Tinc que deixar de pensar, de ser por, dubte. ¿Que et tira enrere, el fet d'estar sol, el fet d'allunyar-te de l'alcohol que et manté serè?

Drogues, diners que no tens, objectes inerts que supuren esperances, il·lusions, somnis,... ¿això és tot?, ¿aquest és el nostre camí?, Una bona mentida ben toveta i suau amb la que poder anar donant cops de cap a les parets, mentre tot es manté inalterable.
Tanta és la seguretat que ens dóna un feix de bitllets dins dels nostres pantalons, un mòbil, o qualsevol merda electrònica que sense aquests no fem un pas a la nostra vida.

¿Què es necessita per donar el primer pas, per deixar el poc que tens enrere per un temps, i plantar cara al dubte, al dolor, la solitud, la gana,... siguent lliure uns instants? Maleïda i desesperadament lliure.