Gat!

Fins i tot el meu gat té un putu màster!!!

PD. Joder el malparit ja té un nivell acadèmic més alt que jo... 

Massa...

...sovint penso que la bona voluntat social, i el teixit associatiu impulsat per les classes treballadores, treu les castanyes del foc del govern. Supleix l'estat de benestar perdut i ens allunya del misto i la xibeca reomplerta de gasolina. Nosaltres mateixos ens evitem tocar fons allunyant-nos del punt crític, detonant, que motivaria el canvi autèntic...

I en el rentat de cervell universitari, i en una mena de bucle mental "allioleic", veig el futur representat en dues gràfiques. Una recta creixent, representant la tecnologia i els avenços científics que estan revolucionant el món ara mateix, i per altre banda un gràfic decreixent motivat per el col·lapse dels nostres recursos. I el que se'm fa borrós és el punt de tall entre aquestes dues rectes... La meva vessant tecnocràtica em fa veure un "elysium" al més estil hollywoodiense, mentre que la meva vessant racional em retorna als anys 80, tot i que sense aquella indumentària que podem veure a les reposicions de tv3... A l'extrem la caiguda de l'imperi. La fi de la nostra societat tal com va ser la dels romans.

Uep!

L'única cosa que em reconforta és saber que amb els meus impostos ja no mantinc tota aquesta merda. Ni la monarquia, ni els polítics corruptes, ni els paràsits de les comunitats autònomes més "pobres". L'enriquiment il·legal dels que van intentar, i moltes vegades aconseguir, assassinar els nostres avis durant la guerra civil.

I de nou l'Empordà crema, en aquest cas el de "baix", tot i això "casa meva", la terra que m'ha vist créixer, que he suat i sagnat al recorre-la i descobrir-la.

De nou un malparit ha fet de les seves, en l'anonimat, en la covardia aprofitant la tramuntana. Un imbècil i un desgraciat que no mereix viure. Respirar l'aire que l'envolta i aprofitar-se dels nostres limitats recursos.

Una escòria sense nom que seguirà fent de les seves fins a la fi dels seus dies. Que potser fins i tot serà feliç, tot i saber la merda que ha escampat, i que molt probablement tornarà a escampar.

Una nova mostra d'ADN per guardar als calaixos del "departament d'interior de la Generalitat". Més brossa inútil per "fardar" davant dels mitjans de comunicació. Com l'ADN del "responsable" del foc de Pertús. Mesos de feina i al final allò no va servir de res.

Temps per calmar els ànims de venjança dels empordanesos contra tota la escòria que només va al Pertús a comprar tabac, alcohol, anar de putes i si van amb la dona, dinar de bufet.

I en el silenci del bloc, en l'apatia de la fotografia, la vomitera "espanyola" segueix.

- Nyi nyi nyi nyi nyi... no!

- Nyi nyi nyi nyi nyi... silenci!

- Nyi nyi nyi nyi nyi... Estrasburg ens menja la polla!

Crec que ara mateix no hi ha prou gasolina al món per purgar aquesta plaga... però a nosaltres ens toca aguantar. "El moviment independentista és cívic". "Anem fent cadenes, mostra d'unió i tal...". Vinga marejar la perdiu mentre en Duran la lia, els "sociates" la lien i la bola es fa més gran.

I la sabatilla Fernàndez. Per què no li vas tirar la sabatilla? Que no té por aquest lladre que l'apunyalin pel carrer? Tan covards som?

Em marejo, bec i perdo de nou el món de vista.

Penso en la ITV, el Pujol jr. i tota la màfia catalana. En que el meu cotxe no la té passada i que no la passarà. En que no vull alimentar més tot això, tot i la meva geo-deslocalització. En els radars que em fotografiaran "xivant-se" als mossos.

Penso que em repugna la idea de tornar mentre la mentida es magnifica.

Cobrar a la gent per tenir plaques solars? 

Apujar més les tarifes elèctriques?

Hi ha comunitats que abaixen impostos, quan aquí "no tenim" ni pasta per pagar les farmàcies?

Comunitats amb pagues dobles quan el professorat de casa nostra es tractat com un gos sarnós?

Mesos d'espera per poder anar al metge?

Gossos d'esquadra assassinant persones?

