imaginar el que l'hi ve a sobre. L'adrenalina, sentir com el temps s'atura, com els segons es fan minuts mentre la distància es redueix. Sentir com el puny es tenca, el colze retrocedeix amb un moviment relaxat, sense gaire esforç, girant lleugerament el tronc mentre et vas acostant a la víctima fins que de cop tot agafa velocitat. El braç s'accelera, el colze et passa pel costat de la cara i just abans de sentir la seva pell contra el teu puny tot s'endureix: dits, avantbraç, bíceps, espatlla. El teu cos convertit en una arma dura i contundent buscant dolor i destrucció, fins que en una sisena part de segon tot té lloc. Alliberes l'aire que contenien els teus pulmons, sents l'artell impactar en la carn de l'altre, la pressió, i com poc a poc aquesta disminueix a mesura que les seves dents cedeixen, mentre tot ho impregna una escalfor líquida amb regust metàl·lic.

Plas.

Bé, enteneu-me, sóc conscient que això no estaria bé, que és desagradable i algú s'ho pot prendre malament, de no "fer-ne cap drama" vull dir que tampoc estic tant sonat com tots aquests tarats fills de puta que roben la escopeta del seu pare, per rebentar a tot Déu que troben pel carrer. Joder s'ha d'estar molt girat i jo no ho estic pas tant. És més, si hi hagués alguna manera d'evitar el dolor i la sang ja ho faria, però de moment no en conec cap. És a dir, no sé cap manera de rebentar la cara a algú sense causar-li un dany físic i alguna que altre hemorràgia, i en part per això em sap greu fer-ho.

¿Com saps si aquell a qui esculls s'ho mereix?, ¿Com saps que no estàs atonyinant a un pobre desgraciat que no ha trencat mai cap plat, que no molesta a ningú i es porta bé amb tothom?
Joder amb la colla de desgraciats que hi ha al món ja seria mala llet fotre la pota d'aquesta manera!

Estic segur, i ara mateix posaria la mà al foc, que si apallisséssim a qualsevol persona del carrer, la primera que trobéssim, tindríem més d'un 90% de possibilitats de que, al ser agredida, la víctima ràpidament tindria en ment algun punt fosc de la seva vida que podria donar sentit a aquell fet, convertint el dolor en alguna cosa merescuda i amb significat, diga-l'hi "karma", i no és que ara vulgui fer-me el súper heroi i em vulgui justificar, però això tampoc ho veuria tant "dramàtic".

En altres paraules, l'acte en si ja no seria tant malvat si l'escollit a "l'atzar" fos un cabronàs que pega a la seva dona, al seu fill, és una força de l'autoritat,... però clar, no és que tots els cabrons del món portin un tatuatge al front, un anell al dit gros o un "llacet" al cap per a reconèixer-los. I per això tinc el dubte. Aquella por a "l'error", ja que llavors la cosa no estaria "tant" bé.

Però això ja ho sabíeu i ara no cal que us feu els sorpresos. Des de un primer moment ja us he dit que no estic sonat, que sé que tot això està bastant lluny dels límits de la ètica, i que no és cap acte de crueltat irracional i primitiva. I tot i que en tingui moltes ganes s'ha de pensar amb calma. Calcular-ho tot per mirar de provocar el menor dany possible davant aquest desig que sento. Parlant en termes generals ja m'enteneu, de la pallissa i el fet de tenir que recollir les dents del terra la víctima no se'n salva, però si es fa amb serenitat es pot intentar que els danys col·laterals per a la societat siguin mínims. Buscar l'equilibri entre el que un es mereix i el que "l'hi cau del cel". Com si tanquéssim un cercle de males accions. Causes dolor-reps dolor. Fi. Aquesta recta de violència que algú va començar es tenca i s'emmagatzema en el passat, ja no hi ha venjança o ràbia associada que s'ha de descarregar sobre algú altre, així evitant dibuixar una nova recta paral·lela a totes les que ja hi ha obertes en el present i que no portaria enlloc.