Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris covid19. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris covid19. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’abril del 2024

Glen Scotia

El whisky m'atrapa. L'eufòria alcohòlica m'enceba a mantenir el flux del bloc... Com el colló de Netflix que et dona totes les temporades de cop perquè moris d'inanició, o de sedentarisme, al menjador de casa, davant de la televisió, momificat al sofà aquell de l'Ikea que tenia molt bones ressenyes.

No puc evitar fer les entrades de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre... perquè les nits encara de vegades poden ser llargues, com quan creava a Gircós, de nit, amb els nanos, professors, monitors... dormint. On algun fill de puta em va robar l'mp3 Creative, on els records em porten a recordar-te, a trobar a faltar una part de la meva vida que tenia llavors.

Però llavors torno al 2024, als anys postpandèmia on tot va rebentar. On el putu vaixell aquell de merda es va entravessar en no sé quina merda de canal que comunica no sé quins oceans i tot es va complicar més.

Però llavors, anys més tard, quan ja tots hem normalitzat la presència de mascaretes al carrer, hem vist que les vacunes no ens han aniquilat ni esterilitzat, on tot s'ha anat recuperant més o menys excepte la nostra salut mental... sembla que la indústria encara no tira.

I ja no sé si és alguna mena de paranoia absurda, un efecte psicològic com aquell que tens quan et compres un cotxe i de cop veus que tothom té el mateix cotxe de merda que tu, tot i que fins llavors mai t'hi havies fixat, però encara massa sovint pel supermercat "veus" que falten productes. Que de cop i volta alguna cosa no va bé i hi ha una manca d'estoc important. Farina, sofregit, paper de cul... tot de coses aleatòries a la ment del ciutadà comú, però que amb un somriure fas remarcar a la teva parella: "Què? Sembla que tornem a ser a la pandèmia jajaja...".

De com per Internet a temporades "desapareixen" productes que tenies al cap de comprar. En el meu cas lligat al material de muntanya, ja que gastar quantitats absurdes de diners en aquest tipus d'articles em genera pau mental, és com si tot allò que "no vaig poder comprar" de jove quan feia muntanya a tot drap amb uns 80kg que em semblaven ser un putu obès, ara ho necessités per tenir podrint-se en un armari mentre jugo a la XBOX a casa havent-me fusionat amb una altra persona de constitució mitjana...

Però bé, tendes que surten en comptagotes, motxilles i sacs que de cop i volta desapareixen de les webs, notificacions a idealo que arriben molt de tant en tant notificant noves ofertes o reposicions...

Vidres de cotxe, de parts que potser destrueixes al no mirar massa bé pels retrovisors, sovint acaben amb un "ostres, doncs per tenir la peça hi ha llista d'espera de mesos, no se'n troben ara mateix".

Medicaments que s'han de substituir per d'altres de similars per mantenir-nos vius.

Coses que sumades et fan anar pensant que, o bé encara arrosseguem les conseqüències de la ressaca de la pandèmia i tota la paranoia de fa uns anys, o bé que aquí hi ha alguna cosa amagada.

Quelcom més pervers, ocult i passat per alt. Que potser allò que alguns ja esperàvem fa anys, i que ja havíem perdut les esperances d'arribar-hi, de mica en mica està arribant emmerdant-ho tot.

El punt d'inflexió. "L'oil peak". El decreixement. La saturació del sistema i el planeta. El col·lapse dels ecosistemes. El "tornar a la vida més humil dels nostres pares i avis"... Tota aquella merda amb la qual ens masturbàvem els ambientòlegs de finals del 90 i principis dels 2000. Veure el món rebentar per tot allò que fèiem malament, en pro dels beneficis i el capitalisme més egoista, com una mena de karma diví que ho tornaria tot a lloc.

Moment d'acumular cafè, cacau, arròs i coses que es conservin bé força anys. De frenar la roda consumista, no per voluntat, sinó per obligació... de no gastar gasolina de manera absurda al fer centenars de quilòmetres al dia per anar a treballar!

Del col·lapse planetari que ningú t'explica, però que es pot començar a veure de manera puntual i imparable!

