Hi ha coses difícils d'aconseguir, com per exemple, trobar dues dones que vulguin tenir sexe amb tu, i entre elles, alhora sense pagar. Una altre d'aquestes coses que també se'm va resistint dia a dia, és la maleïda foto de l'estrella polar amb totes les altres estrelles girant al seu voltant.

Vall Ter, pujada al refugi i forat. Poc a poc l'igloo va agafant forma, tot i que també es va fent palpable la idea d'estar excavant la nostre pròpia tomba, al anar foradant sota un parell de metres cúbics de neu. De cop, el sostre cedeix i dos individus desapareixen fins a la següent primavera apareixent com una flor després del llarg hivern... seria romàntic i tot si no fos pel dolor i els caos associat.

Hores més tard el sol s'amaga i la temperatura comença a baixar. Sopar i dormir, amb alguna foto tot i que la cosa no és massa productiva fins a l'endemà, que sobre les deu, comença la pujada a Bastiments. En resum gent, sol i poca crema protectora mentre que, pas a pas es va progressant sobre una neu bastant dura fins al cim. Més fotos i tornada.

Com a "curiositat" el cotxe no es mou degut al gel acumulat sota les rodes fins que uns xavals ens donen un cop de mà empenyent... ¡si haguéssim tingut una corda i un parell de politges!

...hem de fer més fotos, així tot i que el llibre sigui molt curt, hi podré posar un extra de material fotogràfic per emplenar-lo fins a una mida decent, posar-hi algun passa temps, una sopa de lletres o un mots creuats per entretenir més al personal i allargar el tema.

Són idees...

Paraules: Aconcagua, Mendoza, MAM, liofilitzat, asexual, ameba, potabilitzadores, magnesi, diarrea, tercermundista, pancho, penetració-anal-amb-un-piolet (aquesta seria la xunga i podria resseguir el contorn de la sopa de lletres).

També hi podria posar sudokus ara que estan de moda. Tot de quadrats on poguessis posar els números que et sortissin de la polla per tal que el resultat total fos 6962. Si fas un quadrat de 9x9 i subquadrats de 9, simplement seria repetir el mateix número a tots els llocs: 6962/9... no té cap puta gràcia però la gent s'hi trencaria el cap.

La tarda passa tot llegint el manual de primers auxilis i la guia d'Argentina, per anar pensant on anirem després, fins que arriba l'hora de sopar. A la tenda menjador aprofitem per parlar amb un guia local i fer-nos una idea de l'atac al cim... temperatures de 20ºC sota zero, pallissa de la muerte, diu que abans d'arribar al cim ja estàs fins a la polla de tot, que al baixar has d'anar al lloro per no liar-la, perdre't o simplement seure sobre una pedra i engegar-ho tot a la merda... flipa.

Un cop hem sopat ens retirem a la tenda per acabar de preparar quatre coses que demà toca marxar-la. Últim "vicio" a la psp.

20/12/07

La nit no ha sigut massa bona, tot i que al final he pogut fer un cop de cap un tant llarg. Són les 8h i poc i la idea seria aixecar-se ja per començar a recollir i anar pujant a nido de Cóndores. Sudem i seguim dormint. Al final aixequem el cap a quarts de deu, esmorzem i fem les motxilles amb la calma per acabar sortint del camp base a la 13h.

El camí ja el coneixem, tot i que ara el faig acompanyat de l'mp3 per tal de tenir algun estímul duran la l'ascenció.

La cosa avança i pugem ràpid. A les 18h som al camp d'alçada 2 on tenim el material que havíem portat dies enrrera. Un cop instal·lats la cosa és preparar el sopar... ara estem a 5500m i la meva FC és de 75 ppm amb la saturació d'oxigen al 73%.

Aquí dalt tot el líquid que necessitem prové d'una clapa de neu que hi ha a uns metres de la tenda. Un cop alimentats d'una mica de sopa de pollastre i uns macarrons amb tomata toca sobar-la de nou, la foto de la posta de sol pot esperar a demà.

