2011

 El 2011 es va publicar això:

Gràcies als gilipollERCs crec que es pot anar traient del calaix de nou!

Vergonya

Odio editar-te amb el mòbil, amb el teclat de merda de la pantalla, amb l'autocorrector traint-me i sense l'ajuda del corrector de veritat. Fent més faltes de les que serien exclusivament necessàries...

Com en els vells temps! Joder, fins al putu 2012 tinc entrades amb dobles signes d'interrogació i d'exclamació, com si fos un espanyol de Canet.

Vergonya absoluta per la meva subnormalitat, per tota la feina que caldria fer per arreglar els errors més greus, i evitar fer sagnar de manera innecessària els ulls dels pobres lectors que acaben aquí perduts... amagar la vergonya que sento en reveure el passat, tot i que no deixa de ser el "d'on venim" i permet veure un mínim d'evolució ortogràfica. Que potser això no és un cas perdut i encara hi ha esperança!

 

Avui de moment s'ha arreglat l'osmosi del pla SecCat, tretze anys més tard de publicar l'entrada.

IECS!!!

Veient el nivell de l'IEC després d'acceptar aquest 2021 "no pegar brot", un cop fulminats els diacrítics, des d'aquest humil blog es volen proposar algunes noves paraules per la revisió 2022.

- SUVnormal, com a definició dels conductors de SUV's que no saben conduir un cotxe de dimensions absurdament desproporcionades per la ciutat, i que només toquen els collons a la resta d'humanitat amb la seva simple existència.

- GilipollERCs, definició per a polítics d'ERC o els seus votants. Sis per cent!!!

Com a última proposta, si acceptem que "no peguem ni brot" tot i que m'agafa un ictus cada cop que ho recordo, el "bucadill de jamo i ques" ha de ser acceptat per justícia social. Però bé, aquesta darrera potser només és un tema de jet-lag i viure 400km massa al nord...

Escola del segle XXII

T'has preguntat mai com transformar el teu institut en un centre modern, en quatre simples passos i sense canviar realment una merda? 

Aquest és el teu post!

Pas 1: Deixar d'utilitzar la paraula "deures" i canviar-la per "tasques", "feines" o "treballs", encara que el volum real de treball a casa no canviï. 

Pas 2: Aturar de "castigar" i "sancionar" i substituir-ho per "reflexionar", "pensar", "excloure" o "ajudar a la comunitat", tot i que en el fons hi segueixen havent les mateixes conseqüències davant la "disciplina". 

Pas 3: Anomenar "projectes" a qualsevol activitat que es basi a treballar en grup, fabricar una ronya, fer una sortida i portar algú de fora a fer una xerrada, per molt improvisat, absurd i caòtic que sigui tot.

Pas 4: Repetir aquests passos fins que et creguis tota aquesta mentida.

INNOVACIÓ PEDAGÒGICA!!! 

 

Selecció antropogènica

Parlar d'evolució sempre és un clàssic on cal que hi hagi tots els tòpics. 

Començar pel pobre Lamarck, seguir amb el braç hipermusculat del teu tenista preferit i comparar-lo amb el seu braç normal, lligant-ho amb "l'ús (o la necessitat) genera l'òrgan", seguir amb l'exemple de les girafes i com estiren el coll per fer-lo créixer, fer el salt a Darwin i dir que el fet d'estirar el coll no fa que apareguin noves generacions amb el coll més llarg, sinó que les coll curtes moren de gana al no poder accedir a les fulles més altes dels arbres i llavors només queden les coll llargues que fan més futures girafes coll llargues en reproduir-se. 

Aquí es pot tornar a parlar dels braços del/s futur/s fill/s del teu tenista preferit, per reforçar les girafes, i comentar que tot i la desigualtat muscular del progenitor, la descendència naixerà amb els dos braços iguals. 

Llavors, ja ben lubricada tota l'explicació, es passa a la selecció natural i explicar que nassos és i com funciona. 

Un cop arribat aquest punt ja comença el clímax de tot plegat amb la història de la Biston betularia, la contaminació de la revolució industrial i finalment, si la cosa dona peu i sembla que tot encara flueix prou bé, fer al salt a l'epigenètica i comentar que potser en Lamarck tenia una miqueta de raó, tot i haver-lo deixat com un estúpid a l'inici de l'explicació amb arguments del nivell "segons la teoria lamarckiana mai s'haurien extingit les espècies", "segons Lamarck els braços dels fills dels tenistes...".

