Hi ha coses difícils d'aconseguir, com per exemple, trobar dues dones que vulguin tenir sexe amb tu, i entre elles, alhora sense pagar. Una altre d'aquestes coses que també se'm va resistint dia a dia, és la maleïda foto de l'estrella polar amb totes les altres estrelles girant al seu voltant.

Vall Ter, pujada al refugi i forat. Poc a poc l'igloo va agafant forma, tot i que també es va fent palpable la idea d'estar excavant la nostre pròpia tomba, al anar foradant sota un parell de metres cúbics de neu. De cop, el sostre cedeix i dos individus desapareixen fins a la següent primavera apareixent com una flor després del llarg hivern... seria romàntic i tot si no fos pel dolor i els caos associat.

Hores més tard el sol s'amaga i la temperatura comença a baixar. Sopar i dormir, amb alguna foto tot i que la cosa no és massa productiva fins a l'endemà, que sobre les deu, comença la pujada a Bastiments. En resum gent, sol i poca crema protectora mentre que, pas a pas es va progressant sobre una neu bastant dura fins al cim. Més fotos i tornada.

Com a "curiositat" el cotxe no es mou degut al gel acumulat sota les rodes fins que uns xavals ens donen un cop de mà empenyent... ¡si haguéssim tingut una corda i un parell de politges!