Ibuprofeno pel mal de cap. La cosa és simple, ja hi som, tot allò pel que hem lluitat tants de mesos està davant nostre alhora que augmenta la percepció del risc, de la duresa de tot plegat. Desfer neu, fred, hipòxia, un altre camp d'alçada entre mig amb porteig. Totes les comoditats de les que disposem són les que hem pujat a la nostre esquena, i que, amb la paranoia de portar poc pes, són molt reduïdes.

Aquí com a màxim hi podrem estar 6 dies o fins que s'acabin les tres bombones de gas que hem pujat. Suposo que després ho deixarem amb pic o sense. És dur motivar-se constantment, l'apatia degut a la falta d'oxigen és palpable, i més quan et trobes en un lloc tant hostil. La vista des de la porta de la tenda és brutal... imagina't des de el cim.

Si aguantem les nits bé, tenim bon temps, aguantem quinze hores caminant a -20 ó -30ºC segurament podrem arribar al punt més alt de l'hemisferi sud.

Ja hi som!

Qualsevol esforç et deixa sense alè. Joder, si abans ja era dur dormir amb tot de merdes dins del sac perquè no es congelessin ara a sobre toca dormir amb botins.

21/12/07

Un altre dia de relax.

Divendres 21, avui mentre jo m'aixeco sobre les 10h, em poso el polar, les botes i surto de la tenda per anar a buscar neu per beure, milers de individus cel·lebren l'últim dia de classe i es preparen per tornar a casa a celebrar el nadal. A estudiar pels exàmens del Gener! Hijos de puta!!

Potser encara queda algun ambientòleg de ressaca al acabar el curs un dia abans que la resta...

-¿Qué hay en la habitación 101?

-Sabes muy bien lo que hay en la habitación 101. Todo el mundo sabe lo que hay en la habitación 101.

De nou la afició de Telecinco pel feixisme, i més concretament pel del llibre 1984, ha sigut la inspiració per a crear la "criatura" que en breu tots podrem veure als nostres televisors, asseguts còmodament des de el nostre estimat sofà.

Després de "Gran Hermano", on ni es va intentar dissimular el títol simplement copiat de la obra de George Orwel, ara és el torn de "La Caja", al estil de la "habitación 101", on, i perdó pels que no hagin llegit el llibre, finalment el pensament lliure és eliminat, vencent, destruint la poca humanitat que tenia el protagonista, atrapant-lo dins del partit fins a la seva mort.

Fet això, ara el dubte és què més es podrà inventar, o més ben dit copiar, aquesta cadena de televisió per tal de seguir mantinguen el nivell de "telebasura" que tant els ha costat aconseguir. ¿Potser una guerra infinita entre tres superpotències, execucions de presos en públic, un programa on es neteja el cervell dels participants per acabar-los disparant un tret a la nuca?
No sé, però moltes més idees aprofitables del llibre no es poden treure... Tot i que potser la cosa pot anar més enllà, obrir horitzons cap a altres autors com Kafka, Dostoievski, o qualsevol autor soviètic que s'acabés suïcidant, per inspirar-se.

Agafar algú, un tiu normal del carrer, exposar-lo a alguna malaltia desconeguda i incurable per anar gravant com la seva família l'hi fa el buit, com va entrant en un pou de depressió i solitud fins a acabar amb la seva miserable vida... ¡Joder, podria ser el nou furor de la programació!

Mama de gran vull una cresta... una puta cresta de pam, o de metro, o...,o,... de pollastre! Amb plomes grogues i bec. I que la gent es pregunti perquè vaig travessar una carretera. I se'n faci un e-mail, una entrada de bloc, una "peli": Que si plovia, que si era la carretera que es movia, que si res d'allò va existir i simplement era un somni, que si era per morir sol sota la pluja,.... fart de LSD. Sorprenent al personal per no quedar-me tancat dins una nau, menjant, beguen, esperant la mort per acabar congelat i arrebossat dins de qualsevol supermercat, en mans de qualsevol família que m'acabarà llençant, en part, a les escombraries.

Un putu pollastre enorme, de vint-i-cinc metres com a mínim, capaç de doblegar el món al meu gust i conquerir-lo. Capaç d'alliberar totes les aus del planeta. De lluitar i vèncer en Godzilla.

¡Prous granges, prous parcs eòlics, aiguamolls i zones humides ja!

