Ja ets una persona gran!

No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!

El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...

Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!

I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.

La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!

Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!

Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!

Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!

Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.

40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!

 Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!

Live Fat, Die Young

No em toqueu els festius de desembre cabrons que al meu municipi no hi ha neu! FAT BIKE!!!

 

 

 

 

I per si la compartició del YouTube no funciona, aquí hi ha l'enllaç directe a la llista de reproducció:

 

https://www.youtube.com/playlist?list=PLA41738A5BF0F8AF1 

Déjà vu

 Respostes:

- No!!!!

- Champinyo silvestre

- De veritat?

- Agaricus sp

- Si claro

- Siiiii de toda la vida. ...

- Tu cometemos y si no te pasa nada son buenos.y si no te los comes no los cojas será mejor

- Ni son champiñones ni robellones no los cojas si no estás segura

- Sino tienes ni idea de bolets no aconsejes...son champiñon silvestre

- Champinyo silvestre

- Si fan olor anís y rosats per sota ve si cuan els talles es tienes de color groc millor no consumir

- Champiñon silvestre

- Champiñón sisvestre .buenísimo

- Camperoles

- Quans Agaricus son toxics....pero no,aqui son buenisimos.....quin perill de grup

Tal qual, sense filtrar ni corregir faltes d'ortografia. Facebook en estat pur. Boletaires del segle XXI. I al final les preguntes de torn són:

 

- On són les putes intoxicacions? On són els "mals de panxa"? 

 

- On són els ingressats a urgències i els morts per menjar-se els bolets de merda que s'identifiquen seguint els consells aleatoris d'usuaris "anònims" de Facebook? 

 

- Les dades estan camuflades en les estadístiques de coronavirus? 

 

- A l'imperi català, a la TV3 del règim "la nostra", que només publica fotos de bolets que alimenten l'èxode xava cap al Pirineu, no li interessen aquestes notícies i no les fan públiques? 

 

- Al final la gent suda de tot i els llença després de triturar una mica més el bosc, un cop veu reflectida la seva estupidesa en els comentaris de la xarxa social?

 

"Hola, sóc un fill de puta que no sap distingir un camagroc d'una amanita, una trompeta de la mort d'un psilocibes o una gita de bruixa, preguntaré al grup bolets.org del "carallibre" si es poden menjar. Si aquest bolet que fa tan bona pinta em matarà o no! Gràcies, gent que no conec de res!!!"

 

- Això és un molleric? Si el pelo i el cuino no em moriré en menjar-lo???

 

La democratització del bosc, darwinisme de tardor, el xavisme de "cap de setmana", l'esplendor de l'estupidesa... desgraciats que només fan créixer el meu odi interior! 

I per maridar la teva ració de bolets una mica de Faust: la revenja és a la sang (2000), pel·lícula mediocre però amb una banda sonora espectacular que segueix el camí que un dia va obrir "El día de la bestia" o "Matrix"!

A mi la cobertura!

L'addició et consumeix. Les alertes, les alarmes, les notificacions, els avisos, les icones, els colorins a la pantalla,...

Passes hores i hores pendent de la puta pantalla del mòbil, mirant les quatre mateixes webs de merda cada 15 minuts per veure si han actualitzat algun dels seus continguts. La nova entrada!

Actualitzant l'Instagram, el Twitter, el Facebook,... per veure el darrer post, ser el primer a comentar, en fer like, a enviar una emoticona de merda. La notícia de l'últim minut per ser el més cultureta del barri!

I llavors un dia apagues el mòbil, marxes "lluny" de la civilització, et perds per les muntanyes i estàs com 48 hores sense cobertura més enllà, si tens sort, de la ratlla aquella de "trucada d'emergència". 

Moments de paranoia... I si el món se n'ha anat a la merda? Si tot ha col·lapsat? 

No tinc cobertura i potser m'estan trucant!

Serà el del banc oferint-me la hipoteca al 150% per sortir del cau infecte on estic de lloguer i comprar aquella merda de casa que cal restaurar per 160.000€, que tot i ser una "basura", és prou barata i en un barri poc conflictiu?

Serà el del SOC per l'oferta de feina de l'altre dia?