Llavors, de cop i volta, com qui no vol la cosa en plena possible decadència de la pandèmia mundial a mitjans de 2021, apareix una nova notícia que sacseja totes les classes d'evolució dels instituts. Dècades de classes idèntiques que han passat de les boques dels professors a les orelles i cervell dels seus alumnes, i d'aquests alumnes, un cop professors, als cervells dels seus altres alumnes, com la magnífica fulla dels verbs irregulars d'anglès que segle rere segle passa impertorbable de generació en generació de teachers, apareixen els collons d'elefants!

Ara resulta que els elefants "estan evolucionant" motivats per la selecció natural, que afavoreix els elefants sense ullals per sobre dels elefants que en tenen, ja que aquests segons són caçats pels furtius, que tenien el qüestionable honor d'haver aconseguit portar l'espècie al llindar de l'extinció. En altres paraules, i citant la notícia del 324, mentre "la població d'elefants en un parc nacional es va reduir més d'un 90%, el nombre de femelles sense ullals es va doblar".

És aquest un bon moment per proposar a la biologia un nou concepte, el de "selecció antropogènica" per distingir-la de la "selecció natural" i així poder-nos mirar una mica més el melic com a espècie humana?

 

2021 definició gràfica

 

 

 

Per què canviar el món a cop de clic des del/assegut al teu sofà primermundista sense fer res més és possible!

 

https://www.change.org/p/president-of-the-united-states-taliban-please-stop 

Ara només falta el change.org del canvi climàtic, de la fam al món, del problema de l'habitatge, la precarietat laboral, l'armament nuclear... i viurem en un món feliç i sense problemes! Per quin motiu ningú hi ha pensat abans???

Entrada d'estiu

L'entrada d'estiu no pot faltar. De nit, de càmping, a la tenda, north face ve25 del 2006 o del 2007, com els vins gran reserva però perdent les seves propietats impermeables, el desgast de la doble capa de silicona que ara s'ha tornat monocapa en l'abaratiment de costos d'una tenda de 800€... 

Puta North Face!

I de nou, més tard que de costum, a l'agost, el viatge ens porta "lluny de casa". Ens permet fugir de la calor. Pixar més al disminuir la sudoració infecta de la plana empordanesa.

I fent-la lluny, menys lluny que l'habitual, a la Vall Fosca, un món nou s'obre davant els teus ulls. 

Per començar un indret perdut, on no hi has estat mai. Tant llunyà i tant proper com les excursions a Llavorsí, Sort, La Pobla de Segur, o qualsevol altra escapada més enllà de Pont de Suert... A l'únic parc nacional de Catalunya!

Una vall petita, que amb un dipòsit de gasolina pots recórrer de manera infinita, però amb un munt d'història al darrera.

De l'electrificació de Catalunya a inicis del segle XX, de ser una potència hidroelèctrica d'Europa, del concepte d'energia renovable que tant de moda està ara, de l'impacte que això va comportar a una vall perduda governada per quatre famílies i que tenia la capacitat de deixar a les fosques tot Barcelona davant un problema... De les vagues dels treballadors que obrien túnels a més de 2000m a l'hivern en un projecte faraònic. De les mines d'urani que hi ha, de la puta bomba atòmica que volia el puto Franco i que mai va tenir. Els afloraments radioactius de minerals d'urani. Les restes de la mineria que va durar pocs anys pel poc rendiment que se'n obtenia. Merda que encara queda allà. Itinerari turístic que pot portar més d'un maldecap per la manca d'informació que hi ha. 

L'any passat es va fer la ruta "galiza trash" i el Pallars no hi té massa a envejar amb tota la merda radioactiva que es va abandonar als anys 60 a l'alçada de Castell-Estaó. 

Treball d'ambientòlegs de final de grau que s'ho miren una mica i que al final tampoc té cap impacte real. Si al final l'aforament més radioactiu està sota el putu mirador del poble!!!

Del mineral descobert a Catalunya! 

La vedella ecològica. 

De la macroinstal·lació turística que es volia fer i que en podem veure els impactes en forma de ciment, remuntadors, torres,... Abandonats i oblidats degradant-se amb el pas dels anys. 

Vestigis de l'especulació en forma de merdes diverses que marquen el paisatge donant-li un punt més de surrealisme a tot plegat... Que quan hi arribes de turista no saps què és allò ni d'on merdes cau!