Acumula, decreix, sobreviu!!!

divendres, 25 de febrer del 2022

Robert "Malote"

El senyor Robert Malone fa temps que corre per Internet definit-se com "el pare de les vacunes ARNm", on ha adquirit un gran ressò mediàtic en convertir-se en un dels principals arguments dels antivacunes, ja que és un dels que més ha criticat la tecnologia de l'ARN missatger.

I és que potser aquest geni sap la veritat i desencantant amb les farmacèutiques ha decidit dir la veritat al món?  Ha descobert quelcom que els governs ens volen amagar?

Doncs bàsicament no. El pare de les vacunes ARNm que va estar fent treballs amb aquesta tecnologia cap allà el 1980, amb dues miserables publicacions, va basar la seva feina en estudis que van començar ara fa més de 60 anys...

Sembla que el problema més gran de Malone és que al final la propietat intel·lectual de la seva feina se la van quedar altres científics, ja que ell només figurava com un autor entre molts.

Llavors el personatge desapareix fins al 2001 on reapareixerà de nou fins a la nostra estimada pandèmia de finals la dècada del 2010.

Però bé, suposo que tots aquests antivacunes seguiran bordant quan potser d'aquí a uns anys, la mateixa tecnologia que tanta bilis els produeix i els fa escopir merda a tort i dret, es puguin vacunar per no acabar tenint, o per curar, un putu càncer gràcies a les investigacions en ARNm de Katalin Karikó!

Llavors sí cabronassos, serà el vostre dia, el moment de seguir manifestant-vos i de negar-vos a punxar-vos microxips i merdes diverses! Tant de bo en un futur mantingueu la vostra coherència i continueu negant-vos a injectar el verí que afirmeu que contenen les vacunes deixant a la resta gaudir dels avenços tecnològics que han permès la ciència.

Però ves per on, no sé per què, si un dia l'ARNm permet curar el càncer, és probable que d'antivacunes n'hi hagi molt pocs, fins i tot diria que zero, igual com no hi ha negacionistes de l'anestèsia!!!

Uffff... i que en queda de lluny ara la pandèmia a portes de la 3a guerra mundial i l'hivern nuclear que vindrà després...

dissabte, 23 de gener del 2021

El vacunes 2.0

 

Dos exemples ràpids de notícies, si no recordo malament, d'aquesta setmana tot i que en podem trobar més de similars. 

I llavors escoltes el poble:

- Ui, aquestes vacunes s'ha fet molt ràpidament jo no me'n fio. Esperaré uns mesos a veure què passa amb els que s'han vacunat...

- És obligatori (i legal que t'obliguin a) vacunar-se?

- Uf, jo no em vacunaré pas, passo d'aquesta merda!

- I tu, te'n fies de la vacuna? Tu te la posaries?

- A mi que em donin medicaments si agafo la covid, però que no em busquin per vacunes!

- Ves a saber quins efectes secundaris tindran... Has vist quants morts ja hi ha després de vacunar-se?

I al final veus el poble queixant-se d'unes vacunes que ens han de permetre recuperar part de la nostra normalitat pre-dos mil vint, protegir-nos de la pandèmia mundial, i alhora veus totes les rates amb un cert poder que, a la que hi ha al voltant seu una xeringa, es munten el "xanxullo" per robar-la i xutar-se-la per la vena els primers!

Tota l'elit amb un mínim de poder s'està petant tots els protocols per ser els primers immunitzats, veient el percal que ens està venint a sobre amb les noves mutacions "britàniques" i no sé quines merdes hipermegainfeccioses i més mortals encara, amb les UCIs saturades i el sistema sanitari a punt de col·lapsar, catalitzat per una incompetència política crònica que ha marcat tota la història "moderna" del putu país de merda on vivim!

I ara tampoc és que des d'aquest blog s'estigui a favor de les farmacèutiques, de les grans empreses que han preferit fer crònica la SIDA en comptes de fer recerca en vacunes, perquè desenes de milers d'euros per tractament a l'any és molt més rendible que una "vacuneta" que ja ho arregla tot.