L'escola del nen avisant-me que s'ha fet mal? Tindrà el coronavirus? L'haurà llepat un company que SÍ té coronavirus i els seus putus pares l'han portat a l'escola tot i estar tossint tot el cap de setmana i amb febre?

Serà la meva parella trucant per explicar-me que ha eutanasiat el gat, ja que feia una estona que miolava d'una manera "estranya"?  

Algun parent l'ha liat i cal anar a acomiadar-me?

Per fi es fa aquell sopar amb la colla i ara el faran sense mi? (i a sobre pensaran, encara més, que sóc un capullo).

L'empresa que m'acomiada i dilluns quedaré com un imbècil quan hi vagi a treballar?

La cita del Tinder que avui està disponible després de setmanes suplicant per una mica de caliu humà?

... (insereix paranoia a gust personal del lector)...

I llavors surts de la puta muntanya, de l'agonia, de la supervivència més bàsica on tot es basa a trobar aigua, sobreviure amb el què portes a l'esquena i no quedar-te sense aliment ni gas, a no morir de fred i trobar un lloc on dormir que no sigui gaire inundable, preocupar-te per no acabar triturat per una pedra o per l'energia potencial que has anat acumulant, les insolacions, les plantes tòxiques... decisions simples i bàsiques que deixen tota la resta en un segon pla. On tot es basa a avançar ignorant el mòbil mentre no necessitis aquella ratlleta intermitent de la "trucada d'emergència".

I finalment, al cotxe, havent purgat tots els teus fantasmes, desintoxicat, intentant donar la raó a les teves paranoies, engegues el mòbil i en el primer raig de cobertura veus que el món ha continuat girant i ningú s'ha preocupat gaire de tu, aprenent una de les poques lliçons realment útils del teu present: Apaga el colló de mòbil i deixa de malgastar el teu temps!!!

Pd.- Potser aquí ja em repeteixo més que l'all, però saps que pots posar el mòbil en blanc i negre (escala de grisos) i llavors ja no li faràs tant de cas? Abans calia fer no sé quina paranoia de procés, ara l'opció ja et surt al menú on tens la wifi, el GPS i similars... en el meu cas és a "mode hora de dormir". 

Bourbon

El gust del bourbon em torna al passat. A les discoteques i als cubates de "principis" del 2000. Primer el "Jack" i després el "Jim", ja que sempre era una mica més barat i "igual d'efectiu". "Sense gel si us plau que avui tinc mal de coll..." I al final la distorsió volumètrica sempre feia que el resultat final fos una mica força més enriquit en destil·lat que amb la mesura habitual on s'incloïa el gel en l'alçada de combinat!

Feia com vuit anys que no et treia a passejar, i del retrobament al final només en va sortir fracàs. Un fracàs absolut i fastigós com en els pitjors dels meus temps! I si és que en el meu passat la forma física era capaç d'animalades inimaginables, en aquest present decadent i fastigós, tot encara va ser més agònic i infecte! 

Agonia putrefacte durant 16 miserables quilòmetres i 1000 m de desnivell absurds. Tornem als orígens, a les excuses, a les paranoies mentals que et fan recular. Al llaç rosa que ho maquilla tot quan és el teu putu cervell que ho engega tot a rodar!!!

Putu cervell de merda! Puta ansietat dels collons!!! Putes excuses infectes que justifiquen la teva mediocritat...

- Uh.... sembla que es gira mal temps.

- Uhhhh... el camí no estava en gaire bon estat i una pala de neu casi em fa girar enrere com va passar al Posets quan volíem fer la "Jean Arlaud" no sé quin putu any!

- Ohhhhhh... aquest putu clima tropical-canviclimàtic em fa suar com un fill de puta. Només he caminat 4 km i ja m'he begut un litre i mig d'aigua. El putu buff em regalima per la cara!

- Uauh... fa estona que no tinc cobertura al mòbil, i si em moro aquí de cop i volta, vés a saber quan trobaran el meu colló de cadàver! 

- Només necessito aigua per sobreviure dos dies i estic envoltat de rius però... i si plou molt i al final això es transforma en una mena de "Biescas" postconfinament¿?

- I si puja un putu mosso (o forestal) i em veu acampant al mig d'aquest prat ple de pintades de "no acampar"? 