Lladres tractats de "vostè" i en llibertat?

Un president i un rei corruptes?

El mateix president corrupte passant de tot i amagant-se darrera una tele?

Europa fotent cullerada davant l'ignorància i la inutilitat de tots plegats?

Oportunitat única! Pisos de Bankia al 40% de descompte. Poc utilitzats, es venen per impagament i suïcidi del propietari!

...

I en el fons jo només sé que si em tanquessin 7 anys a la presó no seria per "tocar el piano". 

Pareu el món que aquí baixo jo...

Mentre tot segueixi fent pudor de podrit. Mentre els quatre imbècils i ignorants, que sembla que són majoria, segueixin donant, tot i les mentides i traïcions, les promeses electorals ignorades i la manca de solucions, el poder als desgraciats que ens van enfonsant més i més en la merda; als desgraciats que només tenen com a únic objectiu enriquir  les seves butxaques, la dels seus amics i coneguts, menyspreant al poble, tractant-nos com a escòria, paràsits i nazis, des d'aquest bloc s'engega el tema de política a la medra. Les úniques actualitzacions seran per penjar fotos i poca cosa més.

Que follin a l'estat espanyol i a tots els ignorants que hi habiten. En qualsevol país normal ja s'haurien trencat quatre cares, cremat cases de PPeperus fillsdeputa, o tancat algun polític o banquer a la presó!  

Present, passat, futur

D'alguns individus l'única notícia que en vols rebre és la necrològica al diari.

Imbecilitat crònica.

Ser "Españó" costa 160.000€ i et regalen una casa!

Veniu immigrants, veniu sempre i quan tingueu les butxaques ben plenes de "calerons", que ens sobren el pisos i a mesura que la penya es vagi suïcidant encara en sobraran més, i si no els oferim als burgesos del món, o a les màfies, els haurem de tirar a terra.

Vergonya de país ronyós i polítics que tenen menys cervell que un tros de bròquil bullit.

Més detalls a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/594738-lestat-donara-la-residencia-a-estrangers-que-comprin-pisos-per-160000-euros.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/govern-donara-permis-residencia-estrangers-que-comprin-vivendes-mes-160000-euros-2253151

Bilis sanguinolenta.

Malparits fills de puta del PP. S'omplen la boca de merda amenaçant que "faran el que sigui per la unitat d'España", parlant de guàrdies civils, militars, tancs,... els mateixos desgraciats que no fa ni 80 anys amb les seves pròpies mans, o la dels seus parents més propers, van intentar, i en molts casos ho van aconseguir, matar els nostres pares, mares, avis i àvies.

Encara no entenc com poden tenir pebrots de sortir amb aquestes paraules després de la sang que van vessar, i el què és pitjor que ningú s'aixequi a fotre quatre hòsties a aquesta xusma.

Com des del sofà podem escoltar tot el què vomiten, recordar tot el mal que han causat i quedar-nos indiferents, com a molt deixar anar algun renec o canviar de canal, continuant amb la nostra estupidesa apàtica aburgesada.

Com els deixem fer amb impunitat mentre es pixen sobre nosaltres i el nostre passat.

I el pitjor és que la gent se'n fot quan en Puig parla dels mossos com a escut de Catalunya, una idea esbojarrada davant de tant atac per escampar la por, però que hi ha gent que encara té molt present amb dates com un 18 de Juliol o un 23 de Febrer,... però és cert, que calli, que calli el malparit d'en Puig que prou l'ha liat aquests últims anys, que calli i comenci a repartir kalashnikov als catalans que ja ens defensarem nosaltres mateixos, que aquest cop els morts vindran de l'altre costat...

Què polles tanta por i amenaces, que vinguin, que vinguin que aquest cop farem neteja de fatxes tot començant pels quatre desgraciats que tenim al parlament. Per aquell veí amb el pollastre penjat del balcó!

I per tanta ràbia doble dosis de punk.

Bulímia...