De la merda de la talidomida, el silenci d'alguns governs que la van permetre vendre tot i saber els seus efectes sobre els fetus, de la lluita que encara mantenen les seves víctimes cada cop més escasses!

Dels experiments de la puta Bayer a l'alemanya dels anys 30 i 40. 

De les clàusules secretes de la unió europea en comprar les vacunes i que hi podem trobar "perles" com aquestes:

"Una de les qüestions més polèmiques és la de la responsabilitat en cas d’incompliments, de problemes amb l’eficàcia de les vacunes o d'efectes secundaris. Brussel·les assegura que la responsabilitat recau en l’empresa. Alhora, però, “per compensar els riscos potencials que prenen les farmacèutiques a causa del poc temps per desenvolupar les vacunes, són els estats els que indemnitzaran les empreses si hi ha problemes de responsabilitat legal en certes condicions”.

De les ajudes públiques que han rebut aquestes empreses privades, i que ara guanyaran milions a base de fer-nos repagar les vacunes que s'ha desenvolupat amb l'ajut dels nostres diners, i que ningú en parla ni coneix els diners que s'han mogut perquè són "acords confidencials".

ES-PEC-TA-CUL-AR... però jo no em vacunaré perquè no me'n fio. No veus que vacunen primer els vells perquè si surt malament no tenen gaire a perdre?!

dilluns, 18 de gener del 2021

Torneu-me la meva llibertat!!!

 Una de nems, rems, fems... mems!

diumenge, 1 de novembre del 2020

Live Fat, Die Young

No em toqueu els festius de desembre cabrons que al meu municipi no hi ha neu! FAT BIKE!!!
 
 

 

 
I per si la compartició del YouTube no funciona, aquí hi ha l'enllaç directe a la llista de reproducció:
 

dilluns, 28 de setembre del 2020

Resum ràpid

 Mou pasta, implica gastar-la o que algú en guanyi?

Implica que els pares/mares no han de tenir els nens/es a casa? (no sigui que calgui que els eduquin ells mateixos i tal...)

Doncs es pot fer sense màxim de persones i a "fondu"! Tot permès sempre que "es respectin les normes de no sé què".

Implica limitar la teva vida privada i tocar-te els collons en els moments on no treballes i pots gaudir dels instants "d'oci gratuït" de la teva miserable existència?

Doncs no pots! Et fots i si vols veure els teus amics o familiars ho fas en grups de 6. Total tampoc deus caure bé a tanta gent com per necessitar grups més grans!!!

dimecres, 24 de juny del 2020

San Xuan!

Miro el cel... un cel absurd, opac. On són les putes constel·lacions que vèiem a Mas Gircós? Ja sé que a l'estiu no veurem Orió, però i la resta?  On és la imatge que el meu cervell recorda des de "l'era"?

I les quatre llums que es veuen des del meu poble on sou? Encara existiu? Vau desaparèixer fa milions d'anys? Estic observant un cel irreal que ja no existeix???

I és que aquesta bola espessa, etílica, absurda, plena de faltes d'ortografia ja no em deixa pensar amb claredat. El flux ha desaparegut en una mena de densitat absurda, de velocitat de merda al teclejar per l'estupidesa de crear quelcom en l'alcoholització. La literatura putrefacte i decadent de la revetlla. Del cava i el vi empordanès. 

I on sereu ara les estrelles que puc veure des del meu balcó infecte? Ja no existiu i els fotons enviats fa milions d'anys tot just ara ens arriben en un miratge absurd i mentider?    

Aquesta bola fastigosa de terra i atmosfera que ens manté presoners, atrapats per la gravetat, què significa per tot plegat? LA meva claustrofòbia s'ha d'activar davant la situació absurda de ser un presoner dins la decadència planetària?

