Diuen que diuen que la curiositat va matar el gat, però per variar aquesta vegada, en un gir inesperat de la curiositat, el gat ha pogut sortir-ne viu... tot i que en el racó més profund de la seva ment aquell dubte hi romandrà per sempre, afegit a la col·lecció de curiositats que van acabar guanyant al llarg del seu passat i que encara el remouen per dins!
Potser el gat es fa idiota vell?
De nou purga sudorípara catalitzada pel vent. Verd. Recompensa dopamínica que ho fa tot més fàcil tot i que aquell esglaó que hi ha a l'horitzó segueix present, una mica més lluny que fa uns dies, però que de moment es manté ferm. Inabastable encara però que el canvi de tonalitat del lila sembla que ho pot fer més fàcil.
Encara recordo com el joc es va anar acabant pel preu de tot plegat i la distància acumulada, i encara que el preu segueix sent el mateix hi ha quelcom que m'hi fa tornar... Ja veurem què dura però de moment vull (necessito) tornar a sentir el teu tacte, la teva olor, el vertigen d'estar amb tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada