Poema #2

Fa dos dies la bici m'han robat
un desgraciat
que mort ja podria caure fulminat.

Una escòria
una rata
un covard que s'amaga.

Un malparit
que en la foscor de la nit
de casa amb la mondraker s'ha escapolit.

Mesos d'estalvi per la tassa del vàter tirats
d'apretar-se el cinturó i ser primmirats
centenars d'euros malgastats.

I més que plorar per la teva estupidesa
ploro per la teva nissaga
per l'escòria de pare que aguanta la teva canalla.

I més enllà de desitjar-te agonia eterna i sofriment
misèria i turment
la teva impotència seria el més adient.

Que cap part del teu ADN perdurés
ni els teus valors i ideologia s'escampés
i que a sobre algú com jo els teus fills en va eduqués.

Malbaratament de recursos i potser d'ajuts socials
per mantenir criminals
que a humils treballadors espatllen els nadals.

Tot i que en calent no hi hauria alegria més infinita
que veure't en llarga agonia
a tu i a la teva família.

Alliberant-nos de la vostra presència
en el decurs de l'accident o la malaltia
que més just i feliç el món faria.

I si en el fons aquestes paraules són massa pel teu enteniment
resumint breument
a la puta merda te'n pots anar ràpidament!

In memoriam Mondraker Foxy: 26/11/216 - 21/12/2016 (125km)

Caloret (esborrany desat durant el 2012, publicat ara sense modificar, i sense cap relació amb la "basura" del PP).

Tenia unes feries a l'entrecuix... carícies suaus amb ungles llargues.

Muntanyisme HD

La navalla a la butxaca. La Gopro al cap. El GPS penjant del cinturó. El CamelBack a l'esquena. Les Salomon als peus. El gore-tex a la motxilla juntament amb el frontal Petzl. Un parell de bastons Quetchua que completen el "pack" pantalons-samarreta-mitjons. Piles de recanvi a manta per "si un cas". El Suunto al canell. O l'smartwatch. O el garminpollestrex. L'appelmerdes. L'ipod amb a seva funda per lligar al braç. Els auriculars bluethoot. Les barretes isostar i les pastilles d'aquarius amb clor-"putabilitzadores". El mòbil "per si em perdo", El cistell "per si hi ha bolets" (o la bossa del mercadona de plàstic guarro). Posa-li les ulleres e la marca que vulguis al "careto", un buff al cap, i ja tens l'excursionista del segle XXI! El Kilian Jornet de cap de setmana!

La democratització de la muntanya!

IA!

Hi ha un moment on el cervell "peta". Un punt on hom desconnecta i simplement un s'asseu a esperar que tot rebenti.

Després d'anys "d'apocalipsi", "d'autodestrucció" i "extinció"... resignació.

Punk.

Un dia m'agradaria fer un grup de punk. Així anat de l'olla. Elevat a mil. Una mica com en els punts àlgids d'aquest bloc. Una mena d'allau de bilis, pus i esperma que ho arrasa tot, ho trinxa i ho barreja en una mena de conglomerat incoherent i punxant que et fa perdre la fe en la humanitat (o com a mínim en la humanitat de l'autor d'aquest bloc).

Per exemple: "El vegà".

"Vegà cabró menjat unes llonzes! 
Proteïnitza el teu cervell involutiu menja tofu de segona i carbassons amb botulisme. Veuràs morir els teus fills d'inanició i mancança de vitamina B12.

Vegà cabró menjat unes llonzes!
El seu dany cerebral provocat per la teva ignorància caurà per l'eternitat sobre les teves espatlles i ni les algues ni la homeopatia podrà salvar el que quedi de la teva esperança ni perdonar-te"

O l'altre: "El vacunes".

"Et recolzes en que el 80% de la població immunitzada et protegeix i et permet viure d'alternatiu.

Et bases en pseudocientífics que parlen de mercuri, autisme i verí intravenós pels teus fills.

Però la teva bombolla primer mundista té una fissura: als virus els sua la polla la teva tonteria. T'infectaran, infectaran els teus fills i acabaran consumits per dintre fins la mort!

Antivacunes malparit, Edward Jenner es deu regirar dins la seva tomba quan veu la teva estupidesa infinita assassinant el futur del qui encara no l'han gaudit!"

Fins i tot podríem fer "El múrgoles".

"Ets una puta bomba de rellotgeria, supures tòxics que no sabries ni lletrejar ni escriure encara que representessin una victòria absoluta a "l'apalabrados". La teva jubilació de pot al gran dictat!

E-150, estevia, imazilil, ceres, plom, nicotina, parabens i bisfenol A!
Tots per la vena,. per la boca, pel nas, per la pell,.. te la sua!
Plom, pesticides, radioactivitat, nitrats!
Menja merda!

L'augment de l'esperança de vida és una fal·làcia que acaba en la nostra contaminació interna!
Seràs un putu esclau fins a la jubilació i després petaràs com txernòbil!
Els teus budells infectes seran enterrats sota tones de ciment no per zombie si no per contaminant, que ni en el llit de mort s'et podran acostar si no és amb mascareta!"

A veure si algú li fot una mica de guitarra i ja ho tenim!

Pel nom del grup podríem escollir una paranoia del pal "Tuberculosis ebòlica", "Sífilis en el Paradise", "Per unes llaunes de Coltan", "Vòmit homeopàtic",...  

L'arbre.

Vandalisme contra un arbre. També hi ha un cert vandalisme en la qualitat de la foto però és que el meu magnífic "smartphone" reutilitzat dels "xinos", un cop morta la "basura" del samsung galaxy S2 obsoletament programat als dos anys, no dóna per més...