El confinament ens ha fet despertar les nostres fòbies? No puc sortir de casa, del terme municipal, de la província, de la regió sanitària,...!!! I en el fons què importa això si tampoc pots sortir de l'estat, del continent, del puto planeta. Ets un esclau que no pot escapar de res! La teva presó és, i no importa la seva mida, ja sigui una cel·la de 8 metres quadrats, de cinquanta, de sis mil...  

dissabte, 23 de maig del 2020

Bourbon

El gust del bourbon em torna al passat. A les discoteques i als cubates de "principis" del 2000. Primer el "Jack" i després el "Jim", ja que sempre era una mica més barat i "igual d'efectiu". "Sense gel si us plau que avui tinc mal de coll..." I al final la distorsió volumètrica sempre feia que el resultat final fos una mica força més enriquit en destil·lat que amb la mesura habitual on s'incloïa el gel en l'alçada de combinat!

Feia com vuit anys que no et treia a passejar, i del retrobament al final només en va sortir fracàs. Un fracàs absolut i fastigós com en els pitjors dels meus temps! I si és que en el meu passat la forma física era capaç d'animalades inimaginables, en aquest present decadent i fastigós, tot encara va ser més agònic i infecte! 

Agonia putrefacte durant 16 miserables quilòmetres i 1000 m de desnivell absurds. Tornem als orígens, a les excuses, a les paranoies mentals que et fan recular. Al llaç rosa que ho maquilla tot quan és el teu putu cervell que ho engega tot a rodar!!!

Putu cervell de merda! Puta ansietat dels collons!!! Putes excuses infectes que justifiquen la teva mediocritat...

- Uh.... sembla que es gira mal temps.

- Uhhhh... el camí no estava en gaire bon estat i una pala de neu casi em fa girar enrere com va passar al Posets quan volíem fer la "Jean Arlaud" no sé quin putu any!

- Ohhhhhh... aquest putu clima tropical-canviclimàtic em fa suar com un fill de puta. Només he caminat 4 km i ja m'he begut un litre i mig d'aigua. El putu buff em regalima per la cara!

- Uauh... fa estona que no tinc cobertura al mòbil, i si em moro aquí de cop i volta, vés a saber quan trobaran el meu colló de cadàver! 

- Només necessito aigua per sobreviure dos dies i estic envoltat de rius però... i si plou molt i al final això es transforma en una mena de "Biescas" postconfinament¿?

- I si puja un putu mosso (o forestal) i em veu acampant al mig d'aquest prat ple de pintades de "no acampar"? 

I al final sembla que marxes d'allà justificant-ho tot però només ho fas per covardia, per les teves paranoies més absurdes, per una mena de por infecte a morir sol en l'oblit del no-res...  I llavors, quan tornes a casa, només recordes que en vas fugir per què ja estaves mort per dins en la rutina apàtica i miserable del teu dia  a dia!

I de nou et tornes a fer fàstic! Odies el teu putu cervell. La teva debilitat. L'estupidesa de la irracionalitat que ho arrossega tot com un tsunami. La dependència tecnològica. 

Diuen que diuen que no sé quin percentatge d'humans no se separen mai una distància més gran d'1m del seu mòbil, però tu ets un ésser especial capaç d'ignorar-lo unes hores. De deixar-lo a casa mentre voltes per evitar que et geolocalitzin, d'apagar-lo durant estones per sentir-te lliure. Menys addicte. Però allà, envoltat de verd i marmotes l'addicció es fa intensa. Et mina la moral. Les hores de solitud no s'alimenten de llibres. Estar amb tu mateix et consumeix per dins. Ho engega tot a rodar!

Ets un merda que va de punki, d'alternatiu, d'antisocial... i quan el Sol es pon i estàs massa allunyat del teu llit, de la Wi-Fi, la cobertura, el teu cotxe, la presència humana,... tot es transforma en angoixa. En una angoixa absurda, irreal, mentidera i limitadora!

I en el fons què seria el pitjor, palmar-la? Sovint en el meu dia a dia la sensació ja hi és... On és el problema?  Fent alguna canal de jove ja vam estar a punt de passar a l'altre barri i, més que tenir por, la sensació era de tranquil·litat, de saber que tota la merda que estàvem patint aviat s'acabaria i deixaríem d'agonitzar. El fred, el cansament, la lluita contra una cosa més gran que tu, aviat deixaria de ser i tot seria pau. Un somni etern indolor. Per què el problema apareix en la solitud de l'acte? En la paranoia de l'avorriment.

dimecres, 20 de maig del 2020

Fase 1

Setmana 10 de confinament?

