Algunes dones, normalment les parelles o companyes sentimentals, responen que la mida "no importa" davant de la eterna pregunta que els fan els homes sobre el seu màxim exponent de virilitat,... amb l'increïble resultat que n'hi ha que s'ho creuen.
És més, si algun home s'ho ha cregut en algun moment de la seva trista vida, des de aquest bloc també l'hi farem la següent pregunta:

¿I els reis mags, que t’han portat aquest nadal?

...Posats a dir gilipollades tirem per les grosses, no?

Nois, la mida importa, i si no pensem en el següent cas pràctic. Per un moment imaginem que caminant per la selva ens segresta un grup terrorista radical per a la alliberació del kiwi salvatge, i ens deixen escollir entre dos mètodes diferents per fer-nos "entendre" el seu punt de vista sobre aquesta fruita verda i peluda, per una banda podem optar en ser penetrats analment per una oliva "rellena" de tonyina o, en l'altre cas, per un carbassó de la hòstia... ¿cal pensar-se molt la resposta?, ¿La mida importa?, ¿Has descobert que et mola ser la part passiva de la relació?

I un cop deixat clar aquest primer punt... ¿n'hi ha prou mesurant-te-la pel llarg?

Del pal...eh..., ¿i a tu, uhmmm... quant et fa?... ¿Et sobra molt de "catxo"?

En altres paraules, 12, 15, 17, 22 centímetres és un bon punt de referència per a la comparació, tinguent en compte les tres dimensions de "l'element". ¿És el mateix una "carroteta" llarga que una bona albergínia de igual longitud?

¿Serveix d'alguna cosa aquest valor en una conversa entre diferents mascles passats un tant de voltes, on al final tothom es queda igual, mentre queda al aire aquella imatge de pel·lícula porno on penses que deu ser molt complicat per al protagonista, portar una vida normal amb tanta matèria "entre-cames"? ¿Hi ha alguna manera de sortir de dubtes d'una vegada per totes més enllà del "pi-erre-quadrat-per-alçada"?

Dons sí, més enllà dels metres i els peus de rei, dels pams, de que si la mà queda així o m’arriba al melic... la cosa és tant fàcil com emplenar un got de "cubata" d'aigua, penetrar-lo, i veure quin és el volum d'element líquid que queda dins al final. Un cop fet, es posen els gots de costat i ja es poden treure conclusions. Si es vol més presició es pot agafar una proveta i mesurar-ho en centímetres cúbics.

Potser Arquimedes no pensava en això al desenvolupar al seu principi, i tampoc seria un bon exemple per posar a classe de física, però que collons... funciona.