Subnormals

Hi ha com una cosa (una altra) que em toca molts els nassos, i és quan es barreja qualsevol merda pseudocientífica amb l'independentisme...

Si ets un imbècil, un subnormal, un estúpid, un ignorant, un conspiranoic de merda que vols delectar el món amb el teu nombre de cromosomes per sobre de la mitjana o amb els teus dots pel Photoshop que farien plorar a l'Steve Jobs, fes-ho sense tota la porqueria catalanista de torn saturant la publicació. Que llavors qui et llegeixi associarà el teu garrulisme amb coses que no toquen i ens prendran a tots per carallots, torracollons, ximples, babaus, o "tontos del penis" com podria ser la traducció més directa del típic "gilipolles"!

Mira mama soc especial i sé la veritat!!!

A mi la cobertura!

L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...

Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!

Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!

I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència". 

Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat? 

No tinc cobertura i potser m'estan trucant!

Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?

Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?

L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?

Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?  

Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?

Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).

L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?

La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?

... (insereix paranoia a gust personal del lector)...

I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".

I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!

Pd.- Potser aquí ja em repeteixo més que l'all, però saps que pots posar el mòbil en blanc i negre (escala de grisos) i llavors ja no li faràs tant de cas? Abans calia fer no sé quina paranoia de procés, ara l'opció ja et surt al menú on tens la wifi, el GPS i similars... en el meu cas és a "mode hora de dormir". 

Soc (que abans era sóc)

Soc una puta escòria i el que més em pertorba de tot plegat és que anys i anys després de tot plegat el teu putu número de telèfon encara se'm apareix durant les llargues nits d'agonia infecte. Paranoia repugnant que m'acompanya fins adormir-me pensant que demà ja no em despertaré. Del caos que desencadenaria tot. 37 miserables voltes al Sol i tot sembla acabar a cada minut. És això el present que em ve per davant? Paranoia absurda alimentada per un futur de misèria i rutina infecte? D'estupidesa i ignorància. De deutes amb l'estat? De lluita contra la subnormalitat del sistema educatiu? D'imbècils que viuen en una bombolla de merda mentre el món col·lapsa? D'incompetències. D'alcohol per oblidar l'estupidesa crònica de tots els desgraciats que parasiten el planeta? Xurma infecte, càncer planetari!

I al final el collons de paràsit tocapilotes soc jo. El bucle absurd i la por paranoica col·lapsen en un sedentarisme infecte i crònic que només porta (auto)destrucció. Somnis morts, projectes oblidats i misèria capritxosa que desencadena en nostàlgia... merda de color lila que ho tenyeix tot!

I el fantasma encara em persegueix, tot i la mort de tots els amors platònics més enllà de les situacions absurdes que mai van succeir. I en el catorze d'avui tot apareix... Què va passar amb els teus orgasmes? N'has tingut mai cap? La dificultat de tot plegat que només m'impulsava a millorar només va servir per acabar abandonat en un marge fosc i oblidat enmig de cansament, ràbia i obesitat? De depressió amagada en rutina? Liqüefacció cerebral podríem dir-ne si hi hagués algú capaç de comprendre'n algun mot. Liqüefacció cerebral! I en el fons només em queda maleir el malparit que et gaudeix! Què en podria haver sortit de la nostra barreja genètica?

Per cert, canviant de tema, saps quants de GB ocupa al final tota la merda que vull embotir-te dins el teu cap? I els diners que costes, paràsit?!

Back to the future

Terence Fixmer i un Macallan acabat d'entrar a la ESO, amb massa xerès pel meu gust, es barregen en el meu cervell fusionant-se i alliberant en la reacció una gran quantitat d'energia que activa les quatre neurones que encara em queden i les transporta al futur al accelerar-les a la velocitat de la llum... Diria, per la pinta que té el planeta i veient Dinamarca ja totalment submergida sota el mar, que la cosa deu voltar pel 2125.

Imatges, flaixos, instantànies,... que apareixen intermitentment a l'interior del meu crani a causa dels curtcircuits espai-temporals encefàlics... La cosa s'aclareix i mica en mica se'm permet veure-hi de forma més nítida. Apropar-me als carrers de les ciutats per veure-hi la vida que hi queda.  

Lluentor metàl·lica. Aquell color antigament anomenat "carn", i que la societat d'ofesos de principis del 2000 va eliminar per racista, ja no existeix. O com a mínim ja no existeix en la normalitat diària. La vida s'ha tornat més grisa, lluent,... la màquina és qui ara fa avançar la societat. Robots, autòmats, tot de trastos amb prou intel·ligència artificial per moure's amb llibertat circulen pels carrers. Pel que sembla els humans han desaparegut!