I al final sembla que marxes d'allà justificant-ho tot però només ho fas per covardia, per les teves paranoies més absurdes, per una mena de por infecte a morir sol en l'oblit del no-res...  I llavors, quan tornes a casa, només recordes que en vas fugir per què ja estaves mort per dins en la rutina apàtica i miserable del teu dia  a dia!

I de nou et tornes a fer fàstic! Odies el teu putu cervell. La teva debilitat. L'estupidesa de la irracionalitat que ho arrossega tot com un tsunami. La dependència tecnològica. 

Diuen que diuen que no sé quin percentatge d'humans no se separen mai una distància més gran d'1m del seu mòbil, però tu ets un ésser especial capaç d'ignorar-lo unes hores. De deixar-lo a casa mentre voltes per evitar que et geolocalitzin, d'apagar-lo durant estones per sentir-te lliure. Menys addicte. Però allà, envoltat de verd i marmotes l'addicció es fa intensa. Et mina la moral. Les hores de solitud no s'alimenten de llibres. Estar amb tu mateix et consumeix per dins. Ho engega tot a rodar!

Ets un merda que va de punki, d'alternatiu, d'antisocial... i quan el Sol es pon i estàs massa allunyat del teu llit, de la Wi-Fi, la cobertura, el teu cotxe, la presència humana,... tot es transforma en angoixa. En una angoixa absurda, irreal, mentidera i limitadora!

I en el fons què seria el pitjor, palmar-la? Sovint en el meu dia a dia la sensació ja hi és... On és el problema?  Fent alguna canal de jove ja vam estar a punt de passar a l'altre barri i, més que tenir por, la sensació era de tranquil·litat, de saber que tota la merda que estàvem patint aviat s'acabaria i deixaríem d'agonitzar. El fred, el cansament, la lluita contra una cosa més gran que tu, aviat deixaria de ser i tot seria pau. Un somni etern indolor. Per què el problema apareix en la solitud de l'acte? En la paranoia de l'avorriment.

Porqueria digital

Enmig de tota la merda digital que guardo en CD's, DVD's i Blu-Ray's diversos, avui he trobat una còpia de seguretat amb tot de coses de la dècada del 2000. Documents de la universitat, textos vells i esborranys fets a la sala d'informàtica de la facultat durant els migdies esperant entrar a pràctiques, els documents de l'Aconcagua, de trucs,... i, amagats entre carpetes de carpetes i subdirectoris amb més carpetes, de cop han aparegut alguns dels meus tracks de joventut, enregistrats amb el vell e-trex que algú un dia em va regalar pel meu aniversari!!!

Així doncs, avui dimarts 11 de febrer de 2020 per fi, un cop convertit el format TRK del CompeGPS a GPX del BaseCamp (gràcies programa gratuït Perfils), he pogut posar sobre el mapa digital aquelles aventures distorsionades pel temps i que, en alguns casos, no vaig saber mai ben bé per on vam acabar passant: la de les canals del Gra de Fajol, de l'Aneto, les voltes per l'Empordà i com no aquella sortida borrosa per les Bolloses que havia d'acabar amb una hivernal al Carlit i que al final només va aportar butllofes als peus, sang, i una ressaca infernal. 

I aquí el text "d'aquell dia" escrit, segons les propietats del fitxer, el 31 de desembre del 2005 a la nit (què devia fer aquell cap d'any???), uns dos anys abans que aparegués aquest bloc. 

Les 5:50h del matí, sona el despertador. El temps just de baixar la motxilla i el material a baix que ja escolto el soroll del cotxe que em ve a buscar.

Són les 6:10h del matí i el company ja nota la pudor a whisky del meu alè. Joder no fa ni tres hores que anava borratxo. La ressaca tot just comença ara.

Ja hi som tots i comencem a devorar kilòmetres cap al nostre destí. Si fa un parell de dies ja no ho veia massa clar avui encara menys.

Noto com encara puja una mica d’alcohol des d’algun racó del meu estómac, per un pèl que no surt tot.

Què està passant?

Fins fa poc aquesta merda era el pilar central de la meva existència i ara ni em motiva ni la respecto.