Novena setmana de confinament.
Jo em foto.
Ell es fot.
Nosaltres ens fotem.
Ells es foten.
Llavors tu també et fotràs.
Cada dia llegeixo articles d'autors diferents als diaris de com canviarà el món després del virus i tot això. Filòsofs, economistes, doctors (metges), escriptors, intel·lectuals, professors d'universitat de no sé què, ambientòlegs i pollosos diversos amb els seus grans titulars: "L'abans i el després de la humanitat!". "Les lliçons apreses durant la pandèmia". "La humilitat del confinament". "El ressorgir de la quarantena". "La recuperació del planeta davant el seu crit agònic!". "Res mai més serà com abans!!!".
I al final, d'aquest món tan canviat, renovat, transformat, només veig que quan els hospitals es dessaturen una mica, quan comencen a haver-hi de nou llits lliures a les UCI i la palma menys (MENYS!) gent de la que ho feia fa uns dies, la primera llibertat que recuperem és l'obligació d'anar a treballar per tornar a engegar la roda.
Total, si tornen a pujar els morts ja tirarem enrere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada