Tortellinis de formatge amb tonyina. Menjar de ruta, d'alpinisme, de bivac, un clàssic de les travesses que quan hi penses et fa venir salivera tot i que potser menjat a casa, o per algú aliè a la seva història, és un plat que no val gaire res.
I ara aquí ets de nou! Set anys fa de l'última aventura. Còrsega, intent de Gr-92, l'inici i la fi de tot plegat. I llavors oblit. Guardada al garatge tots aquests anys les rates han fet bona feina! Forats, taques de merda de l'avió (gràcies Lufthansa!), gomes donades,... i ara pixats i excrements de mamífers dels quals l'única contribució a la humanitat ha estat transmetre la pesta negra. I ara, mentre ets de nou a l'armari de casa, la barra lateral del bloc va comptant de forma agònica tots els anys que han passat des de l'aventura argentina, el nostre clímax alpinístic. "Tempus fugit" que diuen tot i que jo sóc més fan del Cronos de Goya...
Per cert, saps que no recordo quan et vaig comprar? Sé que va ser a Andorra i que vas costar una pasta gansa, però quan va ser? Amb qui? Quina va ser la primera carregada? A Llosás encara anava amb la decathlon blava i això devia ser el meu segon de carrera allà al 2002/3. No ho sé exactament, però segur que ja portem junts més de 13 anys i encara estàs en bon estat. Hòstia!, ara mateix no ets pots imaginar quant trobo a faltar tornar a fugir amb tu...
Rates, putes rates!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada