No pot ser!

És moralment acceptable follar-se una aspiradora? Agafar el nostre penis erecte i penetrar el tub de l'aparell elèctric sense pietat? Penetrar-se amb el tub la vagina? El grau de perversió i d'acceptació social depèn de si l'aspiradora està o no connectada i en funcionament? La imatge et recorda el munyiment de les vaques...?

I el raspall de dents elèctric? Acceptem com a societat estimular-se el clítoris amb el raspall vibrant com si no hi hagués demà? Com si tinguéssim que eliminar un 3000% més de placa bacteriana del que és habitual? Ens imaginem un oral-B pro 6000 vibrant dins un recte en un massatge onanístic prostàtil, només determinat per la durada de la bateria, fins a destruir-la en un orgasme infinit?

I una rentadora? Puc penetrar una rentadora sense miraments emplenant a rebentar la cassoleta aquella on es posa el detergent (o el suavitzant) amb esperma? La perversió seria més infecte si en aquell moment estigués centrifugant un grapat de tangues?

I si l'aspiradora, el raspall de dents, la rentadora o la torradora tinguessin forma humana tal com una nina inflable amb quatre xips i diversos circuits elèctrics? Seria més acceptable o menys si la màquina tingués forma humana? I si no representés el que podríem definir com "forma humana adulta"?

I si el trasto tingués aparença d'animal? D'ésser mutilat? D'aberració genètica amb excedent d'extremitats i/o parts del cos? Fos una massa informe amb desenes, centenars, de forats gemegant amb un to eroticopornofestiu?

Podria atonyinar al trasto? Insultar-lo i vexar-lo?  Mutilar-lo?

Destruir-lo al més pur estil "altered carbon" on el cos físic no té cap importància? O la màquina hauria de tenir drets?

Té drets un roomba? És multable cridar-li des del passadís "escombra màquina dels collons sense ànima! Fill de puta d'aspirador robòtic!"... Insultar als assistents virtuals, donar-los ordres sense demanar si-us-plau o gràcies està justificat pel fet de que són éssers inanimats i sense sentiments, o demostra una important manca de salut mental en la nostra societat?

Un robot sexual, que per cert ja es poden comprar per 10-20kdòlars, pot dir que no davant d'un intent de "relació" del seu amo? És desitjable programar fins a aquest nivell la màquina? És violable un robot? Es podrien infectar amb el virus informàtic del "mal de cap"...

La solitud justifica casar-se amb un ésser virtual? La por al rebuig o al dolor emocional es pot compensar amb l'electrònica? El meu amor és un Pikatxu de metre? Un Doraemon de peluix? Una Bulma ben dotada de làtex, servomotors i altaveus?

És com l'acudit aquell de merda dels vegans on hi ha tot d'animals en fila (lloro, hàmster, cavall, conill, gat, gos, porc, xai, gallina, vedell,...) i et demanen on és la línia del que és menjable o no. On és la línia del penetrable o del penetrador?

La tecnologia hi és, i cada cop serà millor... com ho volem gestionar?

I per si vas perdut... https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/amor-programat/video/5847808/

Back to the future

Terence Fixmer i un Macallan acabat d'entrar a la ESO, amb massa xerès pel meu gust, es barregen en el meu cervell fusionant-se i alliberant en la reacció una gran quantitat d'energia que activa les quatre neurones que encara em queden i les transporta al futur al accelerar-les a la velocitat de la llum... Diria, per la pinta que té el planeta i veient Dinamarca ja totalment submergida sota el mar, que la cosa deu voltar pel 2125.

Imatges, flaixos, instantànies,... que apareixen intermitentment a l'interior del meu crani a causa dels curtcircuits espai-temporals encefàlics... La cosa s'aclareix i mica en mica se'm permet veure-hi de forma més nítida. Apropar-me als carrers de les ciutats per veure-hi la vida que hi queda.  

