Vas un dia pel bosc, i de sobte et trobes un pou... "Joder un pou!", i amb aquell esperit curiós i aventurer, que ha permès la evolució de la nostre espècie fins a finals del segle XX, abans de que la ignorància fos recompensada i s'establis dins les aules del nostre país, el que et passa pel cap és:

-Ostres tu, quina profunditat deu tenir?

Com ho puc saber? Salto i ho veig per dins?, obrint de nou la porta a la selecció natural. Agafo un fil i el deixo caure amb una pedra lligada a l'extrem per després comptar la seva longitud? Hi tiro un gat i segueixo el meu camí?

Dons bé, suposem que agafem un gat que ronda pels voltants. El llancem i sentim un "pluf" o "xaf", en funció de si el pou acaba en aigua o està sec. Calculant el temps que passa podem deduir-la (la profunditat).

Per exemple, agafem el gat i el deixem caure, amb amor, des de l'inici del pou, i escoltem el pluf o xaf, 5 segons més tard...

Per una banda el gat cau amb un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), amb una acceleració de 9.8 metres/segon cada segon, a causa de la gravetat. Per l'altre el so viatja a una velocitat constant de 340m/s, seguint un moviment rectilini uniforme (MRU). És a dir, en els 5 s que comptem el gat cau de forma accelerada i el so del pluf o xaf, puja pel pou a 340 m/s tota la estona.

Com que la profunditat del pou és la mateixa tant de pujada com de baixada (caiguda), tenim un sistema de dues equacions on el temps de caiguda serà t i el de pujada 5-t (o al revés):

Nutrients bàsics per a una festival punkarra, de droga i alcohol, per terres basques:

- Patates de pernil, doritos, estrelles, boca bits, els fantasmets cabrons,...
- "Crusants", donuts, bollicaos,...
- Empanades, napolitanes, red bull i similars pels 680km de viatge amb cotxe d'anada i els respectius de tornada.
- Olives
- Cafè soluble.
- Pasta i puré amb tonyina per fer algun àpat decent.
- 500g de gas.
- Aigua (una mica)
- Anticongelant del cotxe.
- Gasolina per si no fem prou amb el gas... i encenedor.

L'alè a cafè, la fortor a fum de tabac que desprenia la seva roba, les "ulleres" sota els ulls que demostraven un cansament crònic i la carpeta amb la calculadora sota el braç el delataven. Era el nou professor de matemàtiques sense cap mena de dubte... I aquest cop la cosa semblava fàcil, aquest individu feia temps que estava buit, que estava mort per dins. Les il·lusions, l'esperança, la transformació social a través de l'esperit crític i el pensament, tot havia desaparegut i ja no en quedava rastre. Allò que donava sentit al seu treball ja no hi era, i ara al seu interior no quedava res més que depressió i una cadena que el lligava a un futur absurd, fosc, monòton i infinit.

El que no comprenien els alumnes és perquè tenia una destral al seu costat...

Avui la que m'han dit (els alumnes) ha estat bona...

...els nois i noies no estudien i no comprenen res perquè jo no imposo ordre, aplicant la autoritat. Per tant l'alumne és un ignorant, a causa de que no fa res a classe ni a casa, i ell no té cap mena de responsabilitat davant aquest fet ja que la culpa és meva per no castigar-los, i obligar-los a estar atents.

Algú en dóna més?

Una altre pregunta oberta... d'un "home de ciències" a un home/dona de lletres, i més concretament de dret.

Si a la comunitat europea hi ha llibertat de circulació de persones i mercaderies entre els països que en forment part, perquè la guàrdia civil o els gendarmes m'han de parar un cop a la setmana, o cada quinze dies, per preguntar-me d'on vinc, a on vaig i a què fer, quan canvio de vessant d'Albera?

Es pensen que si un es dedica a passar droga, o a posar bombes a hospitals i guarderies els hi ho diria?

- Buenos días, donde se dirige usted?

- ...hola senyor "picoleto" anava a fer saltar un parell d'edificis. Fa un bon dia avui per vessar una mica de sang, oi?

- Oh, si si, es verdad... siga por favor.