Hi ha com dues imatges que no hauria imaginat mai veure en el meu present i que s'han fet realitat gràcies al confinament.

- Veure el collons de pàrquing de l'esclat lliure de les putes autocaravanes dels "sócunturistademerdaquevaigderataperlavidaiocupolesplacesdelsupermercatperquènovullpagarunputucampingdemerdaviscaelturismedequalitat".

- Tornar a pagar la gasolina per sota de l'euro com en els meus inicis de conductor ara fa com vint anys!

Anar a comprar alcohol a "l'outlet" de l'Escudero completament desert també ha estat divertit però tampoc com per entrar en aquest "rànquing".

dimecres, 13 de maig del 2020

Dimarts que semblen divendres

Aquest és el primer dimecres de la meva puta vida laboral postuniversitària on no em cal anar a treballar! I en l'opulència dels dimecres que semblen diumenges, el cafè de postres navegant per Internet, trobes de nou un article sobre com canviarà el món!!!

Què dèiem? 

Filòsofs, economistes, doctors (metges), escriptors, intel·lectuals, professors d'universitat de no sé què, ambientòlegs i pollosos diversos... i ara psicòlegs!

Tothom a dir la seva!!!

«Tras el coronavirus habrá menos sexo esporádico y más vínculo emocional»

No sé en quin univers la gent ha tingut "més disponibilitat de temps", però ja et dic jo que si ets un collons de professor de secundària "la major disponibilitat de temps" són els pares!

Però bé, tornem a la crítica gratuïta cap a l'article en qüestió, des del vessant més ignorant de la psicologia i sexologia (més enllà d'un nivell "d'usuari" esporàdic/habitual podríem dir), que és des del punt de vista on es fan millor les crítiques...

Si tornem enrere podem veure com els nostres hàbits reproductius vénen d'abans de ser "humans", primats i fins i tot mamífers. L'instint de reproducció i supervivència és anterior a qualsevol vertebrat, i estem programats per deixar el nostre ADN en forma de descendència per perdurar en el futur, parlar de com la situació "crítica" del virus és un inhibidor com a concepte general no ho veig del tot clar. Al contrari, la crisi crec que en molts casos ha servit de catalitzador per mantenir l'espècie davant la possible davallada poblacional. 

L'altre punt que em sona a fantasmada és tot això de què tot canviarà, ja que ara (aquests dies) es fa molt de cibersexe i autoestimulació per la situació d'aïllament. En part estic totalment d'acord en la segona premissa, tot i que en la vida del casat dubto que hagin canviat molt els rituals onanístics habituals, però dubto que això perduri en la societat. Que sigui real el canvi d'hàbit. Qualsevol individu en la seva plenitud sexual, un cop pugui sortir de casa i trobar tot de femelles i mascles sexualment desitjables dubto que sigui feliç estimulant-se ell mateix a través d'una pantalla... Si fer-s'ho amb un mateix fos suficient per ser feliç, faria molt que ens hauríem extingit com a espècie! Que els divorcis haurien augmentat de forma exponencial!!!

Com a punt positiu cal dir que l'únic lector "regular" del blog és del "ram" i suposo que podrà debatre (o donar la raó) a l'article (o a l'entrada) amb arguments sòlids de titulat universitari mentre es fa unes papiroflèxies del mil amb el penis.

I per parlar de por al contagi com a motiu pel qual la gent no estarà tant en contacte, que es fixin amb els fills de puta que fan cua al Pertús el primer dia de desconfinament, un al costat de l'altre, per comprar tabac i alcohol! L'estupidesa humana està per sobre de la por o la racionalitat... i ja no parlem d'unes bones ganes de sucar el melindro (o que et freguin la paret interna de la vagina)!!!

dilluns, 11 de maig del 2020

Diaris de quarantena #4

Novena setmana de confinament.

Jo em foto.
Ell es fot.
Nosaltres ens fotem.
Ells es foten.

Llavors tu també et fotràs.

