Un whisky doble si us plau...

Definitivament allò era una mutació genetico-balística un tant complexa... És més, al veure-la un no acabava d'entendre si aquell personatge tenia un tercer forat del nas o una boca de més.  Potser tres ulls?

L'últim esternut, una fel·lació amb un penis desmesuradament gran, l'arribada al "nirvana"?... Masses misteris per resoldre al mateix temps.

Simplement transparència.

A dalt la pituïtària, a baix el paladar, al fons una paret envermellida.

Qui polles pinta una taca de vermell al mig d'una paret blanca? S'ha de ser "gilipolles"... o potser tot va lligat?

Forat d'un puny, un parell de litres de sang, una pistola al terra i una nota mal escrita... uhmmm. 

Ja hem parlat de misteri? És com un final de temporada incomplet, sense els dos minuts essencials del capítol que et permet comprendre tota la sèrie.

Prostitutes de peu de carretera, whisky i fum de tabac. Això era tota l'essència que desprenia la seva roba. Ni l'olfacte més fi del món podria saber d'on prové la olor.

Del Pertús a Hostalric i de Roses a Ripoll, qui pot ser el culpable?

Ràbia.

Posa-me'n una altre... per ensenyar secundària no em cal tant de cervell! Mori la intel·ligència, morin les neurones, desapareixi el dolor...

"Orchy" 8 anys del LIDL 5 eurus...

"Enxufa la pley"!

Repetim "Agua Bendita" de l'últim post?

Tornem al lleure, al "cambrerisme".

Hosteleria?

No ho sé, però tu ets un malparit i jo en panxut!

Passa el corrector del "word", que ens rebentaran els ulls fill de meuca sense fetge!

El sistema educatiu no és més que una fàbrica de delinqüents?

És quan dormo (bec?) que hi veig clar...

...tota relació amb la realitat és pura coincidència!

Splatterhouse

L'única cosa que faltaria en aquest blog de merda són entrades amb receptes de cuina i cometaris de videojocs... però n'hi ha un de joc que ha despertat la meva simpatia, portant-ne el nom el títol d'aquesta entrada.

Un joc dels anys 80-90 que ara ha retornat per emplenar les nostres pantalles amb sang, vísceres i "metal". Decapitacions, desmembraments, esbudellaments i extirpacions de pulmons, intestins,... a tot de bèsties immundes i fastigoses. Litres i litres de sang que poden fer molt mal a qui es gasti els 60€ que val a l'estat francès o espanyol.

I en el fons això és el més indignant de tot, que les grans empreses ens prenguin per gilipolles quan el mateix producte al regne unit val 23€.

Es queixen que la gent pirateja, ploren perquè els cinemes no guanyen sous, no es venen disc de música, jocs,... i en el fons s'ho mereixen per des-gra-ciats!

Ara la següent creuada d'aquests fills de puta és evitar la importació de productes i la venda de segona mà, per això de que seria una llàstima que no poguessin conduir ferraris o BMW, però mentre hi hagi imbècils que els segueixin el joc regalant-los la seva pasta ja ens ho mereixem. Perquè una cosa està clara, el sistema no canvia.

Es van enfonsar els mercats i ho estem pagant nosaltres, els culpables de tot plegat segueixen omplint-se les butxaques. Va estar sortint petroli d'un putu forat mesos i també ho estem pagant nosaltres. Els milions de vacunes de la grip A que van sobrar, els vestits, apartaments i "trapitxeos" de l'escòria política,... tot va a càrrec nostre.

Això a casa meva en diuen "ser cornut i pagar el beure".

La cosa no pinta bé. Cada cop som més gent, cada cop més població vol convertir-se en un classe mitja-alta amb cotxe-tele-casa-i-gos, i no tenim prou cervell per buscar alternatives al nostre model de creixement. Els recursos s'acaben. Aigua, aliment, petroli cada cop més car, escàs i difícil d'extreure. Ni el fill de puta del veí pot entendre que és igual de difícil llençar la brossa al contenidor general com separar-ne el paper i llençar-lo al contenidor del costat... És més, hi ha dies que no sap ni com funciona i llença la merda al terra o per la finestra.

L'evolució i el coneixement ens ha tornat gilipolles o què?

En poques desenes d'anys veurem canvis forts, ni dos-mil dotzes, maies, aliens invasors ni merdes per l'estil. La complexitat de la vida al planeta que va començar fa milers de milions d'anys ha arribat a una bifurcació: o canviem els nostres hàbits i manera de fer, o la Terra seguirà sense nosaltres la resta de temps que li queda.