Poden posar-se sense cap mena d'impediment, d'aquesta manera, en la meva intimitat?

Què polles ha de preguntar un policia "a on vaig i a què fer". Els importa una merda si vaig a treballar, de festa o comprar un vibrador per estimular-me la pròstata a l'altre costat de Pirineus!

...fins que el sud (Catalunya per a la majoria) no deixi de dir "França" a l'altre costat d'Albera, i fins que el nord no deixi de trobar catalans parlant "español" al sud, no anirem enlloc.

No es tracta de tenir una idea centralista (imperialista... "una grande y libre") del país aixecant senyeres, o estelades, a les Balears, València, Aragó, Andorra i a l'atre costat de Pirineus, tot escoltant els Segadors i els Esquirols, però tampoc cal dinamitar d'aquesta manera la feina que fan molts dia a dia al "nord".

Cada regió que faci el que vulgui, que esculli on pertany, però per mi ja podríem començar a "taladrar" tot ponent per desenganxar-nos de "Madrid" (la resta ja vindran si volen).

¡Tenim primera i el gas a punt, simplement cal que deixin en pau l'embragatge d'una vegada!

Una pregunta oberta que fa alguns dies que em roda pel cap.

Em veig repetint una i altre vegada a l'aula: Heu d'estudiar, aprendre!... per a ser en un futur metges, enginyers, mecànics, lampistes, biòlegs, perruquers, administratius, advocats,... per a no tenir una feina de merda on quan vulguin us fotin al carrer i no tingueu res més que un "miserable" títol d'ESO (o ni això).

Però que no depenem dels caixers/es del supermercat, dels treballadors/es del Mc donnald's o el tele-pizza, dels escombriaires,...?

Una altre; És millor una bona "professional" en un bar de carretera, amb un sou cada mes, o un arquitecte a l'atur? O girem la pregunta; Perquè una noia de Vic (per dir quelcom) opta per prostituir-se, davant el fet de tindre que pagar-se una carrera, no tenen decathlons o mercadonas a la ciutat?

Personalment sempre he tingut clar que cal estudiar per arribar a fer una feina que "t'agradi" i et permeti viure amb una certa "qualitat", però si un xaval no vol estudiar... tampoc cal que tothom tingui un títol de batxillerat o de grau mig per acabar servint copes en un bar, o fer de "segurata" a la porta, per ser monitor de lleure. Al final simplement acabem degradant els títols. Abans una carrera era un nivell superior, ara casi casi les regalen i si no tens dos o tres màsters no vas "enlloc".

A més quants dels nostres antics companys de col·legi ho van deixar córrer aviat i ara els veus amb un cotxe, fills, treballant en alguna botiga,...? Estudies dos, cinc, deu anys més i en el present els problemes per "viure" són iguals o superiors.

I al final el que sembla és que sigui simplement un mercenari del capitalisme, de l'estat, preparant dia a dia els nous esclaus que mantindran el sistema amb els seus sous hipotecats. Estudieu per a tenir una bona feina, juas juas juas!

I la educació, el coneixement, la capacitat de pensar que ens fa individus lliures, on és?

Els focus d'ignorància que dèiem abans canvien? Un dia es desperten pensant que tot plegat és una merda i giren la seva dinàmica, absorbint coneixement en comptes d'anar-lo repel·lint?

Són éssers lliures o peons del sistema fins a la seva fi, que van repetint les dinàmiques destructives que van aprendre de petits, sense tenir consciència d'ells mateixos?

Pots ser ignorant i lliure més enllà del conformisme, de l'efecte narcòtic de l'estupidesa?

Sóc jo el gilipolles narcisista?

I més enllà del debat connotatiu de les paraules, un pot ser més "dur" o "tou", permeable a les idees, i ràpid en el processament i elaboració de respostes, però amb la intenció d'assimilar uns conceptes, en funció de les capacitats de cadascú, i anar millorant en el futur (faig moltes faltes, i poc a poc intento fer-ne menys pel motiu que sigui). Amb "focus d'ignorància"em refereixo al que "no sap" i que tampoc vol fer res per canviar-ho (faig moltes faltes i em suda la polla).