...hem de fer més fotos, així tot i que el llibre sigui molt curt, hi podré posar un extra de material fotogràfic per emplenar-lo fins a una mida decent, posar-hi algun passa temps, una sopa de lletres o un mots creuats per entretenir més al personal i allargar el tema.

Són idees...

Paraules: Aconcagua, Mendoza, MAM, liofilitzat, asexual, ameba, potabilitzadores, magnesi, diarrea, tercermundista, pancho, penetració-anal-amb-un-piolet (aquesta seria la xunga i podria resseguir el contorn de la sopa de lletres).

També hi podria posar sudokus ara que estan de moda. Tot de quadrats on poguessis posar els números que et sortissin de la polla per tal que el resultat total fos 6962. Si fas un quadrat de 9x9 i subquadrats de 9, simplement seria repetir el mateix número a tots els llocs: 6962/9... no té cap puta gràcia però la gent s'hi trencaria el cap.

La tarda passa tot llegint el manual de primers auxilis i la guia d'Argentina, per anar pensant on anirem després, fins que arriba l'hora de sopar. A la tenda menjador aprofitem per parlar amb un guia local i fer-nos una idea de l'atac al cim... temperatures de 20ºC sota zero, pallissa de la muerte, diu que abans d'arribar al cim ja estàs fins a la polla de tot, que al baixar has d'anar al lloro per no liar-la, perdre't o simplement seure sobre una pedra i engegar-ho tot a la merda... flipa.

Un cop hem sopat ens retirem a la tenda per acabar de preparar quatre coses que demà toca marxar-la. Últim "vicio" a la psp.

20/12/07

La nit no ha sigut massa bona, tot i que al final he pogut fer un cop de cap un tant llarg. Són les 8h i poc i la idea seria aixecar-se ja per començar a recollir i anar pujant a nido de Cóndores. Sudem i seguim dormint. Al final aixequem el cap a quarts de deu, esmorzem i fem les motxilles amb la calma per acabar sortint del camp base a la 13h.

El camí ja el coneixem, tot i que ara el faig acompanyat de l'mp3 per tal de tenir algun estímul duran la l'ascenció.

La cosa avança i pugem ràpid. A les 18h som al camp d'alçada 2 on tenim el material que havíem portat dies enrrera. Un cop instal·lats la cosa és preparar el sopar... ara estem a 5500m i la meva FC és de 75 ppm amb la saturació d'oxigen al 73%.

Aquí dalt tot el líquid que necessitem prové d'una clapa de neu que hi ha a uns metres de la tenda. Un cop alimentats d'una mica de sopa de pollastre i uns macarrons amb tomata toca sobar-la de nou, la foto de la posta de sol pot esperar a demà.

Ibuprofeno pel mal de cap. La cosa és simple, ja hi som, tot allò pel que hem lluitat tants de mesos està davant nostre alhora que augmenta la percepció del risc, de la duresa de tot plegat. Desfer neu, fred, hipòxia, un altre camp d'alçada entre mig amb porteig. Totes les comoditats de les que disposem són les que hem pujat a la nostre esquena, i que, amb la paranoia de portar poc pes, són molt reduïdes.

Aquí com a màxim hi podrem estar 6 dies o fins que s'acabin les tres bombones de gas que hem pujat. Suposo que després ho deixarem amb pic o sense. És dur motivar-se constantment, l'apatia degut a la falta d'oxigen és palpable, i més quan et trobes en un lloc tant hostil. La vista des de la porta de la tenda és brutal... imagina't des de el cim.

Si aguantem les nits bé, tenim bon temps, aguantem quinze hores caminant a -20 ó -30ºC segurament podrem arribar al punt més alt de l'hemisferi sud.

Ja hi som!

Qualsevol esforç et deixa sense alè. Joder, si abans ja era dur dormir amb tot de merdes dins del sac perquè no es congelessin ara a sobre toca dormir amb botins.

21/12/07

Un altre dia de relax.

Divendres 21, avui mentre jo m'aixeco sobre les 10h, em poso el polar, les botes i surto de la tenda per anar a buscar neu per beure, milers de individus cel·lebren l'últim dia de classe i es preparen per tornar a casa a celebrar el nadal. A estudiar pels exàmens del Gener! Hijos de puta!!

Potser encara queda algun ambientòleg de ressaca al acabar el curs un dia abans que la resta...