Sempre he explicat com a exemple d'adaptació humana la segona guerra mundial, com "d'un dia per l'altre" fins i tot una fàbrica que feia bolígrafs va passa a fer munició, o material per la guerra. El problema d'ara és que tot i que canviem demà, aturem de destruir-ho tot, les nostres accions sobre els ecosistemes, atmosfera, sòls,... seguiran encara desenes d'anys.

Nois, noies, comenceu a preparar les destrals, la pròxima vida intel·ligent del planeta serà la que surti de l'evolució dels escarabats, o els escorpins uns milions d'anys més endavant, no crec que ens quedin gaires generacions més per endavant, i menys tal i com és la nostre realitat ara.

La venjança és un plat que...

Avui el meu cos m'ha violat.

Potser ha estat una venjança contra algun àpat desproporcionat, o una mostra de la seva força davant el meu menyspreu vers ell, any darrera any, ampolla darrera ampolla, al anar ingerint quantitats desmesurades d'alcohol periòdicament...

Tot a començat en un moment de tranquil·litat quotidià, de descans, quan la seva força interior ha desencadenat un cilindre de matèria gegant, que baixant ràpidament per l'organisme ha blocat el meu recte.

Llavors és quan el temps s'ha aturat.

Un punt d'inflexió en la meva vida, una escena increïble d'equilibri de forces "gravito-anals", ajudades com no per una increïble fricció, que impedien fer baixar o pujar de nou el tap. Quants cop hauré pensat en Darwin i Mendel durant aquests infinits minuts de dolor, la seva evolució i perquè collons l'espècie humana no té una lubricació anal natural que ens faria a tots la vida més fàcil i divertida.

Tal com si em penetrés amb la meva pròpia polla, bloquejat, espantat fins i tot, davant la idea de quedar-me allà per sempre, o sense esfínter, en una última guspira de valentia i contracció abdominal aquell diàmetre enorme ha passat seguint el seu camí al mar, duent amb ell un rastre de sang, un fragment de la meva ànima i la poca innocència que em quedava.

Una...

entrada cada mig centenar de dies i sense punk... això és una merda com una casa. Me'n "foto" del blog, de tot en general. Treballo i visc amb el sou que em donen per "embotir" "ciència" als individus que pagaran la meva jubilació (o no...), faig vida a casa, amb la meva 3D i un 5.1 que podria tirar parets a terra.

Sóc un venut. Un classe-mitja-aburgesat-mileurista.

Desmotivat, sedentari i alcohòlic.

Es ven material d'escalada a 30€ el kilo...

Ereccions

De nou eleccions. Canvi polític a la vista. Ni millor ni pitjor... simplement diferent.

La pèrdua de fe en els polítics és palpable. La democràcia ha parcialment desaparegut. El poble ja no té veu, només el mercat. El capitalisme i l'intent desesperat de mantenir el nostre "sistema del benestar". Els socialistes espanyols no escolten al poble igual que els fatxes francesos. No és problema de dretes o d'esquerres, només de mantenir "viu" el sistema.

"Treballa, compra, paga impostos i amb el que et sobri tingues un detall, ves de vacances,...", "No et preocupis, com a molt et robarem un 50% del que guanyis...", "Tindràs carreteres, sanitat i una jubilació!".

Aquesta merda ja no funciona... "jo pago i tinc, tu no pagues i tens...", els números no surten per enlloc. Al final la nostre veu es queda en vull toros o no, i tonteries del mateix nivell. Si toca treballar 90h a la setmana perquè la societat no s'enfonsi ens tocarà passar pel tub i deixar-nos penetrar.

Els socialistes són tots uns fills de puta, el seu federalisme se'n pot anar a la merda. D'Espanya no en volem res! Esquerra ha tingut quatre anys per demostrar quelcom i no ha fet una merda, només emplenar-se les butxaques. De desgraciats que parlen castellà al nostre parlament no ens en calen. Els verds potser són els únics que poden tenir alguna paraula, de CIU ni en parlem...

Les seves paraules no valen res, prometen i prometen per pixar-nos a sobre. Ara mateix l'única esperança és la independència. Ens prendran per idiotes igual, però com a mínim serà en català.

Si cal, un cop lliures ja canviarem les regles del joc...

Escòria

Tallar em va fer deixar-ho, desenganxar-me. Tornar-hi veure quant d'absurd n'era tot plegat. Redescobrir el que veritablement m'era "necessari" i seguia amagat en algun racó immund del meu egoisme.