Que la gent tremoli davant nostre i s'avergonyeixi de tenir objectes, peces de roba fetes de plomes. Que siguin castigats per això mentre nosaltres lluïm "jacketes" fetes amb les seves pells. Un super-pollastre amb el poder de canviar la realitat al seu gust, rajos làser, visió de raigs X, un mestre en les arts marcials... Alpinistes i "snobs" tremoleu!

Uuuuuuuuhoooooooooooooohhh...! ZAS! Cap fora, amputació, patada ninja!

Sang i destrucció en mesures desproporcionades, gore de serie B en pro de la llibertat avícola mentre els governs van caiguen un darrera l'altre, fins a no quedar cap mamífer sobre la capa de la terra!

Probablement?

Tinc que deixar de pensar, de ser por, dubte. ¿Que et tira enrere, el fet d'estar sol, el fet d'allunyar-te de l'alcohol que et manté serè?

Drogues, diners que no tens, objectes inerts que supuren esperances, il·lusions, somnis,... ¿això és tot?, ¿aquest és el nostre camí?, Una bona mentida ben toveta i suau amb la que poder anar donant cops de cap a les parets, mentre tot es manté inalterable.
Tanta és la seguretat que ens dóna un feix de bitllets dins dels nostres pantalons, un mòbil, o qualsevol merda electrònica que sense aquests no fem un pas a la nostra vida.

¿Què es necessita per donar el primer pas, per deixar el poc que tens enrere per un temps, i plantar cara al dubte, al dolor, la solitud, la gana,... siguent lliure uns instants? Maleïda i desesperadament lliure.

Algunes dones, normalment les parelles o companyes sentimentals, responen que la mida "no importa" davant de la eterna pregunta que els fan els homes sobre el seu màxim exponent de virilitat,... amb l'increïble resultat que n'hi ha que s'ho creuen.
És més, si algun home s'ho ha cregut en algun moment de la seva trista vida, des de aquest bloc també l'hi farem la següent pregunta:

¿I els reis mags, que t’han portat aquest nadal?

...Posats a dir gilipollades tirem per les grosses, no?

Nois, la mida importa, i si no pensem en el següent cas pràctic. Per un moment imaginem que caminant per la selva ens segresta un grup terrorista radical per a la alliberació del kiwi salvatge, i ens deixen escollir entre dos mètodes diferents per fer-nos "entendre" el seu punt de vista sobre aquesta fruita verda i peluda, per una banda podem optar en ser penetrats analment per una oliva "rellena" de tonyina o, en l'altre cas, per un carbassó de la hòstia... ¿cal pensar-se molt la resposta?, ¿La mida importa?, ¿Has descobert que et mola ser la part passiva de la relació?

I un cop deixat clar aquest primer punt... ¿n'hi ha prou mesurant-te-la pel llarg?

Del pal...eh..., ¿i a tu, uhmmm... quant et fa?... ¿Et sobra molt de "catxo"?

En altres paraules, 12, 15, 17, 22 centímetres és un bon punt de referència per a la comparació, tinguent en compte les tres dimensions de "l'element". ¿És el mateix una "carroteta" llarga que una bona albergínia de igual longitud?

¿Serveix d'alguna cosa aquest valor en una conversa entre diferents mascles passats un tant de voltes, on al final tothom es queda igual, mentre queda al aire aquella imatge de pel·lícula porno on penses que deu ser molt complicat per al protagonista, portar una vida normal amb tanta matèria "entre-cames"? ¿Hi ha alguna manera de sortir de dubtes d'una vegada per totes més enllà del "pi-erre-quadrat-per-alçada"?

Dons sí, més enllà dels metres i els peus de rei, dels pams, de que si la mà queda així o m’arriba al melic... la cosa és tant fàcil com emplenar un got de "cubata" d'aigua, penetrar-lo, i veure quin és el volum d'element líquid que queda dins al final. Un cop fet, es posen els gots de costat i ja es poden treure conclusions. Si es vol més presició es pot agafar una proveta i mesurar-ho en centímetres cúbics.

Potser Arquimedes no pensava en això al desenvolupar al seu principi, i tampoc seria un bon exemple per posar a classe de física, però que collons... funciona.