Soc una puta escòria i el que més em pertorba de tot plegat és que anys i anys després de tot plegat el teu putu número de telèfon encara se'm apareix durant les llargues nits d'agonia infecte. Paranoia repugnant que m'acompanya fins adormir-me pensant que demà ja no em despertaré. Del caos que desencadenaria tot. 37 miserables voltes al Sol i tot sembla acabar a cada minut. És això el present que em ve per davant? Paranoia absurda alimentada per un futur de misèria i rutina infecte? D'estupidesa i ignorància. De deutes amb l'estat? De lluita contra la subnormalitat del sistema educatiu? D'imbècils que viuen en una bombolla de merda mentre el món col·lapsa? D'incompetències. D'alcohol per oblidar l'estupidesa crònica de tots els desgraciats que parasiten el planeta? Xurma infecte, càncer planetari!
I al final el collons de paràsit tocapilotes soc jo. El bucle absurd i la por paranoica col·lapsen en un sedentarisme infecte i crònic que només porta (auto)destrucció. Somnis morts, projectes oblidats i misèria capritxosa que desencadena en nostàlgia... merda de color lila que ho tenyeix tot!
I el fantasma encara em persegueix, tot i la mort de tots els amors platònics més enllà de les situacions absurdes que mai van succeir. I en el catorze d'avui tot apareix... Què va passar amb els teus orgasmes? N'has tingut mai cap? La dificultat de tot plegat que només m'impulsava a millorar només va servir per acabar abandonat en un marge fosc i oblidat enmig de cansament, ràbia i obesitat? De depressió amagada en rutina? Liqüefacció cerebral podríem dir-ne si hi hagués algú capaç de comprendre'n algun mot. Liqüefacció cerebral! I en el fons només em queda maleir el malparit que et gaudeix! Què en podria haver sortit de la nostra barreja genètica?
Per cert, canviant de tema, saps quants de GB ocupa al final tota la merda que vull embotir-te dins el teu cap? I els diners que costes, paràsit?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada