Suposo que una persona que sopa "croquetes", mitja ampolla de chardonay, un got de whisky del mateix any que va néixer per postres, i parla de pagar per follar-se un senglar mort al seu bloc, seria un mal exemple de cara a fer una classe sobre hàbits saludables a batxillerat...

...i ja em diràs que haig d'explicar...

-Hola nois i noies, em veieu? Dons no heu de ser com jo!

Vinga, al pati!

... "¡a la mierda joder!"

I és que una trentena llarga de kilòmetres en bicicleta és com un petit "reset" en el cervell, com un parell de parells de cubates sense deixar-te fet una merda a l'endemà, una mica més mort per dins, exceptuant les neurones que ja és un dany fix, sigui per la toxicitat de l'etanol o per la falta de sucre de la pallissa del mil que t'acabes de fotre i et deixa mig "grogui".

Així dons metre a metre es va metabolitzant, expulsant, regalimant per barbeta, esquena, impregnant el buff, tota la merda que et consumeix, i el que en queda al final és que tots estem fins el coll. Tot els somnis que supuràvem, que bullien dins nostre poc a poc van desapareixent convertint-nos en alguna cosa manejable i conformista. Llavors alguns es rendeixen, alguns ho accepten, altres lluiten a la seva manera, d'altres van passant per les diferents fases en una mena de bucle infinit... és complex, però ¿què més pots fer que buscar-te una addicció dins aquest món de merda que et supera? Que buscar alguna cosa que t'aporti control, ja sigui un animal, un entrecuix depilat, un hobbie o una arma,...

Conformisme des de un sofà en els millors dels casos: "si un problema té solució no et preocupis, si no en té no et preocupis tampoc". ¿Això és tot?

He parlat algun cop de la teoria del "teletubbie fins el cul de coca-cola"?

De l'impuls aquell que de tant en tant apareix buscant desesperadament una mica de contacte humà, davant del fet de trobar-te sol massa sovint. Aïllat de tot amb un conjunt de vincles virtuals, d'hipocresia o parasitisme. Sense importar les conseqüències a mig-llarg termini. És com un xute d'afecte, una dosis per anar tirant.

I llavors?

Dependència?

Molts hi hem passat, d'altres hi passen ara mateix i encara més hi passaran tard o d'hora. És difícil tallar amb tot plegat abans d'acabar "desquiciat". Aquí tornaríem a les addiccions per a superar una altre addicció. Tot plegat bastant dens. ¿Talla i segueix?

Perquè davant d'això, si un no hi pot fer res desapareix tota responsabilitat? La llibertat que agafes davant la falta de llibertat és un producte de la organització social que ens envolta, del que s'aprèn a l'escola, i ens allibera de tota culpa?

Nen si vols alguna cosa parla, no cremis cotxes ni et droguis quan tothom passi de tu... has de ser crític, responsable i conèixer que tot té conseqüències tard o d'hora.