I és que més enllà de la qualitat d'imatge i la brillant literatura francesa a l'alçada de Molière, Dumas, Victor Hugo, Zola, Jules Verne... junts, fusionats i elevats a la trilionèsima potència, hi ha un fet inquietant per sobre de tots: l'agressió a un pobre arbre.

Com pot passar pel cap d'algú "grafititzar" un arbre?

És com rar...

Què et pot fer un arbre?

Et pot mirar malament?

Fer un comentari inoportú?

Donar-te ombra en un moment de la teva vida on només vols bronzejar-te?

Colpejar-te amb una fulla durant la tardor en la seva naturalesa caduca?

...

Quin parell de neurones cal curtcircuitar per acabar pintant un arbre?

Quin tipus d'ésser cal ser?

Fins i tot des d'un punt pragmàtic: és molt més simple pintar sobre un pla que en una forma cilíndrica... Què no hi ha parets en una distància relativament propera al pobre arbre?

És com la banalització absoluta de l'ésser viu.  La gratuïtat a la "gratuïtat".

Hi ha un pobre arbre, allà fent la fotosíntesi, sense poder-se moure, fugir, defensar-se, cridar,... i va un i el guixa.

Què representa això?

La lluita contra què? No hi ha estatus social, econòmic, diferència de classes, protesta, inconformisme, revolta, l'engranatge social, la opressió...

I en el fons quan veig això només puc sentir tristor. No per l'arbre dels collons que se'n pixa de si el pinten o no, i que fins i tot és una cosa que molt probablement ni percep, sento tristor al descobrir, al fer tangible, l'escòria que circula pels nostres pobles i ciutats.El tipus d'ésser que habita entre nosaltres i que és capaç de emmerdar així un pobre arbre que en el fons és un ésser viu bastant més útil, i menys molest, que l'escòria que hi ha reflecteix la seva poesia més íntima, l'art i el missatge de merda d'un Bansky de tercera a qui potser li han fotut les banyes, molt probablement pel fet de ser una escòria, un "titacurt" o un desgraciat amb una moralitat tant minsa que és capaç d'emprendre-la contra un vegetal.

Avui...

...hi estava pensant. El futur pinta ple de robots, aquests robots aniran ocupant llocs de treball i a mesura que la intel·ligència artificial (I.A.) vagi millorant els robots seguiran robant i robant llocs de treball cada cop més qualificats, fins que al final ningú tindrà que treballar. Llavors teòricament qui generarà la riquesa serà l'amo del robot.

Si ens aturem aquí tenim dos conceptes interessants. Mantenir un robot és relativament barat (un cop comprat) i per tant la robotització de la industria, tal i com ja ha passat abans, hauria d'abaratir els costos dels productes. La contra és que si qui té el robot genera la riquesa, hi haurà molta gent pobre sense poder consumir ja que en el seu moment potser no haurà pogut invertir en robots.

Això ens fa evolucionar cap a més preguntes. Si només una elit té robots no podran vendre els seus productes al poble, per tant tampoc podran generar riquesa i la seva inversió no haurà servit de res. Per altre banda si la robotització produeix molts de pobres, és possible que la manca d'esperança generi violència contra la tecnologia i el tema acabi amb bastanta sang pel mig inclosa la de l'elit amb robots.

Llavors apareixeria el concepte d'una renda mínima aportada per l'estat, o fins i tot d'una mena de comunisme on l'estat té la propietat de la indústria robòtica i tothom té el mateix salari assignat, mentre els robots fan la feina i generen la riquesa del govern. Aquest punt jo el trobo molt interessant però també sé que la cobdícia humana ho dificulta bastant...

Si seguim en aquest últim punt vol dir que la gent seria lliure de gastar el seu temps en el que volgués, i la seva existència no vindria lligada a la feina. Podríem utilitzar tota la nostra vida per fer el que ens agradés, els nostres "hobbies". Un punt negatiu d'aquest punt és que nanos de 13-14 anys no ho veuen clar, i creuen que si no treballem 8 hores al dia en una feina de merda que ens consumeix a cada hora, no podem ser feliços ni ens sentiríem realitzats.

Si això seguís per aquest camí el nostre "hobbie", i sobretot aquells lligats a la producció artesanal potser podrien ser la nova font de riquesa personal econòmicament parlant. Si tot ho fan robots l'artesania mor. Llavors què pot generar més "estatus" que un quadre fet per un humà, on el traç és totalment a l'atzar i no un vulgar robot programat per fer imperfeccions, de manera premeditada, per generar una certa humanitat en l'obra? O un jersei de llana, un objecte tallat en fusta o un plat de cuina casolana, la música...

Crec que avui en dia ja estem pagant un munt de pasta per coses "artesanals" doncs imagineu quina mena de mercat podria ser d'aquí 20 o 30 anys on ja no quedi cap feina manual al planeta i tots els productes elaborats del món tinguin el mateix patró definit per un programa informàtic, variacions individuals incloses.

O acceptaríem la producció d'una màquina com a quelcom únic i li donaríem el mateix valor que un objecte artesanal fet a mà? En el fons "l'artesà" del futur també podria fer un programa informàtic únic que generaria un objecte únic i irrepetible si un cop fet s'esborrés el fitxer... O el temps de codificar l'artesania en un codi serà tant llarg que farà la fabricació manual més ràpida i pràctica? Seria com irònic, no?

L'altre opció per sobreviure al sistema del futur seria ser un mega-crack de la robòtica-enginyeria-informàtica-programació i formar part de l'elit que ens condemnarà a la pobresa més absoluta, retroalimentant-se en la seva autarquia tecnològica menja-polles de cicle tancat de riquesa i producció i riquesa.