Malparits fills de puta del PP. S'omplen la boca de merda amenaçant que "faran el que sigui per la unitat d'España", parlant de guàrdies civils, militars, tancs,... els mateixos desgraciats que no fa ni 80 anys amb les seves pròpies mans, o la dels seus parents més propers, van intentar, i en molts casos ho van aconseguir, matar els nostres pares, mares, avis i àvies.
Encara no entenc com poden tenir pebrots de sortir amb aquestes paraules després de la sang que van vessar, i el què és pitjor que ningú s'aixequi a fotre quatre hòsties a aquesta xusma.
Com des del sofà podem escoltar tot el què vomiten, recordar tot el mal que han causat i quedar-nos indiferents, com a molt deixar anar algun renec o canviar de canal, continuant amb la nostra estupidesa apàtica aburgesada.
Com els deixem fer amb impunitat mentre es pixen sobre nosaltres i el nostre passat.
I el pitjor és que la gent se'n fot quan en Puig parla dels mossos com a escut de Catalunya, una idea esbojarrada davant de tant atac per escampar la por, però que hi ha gent que encara té molt present amb dates com un 18 de Juliol o un 23 de Febrer,... però és cert, que calli, que calli el malparit d'en Puig que prou l'ha liat aquests últims anys, que calli i comenci a repartir kalashnikov als catalans que ja ens defensarem nosaltres mateixos, que aquest cop els morts vindran de l'altre costat...
Què polles tanta por i amenaces, que vinguin, que vinguin que aquest cop farem neteja de fatxes tot començant pels quatre desgraciats que tenim al parlament. Per aquell veí amb el pollastre penjat del balcó!
I per tanta ràbia doble dosis de punk.
2 comentaris:
Tens tota la raó, a la merda amb els arguments carques i les amenaces! A part d'això, a ulls d'europa i del món, també cal destacar la pena màxima que fan els polítics espanyols... que es veuen tan apurats per la situació que no els queda altra que treure a passejar els gossos del partit, en wert o la camacho, o els 3000 anys d'història de l'aguirre. És tan trist... i més quan en paral·lel, al regne unit ho estan portant tot d'una manera tan 'civilitzada'. En fi...spain is pain!
Seguim creient que el que veiem per televisió és entreteniment. S'apaga i s'acaben als problemes, com a molt dona per parlar un café amb els companys de feina.
Som espectadors de tot el que passa, hem oblidat com involucrar-nos en la realitat. Potser si que una batalleta ens posa a tots al seu lloc...
Publica un comentari a l'entrada