Lluentor metàl·lica. Aquell color antigament anomenat "carn", i que la societat d'ofesos de principis del 2000 va eliminar per racista, ja no existeix. O com a mínim ja no existeix en la normalitat diària. La vida s'ha tornat més grisa, lluent,... la màquina és qui ara fa avançar la societat. Robots, autòmats, tot de trastos amb prou intel·ligència artificial per moure's amb llibertat circulen pels carrers. Pel que sembla els humans han desaparegut!

Mirant al "passat", la quarta revolució tecnològica no va acabar d'anar com es pensava. En ple debat de la renda mínima garantida, i després del fiasco de Noruega on semblava que els diners regalats per l'estat no dignificaven la persona, la cosa va anar perdent força mentre la indústria cada cop es robotitzava més i mica en mica part de la classe alta, així com la mitja i baixa, van acabar desapareixent. De forma constant mes rere mes les màquines anaven ocupant més llocs de treball, i a mesura que la IA avançava les feines on es podien substituir els humans anava en augment. Al principi van caure tots els treballadors de les fàbriques, després amb el cotxe autònom tots els transportistes, taxistes, conductors d'autobusos,... la cosa va continuar amb els caixers i caixeres dels supermercats, els reposadors, els carters. Mica en mica la cosa va anar a més i es van substituir els recepcionistes, els guies i operadors turístics, els professors, els advocats, secretaris. Fins i tot en un moment donat van ser els mateixos robots els qui van començar a construir els seus semblants, a programar-los, a arreglar-los tancant el cercle. Al final cap feina era realitzada pels humans, i només en els pocs alts càrrecs de les grans companyies hi quedaven éssers basats en el carboni del gènere homo. L'elit que es repartia el control de les indústries eren els quatre de sempre que portaven movent els fils des de feia segles.

El sistema industrial era totalment autònom, ja no hi havia cap despesa per pagar treballadors, tots els robots ho feien de manera gratuïta, eficient i amb uns temps de rècord. On era el problema? Qui comprava llavors els productes que sortien al mercat? Els humans, pobres com rates, no es podien permetre res, vivien en la més absoluta misèria... el diner calia que tornés a fluir però sense la necessitat de regalar-lo a la massa humana que ara s'havia convertit en escòria vivint al marge d'una societat inerta.

Amb la riquesa estancada calia trobar solucions ràpides, i la idea d'un jove del que en el passat podríem traduir en "enginyer en intel·ligència artificial i robòtica" ho va trobar prou aviat, en part motivat per l'elevat premi que s'oferia a qui trobés la clau del problema.

Tres línies de codi van ser suficients per tot plegat i una actualització massiva de tots els sistemes operatius de les màquines que hi havia al planeta. De cop i volta tot aparell amb IA es va convertir en un ésser consumista sense fre, ara només calia donar un sou a cada màquina i esperar a que se'l gastés com un desesperat en la segona funció per la qual havia estat creat en una mena d'actualització futurista de "l'ora et labora" transformada en "treballa i gasta". La quadratura del cercle.

La producció robotitzada havia tirat pels terres els costos de producció, i per tant el preu de les coses, cosa que permetia pagar un sou miserable als robots que es gastaven a l'instant quan aquest sortien de treballar i tenien algunes hores "lliures" per continuar movent l'engranatge a base de dinamitzar el consum!

El capitalisme guanyava de nou, les quatre elits veien circular la riquesa de nou, i els pocs milions d'humans que quedaven al món després de sobreviure a la pobresa més extrema només els calia desaparèixer mica en mica fins a la seva extinció.

LEGO

Braç Robòtic.

Braç robòtic fet amb Lego NXT controlat des de l'ordinador mitjançant Bluetooth, utilitzant el programa "Bluetooth Vehicle Remote". Bàsicament té tres moviment, dreta, esquerra, tirar la pinça endavant i endarrere, obrir-la i tancar-la.

Instruccions de muntatge: 

http://mindstorms.lego.com/en-us/support/buildinginstructions/8527-/T-56.aspx

Programa de control Bluetooth pel Lego NXT:

http://www.norgesgade14.dk/bluetoothremote.php

Robot "Makarra".

Robot fet amb Lego Mindstorms.