Aquest és el primer dimecres de la meva puta vida laboral postuniversitària on no em cal anar a treballar! I en l'opulència dels dimecres que semblen diumenges, el cafè de postres navegant per Internet, trobes de nou un article sobre com canviarà el món!!!
Què dèiem?
Filòsofs, economistes, doctors (metges), escriptors, intel·lectuals,
professors d'universitat de no sé què, ambientòlegs i pollosos diversos... i ara psicòlegs!
Tothom a dir la seva!!!
«Tras el coronavirus habrá menos sexo esporádico y más vínculo emocional»
No sé en quin univers la gent ha tingut "més disponibilitat de temps", però ja et dic jo que si ets un collons de professor de secundària "la major disponibilitat de temps" són els pares!
Però bé, tornem a la crítica gratuïta cap a l'article en qüestió, des del vessant més ignorant de la psicologia i sexologia (més enllà d'un nivell "d'usuari" esporàdic/habitual podríem dir), que és des del punt de vista on es fan millor les crítiques...
Si tornem enrere podem veure com els nostres hàbits reproductius vénen d'abans de ser "humans", primats i fins i tot mamífers. L'instint de reproducció i supervivència és anterior a qualsevol vertebrat, i estem programats per deixar el nostre ADN en forma de descendència per perdurar en el futur, parlar de com la situació "crítica" del virus és un inhibidor com a concepte general no ho veig del tot clar. Al contrari, la crisi crec que en molts casos ha servit de catalitzador per mantenir l'espècie davant la possible davallada poblacional.
L'altre punt que em sona a fantasmada és tot això de què tot canviarà, ja que ara (aquests dies) es fa molt de cibersexe i autoestimulació per la situació d'aïllament. En part estic totalment d'acord en la segona premissa, tot i que en la vida del casat dubto que hagin canviat molt els rituals onanístics habituals, però dubto que això perduri en la societat. Que sigui real el canvi d'hàbit. Qualsevol individu en la seva plenitud sexual, un cop pugui sortir de casa i trobar tot de femelles i mascles sexualment desitjables dubto que sigui feliç estimulant-se ell mateix a través d'una pantalla... Si fer-s'ho amb un mateix fos suficient per ser feliç, faria molt que ens hauríem extingit com a espècie! Que els divorcis haurien augmentat de forma exponencial!!!
Com a punt positiu cal dir que l'únic lector "regular" del blog és del "ram" i suposo que podrà debatre (o donar la raó) a l'article (o a l'entrada) amb arguments sòlids de titulat universitari mentre es fa unes papiroflèxies del mil amb el penis.
I per parlar de por al contagi com a motiu pel qual la gent no estarà tant en contacte, que es fixin amb els fills de puta que fan cua al Pertús el primer dia de desconfinament, un al costat de l'altre, per comprar tabac i alcohol! L'estupidesa humana està per sobre de la por o la racionalitat... i ja no parlem d'unes bones ganes de sucar el melindro (o que et freguin la paret interna de la vagina)!!!
2 comentaris:
Jajaja sóc el "ram"? Si no, hi encaixo força en el perfil, especialment per la papiroflèxia genital. La Dra. Molero la veritat és que és una persona força brillant dintre el mundillo, però he de dir que a mi aquest tipus d'articles me la bufen una mica. Déu em guardi d'escriure'n mai (però qui sap, potser algún dia toca fer-ho si paguen). Al final és reduir a una variable (coronavirus) un resultat (més sexe virtual), a fenòmens difícils d'explicar. I la gent que ha triplicat la seva feina però no ha triplicat la seva facturació? I els que tenien parelles a ciutats diferents? I els que no treballen i no cobren? I els que...
Els japonesos anaven en caiguda lliure en el tema de la sexualitat i resulta que no havien passat cap pandèmia encara. No ho sé.
No sé, hi havia un estrany optimisme amb el que el Covid implicaria a nivell de canvi social, "ens en sortirem" "estem tots al mateix vaixell" i certa idea de falsa unitat humana universal, que no serveix absolutament per res.
Ara he vist que el següent article (l'anterior cronològicament) apuntaves alguna cosa similar.
Publica un comentari a l'entrada