Mirant al "passat", la quarta revolució tecnològica no va acabar d'anar com es pensava. En ple debat de la renda mínima garantida, i després del fiasco de Noruega on semblava que els diners regalats per l'estat no dignificaven la persona, la cosa va anar perdent força mentre la indústria cada cop es robotitzava més i mica en mica part de la classe alta, així com la mitja i baixa, van acabar desapareixent. De forma constant mes rere mes les màquines anaven ocupant més llocs de treball, i a mesura que la IA avançava les feines on es podien substituir els humans anava en augment. Al principi van caure tots els treballadors de les fàbriques, després amb el cotxe autònom tots els transportistes, taxistes, conductors d'autobusos,... la cosa va continuar amb els caixers i caixeres dels supermercats, els reposadors, els carters. Mica en mica la cosa va anar a més i es van substituir els recepcionistes, els guies i operadors turístics, els professors, els advocats, secretaris. Fins i tot en un moment donat van ser els mateixos robots els qui van començar a construir els seus semblants, a programar-los, a arreglar-los tancant el cercle. Al final cap feina era realitzada pels humans, i només en els pocs alts càrrecs de les grans companyies hi quedaven éssers basats en el carboni del gènere homo. L'elit que es repartia el control de les indústries eren els quatre de sempre que portaven movent els fils des de feia segles.

El sistema industrial era totalment autònom, ja no hi havia cap despesa per pagar treballadors, tots els robots ho feien de manera gratuïta, eficient i amb uns temps de rècord. On era el problema? Qui comprava llavors els productes que sortien al mercat? Els humans, pobres com rates, no es podien permetre res, vivien en la més absoluta misèria... el diner calia que tornés a fluir però sense la necessitat de regalar-lo a la massa humana que ara s'havia convertit en escòria vivint al marge d'una societat inerta.

Amb la riquesa estancada calia trobar solucions ràpides, i la idea d'un jove del que en el passat podríem traduir en "enginyer en intel·ligència artificial i robòtica" ho va trobar prou aviat, en part motivat per l'elevat premi que s'oferia a qui trobés la clau del problema.

Tres línies de codi van ser suficients per tot plegat i una actualització massiva de tots els sistemes operatius de les màquines que hi havia al planeta. De cop i volta tot aparell amb IA es va convertir en un ésser consumista sense fre, ara només calia donar un sou a cada màquina i esperar a que se'l gastés com un desesperat en la segona funció per la qual havia estat creat en una mena d'actualització futurista de "l'ora et labora" transformada en "treballa i gasta". La quadratura del cercle.

La producció robotitzada havia tirat pels terres els costos de producció, i per tant el preu de les coses, cosa que permetia pagar un sou miserable als robots que es gastaven a l'instant quan aquest sortien de treballar i tenien algunes hores "lliures" per continuar movent l'engranatge a base de dinamitzar el consum!

El capitalisme guanyava de nou, les quatre elits veien circular la riquesa de nou, i els pocs milions d'humans que quedaven al món després de sobreviure a la pobresa més extrema només els calia desaparèixer mica en mica fins a la seva extinció.

Nostàlgia

Records Tesquians.

Grans frases de la història adaptades als temps moderns

M'ho van explicar i no ho vaig aprendre.

Ho vaig veure i tampoc ho vaig aprendre.

Ho vaig fer i finalment tampoc ho vaig aprendre.

Un alumne de secundària

 

http://www.ara.cat/xarxes/viatgis-lEstat-analitzara-terrorista-mafios_0_1334866708.html

Al més i millor estil de "minority report". Analitzem la gent, espiem-los en la seva ignorància informàtica aprofitant els mínims en la privacitat que tenen. Estudiem-los i prevenim el "mal".

I en el fons la meva paranoia va en augment. He eliminat les xarxes socials, segueixo enganxat a google tot i que cada dia em toca més els ous, i el rastre que he anat deixant els últims anys per la xarxa em fa "patir" cada cop més.

Feia temps que vomitava bilis contra facebook tot i que hi tenia un compte que ha durat uns dos anys. Ara l'he eliminat. Un dels dos navegadors que tinc va tant capat amb filtres anti-spam que no puc entrar ni en el meu compte blogspot. I ja ha arribat un moment on la bilis desborda, esquitxa, i va cap a la meva història, el meu passat internauta lligat a webs, fòrums i blocs. A l'ús de proxys i encriptadors de correus. Potser un dia també petarà per aquí.

I no és pel que pugui fer en el meu activisme de baixa intensitat, pensador en general, més aviat de caire literari, amb poca tendència a l'acció, emmascarat en una llengua minoritària i protegit per una poca afluència de lectors, tot amanit amb un canvi d'estat, que si més no aporta unes garanties democràtiques una mica més grans, si no que en el fons es basa en què un l'estat, un partit de govern (per momentani que sigui) sàpiga més coses de jo que jo d'ells, ja que en fons la informació és poder, i la llibertat individual no és una cosa gaire amiga del neoliberalisme econòmic actual, lligat a partits polítics anomenats de "dretes o esquerres" amb segles d'història, i un "saber fer" més proper a les dictadures que a una democràcia real del segle XXI.

I en el fons com deia aquell... qui controla el passat controla el futur, qui controla el pressent, controla el passat.

Cervesa destil·lada.

I tu, ja tens les "coca-coles" a punt?

Hi ha un lloc màgic i fosc a la ciutat d'Edinburgh on hi ha una sala amb la col·lecció més gran d'ampolles de Whisky del món. N'hi ha més de tres mil,...

El cel del paladar, l'infern del fetge, un dels pocs llocs del món on no deixaries sol al teu fill adolescent amb els seus amics.