Cada dia llegeixo articles d'autors diferents als diaris de com canviarà el món després del virus i tot això. Filòsofs, economistes, doctors (metges), escriptors, intel·lectuals, professors d'universitat de no sé què, ambientòlegs i pollosos diversos amb els seus grans titulars: "L'abans i el després de la humanitat!". "Les lliçons apreses durant la pandèmia". "La humilitat del confinament". "El ressorgir de la quarantena". "La recuperació del planeta davant el seu crit agònic!". "Res mai més serà com abans!!!".

I al final, d'aquest món tan canviat, renovat, transformat, només veig que quan els hospitals es dessaturen una mica, quan comencen a haver-hi de nou llits lliures a les UCI i  la palma menys (MENYS!) gent de la que ho feia fa uns dies, la primera llibertat que recuperem és l'obligació d'anar a treballar per tornar a engegar la roda. 

Total, si tornen a pujar els morts ja tirarem enrere!

dimecres, 6 de maig del 2020

Primavera

La puta primavera aquest any no ha existit. I no cal que ara vinguin els putus hippies, els putus "V"iòlegs, meteoròlegs, astrofísics i merdes diverses dient que la primavera comença el 6 de desembre i que s'acaba el 35 de juny! En aquest blog ara mateix ens (em) sua la polla la data astronòmica que marca els canvis d'estacions, els equinoccis o solsticis corresponents. Aquí i ara ens basem en "ara fa fred" i "ara fa calor", la resta ens rellisca bastant per no dir absolutament!

D'estar amb l'estufa al 6000% agonitzant dins de "casa" a 15ºC, vam passar al confinament, i fins no fa gaire, hem pogut sortir de casa a passejar a partir de les 6-10-12h (segons correspongui) i ens hem trobat a 46ºC a l'ombra!

I jo et pregunto ara: 

- "On tens la teva primavera fill de puta???" 

Jo no l'he vista, potser tu sí?  I siguem raonables, ara no cal que em vinguis a plorar amb que tu ets d'un servei bàsic i has anat a treballar durant les vuit setmanes de confinament! Veritablement, ara mateix, no ens (m') importa especialment la mena de despreocupació absoluta que té l'estat, o el teu estimat cap/empresari, cap a la teva existència, i que t'ha fet continuar dins l'engranatge productiu tots aquests dies, mentre has pogut gaudir per la finestra de l'habitacle on treballes (o del teu cotxe) com el Sol cada dia es ponia 15 segons més tard fins a l'hora que es fa de nit actualment...

I ja no sé si és una mena de "síndrome d'Estocolm" absurd que ha emergit després de tants dies confinat, però els camins que fa com 24 anys que recorro de manera esporàdica pel meu municipi, ara em semblen diferents. La llum, els colors, l'asalvatgement d'una natura descontrolada, intrepitjada durant setmanes, la verdor impulsada per unes llevantades d'abril insospitades! Aquesta mena de desconnexió entre el temps real i el de la ment, que ha comportat la cinquantena de dies tancat entre quatre parets d'un pis de pocs pams quadrats, i que ara fa que el que "em penso que és" no encaixi amb el "que és" real!

I ara què cabrons? On és la meva puta salut mental? Com encaixo la realitat dins la imatge que s'ha creat a la meva ment en quarantena???

Em feu anar a treballar a "mitja" pandèmia, em (ens) traieu els dies de vacances a canvi de "baixes" i percentatges de sou, d'ERTOS, d'hores extra, de... i a sobre no tindrem vacances? On són les meves putes vacances d'estiu a Benidorm malparits!!! La meva ruta en cotxe, en bicicleta, a peu, en caiac...

dilluns, 4 de maig del 2020

Diaris de quarantena #3

"Setena" setmana de confinament.

Des del dia 2 que no podia aixecar-me del llit. Aprofitant el desconfinament vaig sortir a fer esport a les 9h, i 500 metres després de començar a córrer alguna cosa dels meus genolls va petar. Avui m'he pogut arrossegar fins a l'ordinador per seguir amb el meu diari del confinament.

Crec que la gent del meu poble no acaba d'entendre (o no vol saber) que som més de 5000 habitants al municipi. També tenen dificultat per contar fins a dos però això ja és un altre tema...