Alicia, la revolucionaria

Víctor Mondelo | Barcelona

Apareció hace unos meses con una imagen de Obama a las espaldas y el lema 'Ilusión'. Quería convencer a los catalanes de que su PP también busca la revolución. Pero, si le preguntas, apunta a que un presidente negro en EEUU no es la revolución culminada. La auténtica cree que hubiera sido que una mujer, blanca o negra, fuera la nueva presidenta. A ello aspiraba esta hija de emigrantes –de Ciudad Real y Andalucía–, única candidata de la Generalitat junto a la que pudo ocupar un día su lugar, Montserrat Nebrera. Un reto mayúsculo que pese a no culminarse no esconde que el Partido Popular a su mando se afianza como la tercera fuerza política en Cataluña.

Barcelona alumbró hace 43 años a Alicia Sánchez-Camacho y en Barcelona pugna por ser decisiva en la formación del próximo Govern, pero su mundo es más pintoresco, anclado al norte y siempre lo acaricia la enajenada tramontana. Por el barrio de Sa Massaneda, en Blanes, correteó y practicó todas las piruetas que aprendió en sus clases de danza hasta que el mundo de los mayores llamó a la puerta. Con 18, como mandan los cánones, emigró a la capital catalana para escalar hasta el máximo nivel del funcionariado de carrera, convertirse en jueza sustituta, cargar su maleta de americanas –su atavío imprescindible, el odiado son los sombreros– y sacar billete de ida y tardía vuelta para la capital administrativa del mundo: Washington.

De camino a esa tierra de estrellas y barras descubrió que los aviones no son lo suyo –se ha propuesto hacer terapia para vencer su aerofobia cuando acabara la campaña–. Superado el susto, ejerció de consejera laboral en la Embajada Española y delegada de la ONU en Nueva York. Cargos que muchos ignoran que ostentó y ella abandonó con resignación –aún confiesa que los añora– y la misma diligencia cuando un Javier Arenas ministro de Trabajo la recondujo hacia sus orígenes, hacia la presidencia del PP de Girona. Regresó con el inglés que quiere que su hijo aprenda en un sistema educativo trilingüe y el consuelo de que le esperaban esas gambas que devora con tanta avidez como bebe Coca-Cola. Con mucha.

Esta Tauro, la menor de cinco hermanas, no concibe la política como profesión, aunque la lleve ejerciendo media vida. Entre 1999 y 2004 ya pisó el Parlament al que ahora quiere regresar. Era portavoz de los ‘populares’ en Cataluña y diputada. Los siguientes cuatro años ocupó escaño en el Congreso y, desde 2008, en el Senado. Fue el año en que se alzó presidenta del PPC, imponiéndose a su única pero bregadora contricante, la díscola Montserrat Nebrera. Entre idas, venidas y negociaciones de pasillo se fue olvidando de un sueño que sólo recuperaría si dejase la vorágine de la política: ser arqueóloga. Por el momento, tiene aparcada la pala en favor del iPhone y el iPad, a los que confiesa aún estarse acostumbrando.

Hace tres años dejó de ser diez días Sánchez-Camacho para ser sólo Alicia. Son las jornadas que pasó de baja tras traer al mundo a Manuel, su hijo. Lo hizo en solitario, como lo cuida, tras una fecundación in vitro. Una última opción que ejecutó a los 39 años tras un divorcio y que, pese a que muchos consideran incompatible con los idearios de su partido, ella defiende a capa y espada. Lo hace, además, siendo creyente. ¿Y sus hobbies? Manuel, Manuel y Manuel. A él dedica lo que no dedica a sus electores. Aunque, tras el 28-N, cumplirá la promesa de llevarlo a Disneyland a cambio, quizás, de que él le acompañe en su pasión aparcada, la pesca, cuando tenga fuerza para tirar del sedal.

Otras confesas pasiones son engullir las letras de García Lorca, Simone Beuvoir, Sandor Marai o Josep Pla. Este verano vibró como pocos con la Roja, algo compatible le pese a Laporta lo que le pese, con su amor por el Barça, de quien es devota. En su agenda no caben animales, aunque le gustaría reservarle un lugar en su piso, que no casa, del Eixample. La gimnasia que descubrió en la infancia comparte ahora espacio con la natación, cuando el ejercicio físico cabe en la locura electoral. Ahora que las urnas le dan el visto bueno, seguro que lo celebrará con Lennon a todo trapo. Y, claro, lo celebrará con 'Woman'.

font: http://www.elmundo.es/elmundo/tags/3e/alicia-sanchez-camacho.html