divendres, 1 de novembre del 2024
Calendari
dijous, 24 d’octubre del 2024
La majúscula!
Es van refundar per posar al capdavant de l'associació uns fills de puta del mateix calibre que els que van (fer?) plegar per explotadors i assetjadors. Potser ara són una mica més inútils que els altres, però igual de malparits. Amb la mateixa manera de fer de l'empresa marca la casa.
Canviar-ho tot per no canviar res.
Per continuar fent ignorants, cobrar les subvencions i mantenir la guingueta de sempre censurant qualsevol debat intern que vagi en contra de la línia oficial.
dissabte, 21 de setembre del 2024
Canvis
dijous, 19 de setembre del 2024
Cresta de l'onada
Conduint, a pocs quilòmetres per no dir centenars de metres d'arribar al lloc de treball, el cervell comença a revisar la feina del dia.
Reunions, videotrucades, correus electrònics, classes, preparació de classes, fer fotocòpies, acabar de preparar la nova aplicació, els estudis propis, el temps de qualitat que no pots tenir amb la família...
I de cop, acaparat per tot el que s'ha de fer i la manca de temps, la impossibilitat de fer tot això en un dia que només té 24h i on desitjaries poder dormir-ne vuit, tot i que amb sis et conformes, l'ansietat desperta. Però no aquella ansietat claustrofòbica habitual que t'oprimeix el pit i t'ofega, avui ha estat com surfejar per la cresta de l'onada de l'ansietat. Al límit del control i el descontrol de la situació.
Una ansietat còmica, Tourettiana, on en moments de dubte sempre s'ha tingut l'alprazolam a poca distància, però que s'ha pogut mantenir en el punt just on s'ha convertit en eufòria i adrenalina.
Com aquell medicament per dormir que es prenia no sé qui, i que si aguantaves la part d'adormir-te, després et provocava una col·locada que flipes!
Ansietat convertida de nou en combustible, en energia... una cosa nova que ves a saber com pot acabar!
dissabte, 13 de juliol del 2024
dilluns, 24 de juny del 2024
Silba Boom
dissabte, 18 de maig del 2024
Xuxus!
Pizza Sushi Wok
De moment, des d'aquest bloc, sempre serem més fans del temacle "Sushi Shanghai"!
dimarts, 14 de maig del 2024
Atención! (Esborrany)
Esto solo es prosa, señor juez. Creatividad literaria, poesía absurda y decadente. Literatura de segunda regional. Nada serio. ¡Ejercicios de creatividad alcohólica donde nadie piensa lo que escribe... así sin darle muchas vueltas! Cosas de niños con el cerebro lavado por la T(eu)V(e)3(tres).
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Eliminar tot rastre de català i publicar aquest post si al final PSC, PP i VOX pacten per aconseguir la presidència de la Generalitat
Dilluns
"Odio" la meva feina, l'absurditat on desemboca tot plegat, la pèrdua de temps i energia... Passar del "l'educació és l'arma més poderosa per canviar el món", al desànim més absolut i la impotència de veure què estàs perdent el temps i la salut en una lluita constant i desigual. Com a balanç d'avui, tinc la sensació que he fet una classe de puta mare, una de prou bona, una d'aprovat pels "pels" (mort als diacrítics desgraciats!) i tres de merda absoluta!
dimecres, 24 d’abril del 2024
Parts del llibre
Tot i que aquesta publicació arriba un minut de merda tard, avui no podia faltar... A veure si a part d'aprendre que es diu "bon Sant Jordi" aprens una mica més vocabulari!
dimarts, 23 d’abril del 2024
Glen Scotia
El whisky m'atrapa. L'eufòria alcohòlica m'enceba a mantenir el flux del bloc... Com el colló de Netflix que et dona totes les temporades de cop perquè moris d'inanició, o de sedentarisme, al menjador de casa, davant de la televisió, momificat al sofà aquell de l'Ikea que tenia molt bones ressenyes.
San Jorge
Fa tants anys que vaig "creant" entrades en aquest bloc que ja no sé quants cops em puc estar repetint. Quantes voltes a les mateixes idees decadents puc estar donant en la magnitud creixent d'aquesta bèstia que intento mantenir viva en l'agonia. L'esperança que tinc que la maduresa que vaig adquirint amb el pas dels anys em porti a noves reflexions, noves entrades, que es van ajustant a l'edat que vaig acumulant, a la meva maduresa, evitant recaure sempre en els mateixos tòpics i temes... Intentar no acabar com qualsevol vell, qualsevol parent d'edat avançada, que a la sobretaula sempre ens explica les mateixes anècdotes de sempre, i que al final només sorprenen a la nova nova parella que entra a casa després d'una altra ruptura amorosa absurda i fugaç...
I aquí és on ara dubto si ja algun cop havia fet alguna entrada de Sant Jordi, San Jorge com diuen els subnormals que ens volen destruir com a poble intentant ajustar la història a la seva realitat de merda. Sé que això va sortir per alguna xarxa social meva, però mantinguen-se al marge del Blogspot que ara el corrector em marca com a falta i pel Google apareix com a Blogger!
I a part de tots els fills de puta que et desitgen un "feliç" Sant Jordi, perquè és molt difícil dir "bon" tal com hem anat aprenent a dir abans de "Nadal", una altra cosa que em treu molt de polleguera en aquestes dates assenyalades d'abril és els collons de pa de Sant Jordi...
No pel seu gust boníssim (si està ben fet), ni per ser quelcom efímer que només pots provar uns dies assenyalats de l'any, ni per la seva bellesa... El que m'empipa moltíssim d'aquest pa malxinat és la manera que té de trencar-se!
dijous, 14 de març del 2024
N de nostàlgia...
El món gira cada cop més ràpid... Eleccions aviat, el canvi climàtic, la guerra nuclear que va avisant, però no acaba d'arribar, la por que manté el capitalisme viu, les hipoteques variables que ens escanyen en la nostra agonia mensual, els subnormals dels "chemtrails" fent-se palles conspiranoiques a dues mans, ignorants de Twitter que només viuen per menjar-li els ous al govern tractant d'ignorant qui contradiu la mentida oficial mentre supuren la lefa putrefacta dels jerkis per tots els orificis del seu cos...
Fa mesos que penso a comprar un despertador per allunyar el mòbil del capçal del llit i no hi arribo. De tenir una alarma que no em distregui fins a les dotze de la nit amb merda que em reafirma en el meu integrisme.
D'allunyar-me de la droga virtual com vaig fer de la TV3 fa un temps.
De tornar a abraçar el meu bloc i retrobar-me amb el meu passat... Els comentaris de la gent amb qui vaig compartir uns instants de la meva decadent existència. Les il·lusions de joventut. El caliu fugaç perdut en l'absurd.
Tancar el comiat d'aquell darrer dia que vam passar junts, però on ningú ens va avisar que seria l'últim.