L'objectiu és no passar dels 2ºC de pujada deien que deien...

M'imagino un futur desèrtic, a nivell de sud d'Europa em refereixo, on tot es simplifica en un problema de pobres.

La gent aïllada dins casa seu, sobrevivint a base d'aire condicionat, d'un petit jardí amb piscina potser pels més afavorits. La compra per internet, com no sobre el portal d'Amazon monopoli global infinit, evita sortir al carrer. Sortir fora és absurd, de sonats, la calor acabaria amb qualsevol en qüestió de minuts. Ja no hi ha petit comerç, ni parcs, zones esportives... res a fer o veure en general. No, gràcies a internet i els drons tot es pot fer sense sortir de casa. Aliments, vicis, plaers, luxes... qualsevol cosa a un click de la mà, com si fos molt estrany ara a mitjans del 2017. Potser si algú té l'oportunitat de llogar un cotxe elèctric pot anar a fer una volta devorant la seva bateria a base de fer habitable el seu interior.

La resta de latituds inferiors (nord d'Àfrica i derivats) no ens importen i la seva destrucció implica més aigua per nosaltres. El mediterrani ens alimenta a base de dessalinitzadores, ja no importa la pluja, ni la neu. Els pantans (tant de moda a l'època del dictador) ja fa temps que van desaparèixer. Les pistes d'esquí van tancar fa molt, poc després de reconvertir-se en bike parks i tota la mandanga, tot i que diuen que per les zones més altes del Pirineu la gent pot sortir de casa a passejar de tant en tant. Diuen que els boscos d'alzines sota el pic de l'Aneto són espectaculars i que les vinyes que hi ha fan un vi prou bo...

El nord d'Europa és un popurri agredolç. Al continent asiàtic la fusió del permafrost ha portat Àntrax a Sibèria. Al món en general hi trobem ciutats engolides pel mar i masses de refugiats climàtics fugint com rates.  Mosquits i malalties tropicals al nord de França i similars,... tot i que potser si ara pogués invertir en el meu futur un petit terreny a Tromso seria interessant. Més enllà de les nit eternes a l'hivern, en un futur no massa llunyà, potser serà una de les poques latitud habitables de l'hemisferi nord gràcies al canvi climàtic que ens hem guanyat a pols.

Però bé, el canvi climàtic només és un problema de pobres mentre ens puguem pagar l'aire condicionat i la dessalinització de l'aigua. O fins i tot ni existeix i s'ho han inventat quatre malparits menja bledes bullides amb tofu, oi Mr. Trump?!

I si està repetit... a la merda! Evolució.

2012.

He despertat de Màtrix i m'he trobat a carpes de Girona amb un estrany regust escocès, però aquest cop en estat pur, sense enganys... i al tancar i obrir de nous els ulls estava dins facebook.

2012+X

I un dia vaig despertar dins les xarxes socials,... a carpes, encubatat, enxufat al sistema, alimentant la roda. Mogut per una curiositat malaltissa, un ego desorbitat, la vanitat més miserable i la maldat més absoluta, el meu jo es va voler expandir dins aquest medi virtual, satànic, alhora que la meva llibertat "literària" es va veure limitada per la multitud. L'intel·lecte defallia i les meves neurones morien a cada post extern, superficial i buit que penetrava, violava fins i tot, els meus ulls, i a través del nervi òptic el meu cervell... En el fons la estupidesa em mata per dins, em podreix les neurones. L'absurd s'apodera de mi i es reflecteix majoritàriament en incomprensió. El silenci de l'indigne de la meva prosa, si és que la definició de "prosa" pot englobar la meva "basura" literària, la meva bilis més amarga i repugnant. Què deien de les "perles i els porcs...?" Doncs em nego a ser si em veig cohibit, espiat, "emmurallat". No sóc carn masturbatòria de safareig. Avui això s'acaba i comença una nova "era"... una era de purga i potser autocontrol!

I un dia tallant pebrots...

Senyals.

Des de la volta aquella per Llers amb el cartell de "perill indeterminat" feia temps que no veia una altra "senyal misteriosa"... "Área sense retorn"!

Pregunta!

Per 5 cèntims d'euro, com es diu l'objecte de la següent foto?

Tota la vida ha compartit la seva existència amb nosaltres, ajustant motxilles, polars, jaquetes, guants, caputxes i mocadors pel coll,... i mai m'havia plantejat el seu nom fins avui. I el més fotut, com cerques al google el nom d'una cosa que no saps com es diu?

Coses com "cilindre amb forat per ajustar...", "cilindre amb una molla a dins...", "ajustador jaqueta plàstic,..." no serveixen per res, fins que 3 professors de català més tard i 2 d'àmbits diversos ha sortit un fil pel qual continuar les recerques tot i que de manera infructuosa: Ara mateix conec el mon d'aquesta merda en francès i en castellà però encara no sóc capaç de trobar-ne el nom català.

Potser no existeix? Mai cap català s'ha plantejat el seu nom?

I si no existeix, com s'ho fa la indústria per parlar d'això? Utilitzen el mot castellà? S'ha catalanitzat el nom en espanyol sense que estigui normativitzat i gas? O en diuen merda de plàstic amb una molla i un forat per on hi passa un fil? 

No sé no m'imagino l'empresari, o encarregat de torn, trucant al seu subministrador: "Ep, envia'm trenta milions de merdes d'aquelles de plàstic per ajustar les jaquetes!".

Extra: Mireu per on a l'ebay acabo de trobar el nom amb anglès! I de l'anglès a través de la Wikipèdia a l'únic idioma al qual està traduïda aquesta entrada: l'alemany.

2 minuts

Som els becaris que gratuïtament generem els continguts de la web, alimentant les grans companyies, generant els ingressos i les visites, venent la nostra creativitat i privacitat feliçment per mantenir la riquesa de molt pocs.

Una d'arròs.

És curiós veure com un dia per l'altre canvien les coses. Del famós arròs del delta, parc natural, zona protegida, denominació d'origen,... passem al "putu arròs del delta té un munt d'arsènic gràcies a tota la merda que s'aboca a l'Ebre, sumat a Flix on encara queda com un 20% de merda pels xanxullos del govern español, i que van supurant riu avall".

En altres paraules, pagues com 5€ per 500g d'arròs bomba mega-certificat del delta i poder fer una "paella", i al final només aconsegueixes morir una mica més ràpidament pels metalls pesants que conté.

I és que la quantitat de variables que condicionen la nostra salut i toxicitat interna cada cop són més abundants: Arsènic, plom, mercuri, disruptius hormonals, tòxics acumulats als greixos dels animals i absorbim a través de la seva llet, antibiòtics, acrilamida,... que si ho sumem a alarmismes, estudis fraudulents, interessos econòmics, hippisme i naturalisme,... la cosa encara es torna més rebuscada.

Però bé d'alguna manera s'ha d'arreglar el problema de les pensions i la bioacumulació pot ser la resposta!