Per celebrar-ho recordem la publicació més èpica!
dijous, 27 de desembre de 2007
VICTÒRIA...
... de la muntanya i derrota i retirada per part nostre.
Sortim
de Berlín a les 5:15h de la matinada. Fot una fred del mil. Primera
capa fineta, després una tèrmica, un polar de la òstia (el prototip va
ser utilitzat en una expe polar per al "Filo de lo Imposible") i el
gore-tex. De pantalons, primera capa, una capa de polar i el Hyvent de
north face. Manoples i koflach amb uns lorpen de mitjons.
Comencem
a pujar, a l'altura de piedras blancas fem un stop i beguem una mica.
Les begudes van dins les butxaques del polar perquè no es congelin
ràpidament. La condensació formada entre el gore i el polar es glaça al
obrir la cremallera per treure el nalguene amb "jugo" (Tang). Regalimen
unes gotes sobre el gore-tex i es congelen de cop.
Segum
pujant, jo no em trobo massa bé, el meu ritme és lent. Aviat tots els
que teniem redera ens adelanten. Prop dels 6300m comencen arcades, fins
al refugi "Independencia" (6500m) en el que faig un pensament i
abandono.
En Tigi segueix mentre jo aprofito
una guia amb un client que baixen per no tindre que preocupar-me massa
del camí. Mentre retorno a Berlín, en Tigi, sol, segueix la ascenció, el
"gran acarreo" i arriba a la "cueva" a 6600m, just on comença la part
final de la pujada "la canaleta" i el "filo del guanaco". Dubta, un
sonat de vermell amb una petaca de wisky, drogues a pinyón i perilla
l'hi diu que vagi amb ell, que ell va al cim i baixa pels polacs cap a
"Plaza Argentina". Per altre banda un altre pavu l'hi diu que si segueix
tal i com està "morirà a la muntanya". El xaval passa tres hores
"acarreo" amunt i aball sense ningú al qui afegir-se per acabar els pocs
centenars de metres que l'hi falten fins els desitjats 6962. Al final
baixa amb la expe de la nostre empressa, aprofitant el seu descens.
Jo
arribo a mules a les 17h fart de tenir mal de cap a Berlín, en Tigi
arriba sobre les 20h. L'endemà arreglem papers per sortir, hi havia
proposta d'aprofitar els 9 dies sobrants de permís per probar la dels
"Polacs", idea original de l'expe, amb uns nous companys fets al camp
base, però el temps canvia i sudem. Revisió del metge, m'osculta els
pulmons i "troba" líquid, edema pulmonar, segurament pillat a Berlín i
que s'anirà reabsorbint al perdre altura. Evacuació, però res de baixar
amb còpteru (que ja n'hi havia), ni amb mules, a pota. 700 pesos de
permís i el rescat el faig jo mateix, simplement em donen un paper per
si haig d'anar al metge poder passar la factrura a la fe"cc"deració.
Lliguem
lo de les basures, les bosses negres per guardar les depossicions als
camps d'altura i farts de liofilitzats i carn de "pot", amb més arcades
només de pensar en el següent àpat, pensem en un futur millor ple de
carn, vi, lomitos, internet,...
Demà, dia 26, tornem al món real. A la puta merda l'Aconcagua!
