Deeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...!

I ara justament aquest mes d'abril farà exactament 9 anys que vaig creuar a l'altre costat, al costat fosc de l'educació, i per rar que sembli, en aquesta gairebé-una-dècada mai m'havia trobat en la vessant de client al 100% amb el pack complet ni-al-temps-lliure-del-migdia-em-cal-fer-res. Tot fet, tot lligat i hores de llibertat a manta, i ara cara a cara amb el meu-antic-jo(tot-i-que-ja-sé-que-no-sóc-jo) apareixen de nou les sensacions perdudes i les reflexions. I és que més enllà de recordar com odiava treballar durant el meu temps lliure de migdia, el meu cervell ha fet tres clics.

El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.

L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...

I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.

Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...

...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.

I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?