El whisky m'atrapa. L'eufòria alcohòlica m'enceba a mantenir el flux del bloc... Com el colló de Netflix que et dona totes les temporades de cop perquè moris d'inanició, o de sedentarisme, al menjador de casa, davant de la televisió, momificat al sofà aquell de l'Ikea que tenia molt bones ressenyes.
dimarts, 23 d’abril del 2024
Glen Scotia
San Jorge
Fa tants anys que vaig "creant" entrades en aquest bloc que ja no sé quants cops em puc estar repetint. Quantes voltes a les mateixes idees decadents puc estar donant en la magnitud creixent d'aquesta bèstia que intento mantenir viva en l'agonia. L'esperança que tinc que la maduresa que vaig adquirint amb el pas dels anys em porti a noves reflexions, noves entrades, que es van ajustant a l'edat que vaig acumulant, a la meva maduresa, evitant recaure sempre en els mateixos tòpics i temes... Intentar no acabar com qualsevol vell, qualsevol parent d'edat avançada, que a la sobretaula sempre ens explica les mateixes anècdotes de sempre, i que al final només sorprenen a la nova nova parella que entra a casa després d'una altra ruptura amorosa absurda i fugaç...
I aquí és on ara dubto si ja algun cop havia fet alguna entrada de Sant Jordi, San Jorge com diuen els subnormals que ens volen destruir com a poble intentant ajustar la història a la seva realitat de merda. Sé que això va sortir per alguna xarxa social meva, però mantinguen-se al marge del Blogspot que ara el corrector em marca com a falta i pel Google apareix com a Blogger!
I a part de tots els fills de puta que et desitgen un "feliç" Sant Jordi, perquè és molt difícil dir "bon" tal com hem anat aprenent a dir abans de "Nadal", una altra cosa que em treu molt de polleguera en aquestes dates assenyalades d'abril és els collons de pa de Sant Jordi...
No pel seu gust boníssim (si està ben fet), ni per ser quelcom efímer que només pots provar uns dies assenyalats de l'any, ni per la seva bellesa... El que m'empipa moltíssim d'aquest pa malxinat és la manera que té de trencar-se!
dijous, 14 de març del 2024
N de nostàlgia...
El món gira cada cop més ràpid... Eleccions aviat, el canvi climàtic, la guerra nuclear que va avisant, però no acaba d'arribar, la por que manté el capitalisme viu, les hipoteques variables que ens escanyen en la nostra agonia mensual, els subnormals dels "chemtrails" fent-se palles conspiranoiques a dues mans, ignorants de Twitter que només viuen per menjar-li els ous al govern tractant d'ignorant qui contradiu la mentida oficial mentre supuren la lefa putrefacta dels jerkis per tots els orificis del seu cos...
Fa mesos que penso a comprar un despertador per allunyar el mòbil del capçal del llit i no hi arribo. De tenir una alarma que no em distregui fins a les dotze de la nit amb merda que em reafirma en el meu integrisme.
D'allunyar-me de la droga virtual com vaig fer de la TV3 fa un temps.
De tornar a abraçar el meu bloc i retrobar-me amb el meu passat... Els comentaris de la gent amb qui vaig compartir uns instants de la meva decadent existència. Les il·lusions de joventut. El caliu fugaç perdut en l'absurd.
Tancar el comiat d'aquell darrer dia que vam passar junts, però on ningú ens va avisar que seria l'últim.
dilluns, 1 de gener del 2024
dimarts, 28 de novembre del 2023
Despeses
dissabte, 7 d’octubre del 2023
20 anys
Avui hem pogut veure com 20 anys de tradició es perden per les corrupteles i els números de quatre malparits. Com d'anar a una xerrada d'aiguardents et trobes un míting polític que comença 30min tard, en dura 15 quan era d'1h, i on els quatre malparits de torn amb càrrecs a diferents xanxullos d'empreses i governs es mengen la polla entre ells entre rialles, mentre el poble que anava allà a aprendre quelcom flipa en colors.
A sobre amb el gran començament de... com que hi ha en fulanitodetal que parla castellà, la xerrada serà en putu espanyol!
Desgraciats menjamerda!
D'aquests vint anys de festa n'hem vingut a una cinquena llarga. Amb grans activitats i tallers on, pagant un preu simbòlic, trobaves xerrades que eren espectaculars. Tastos de whisky, de vins de la DO de la comarca, de sake... amb uns professionals que s'estimaven la seva feina i transmetien passió en el qual explicaven i cap als productes que presentaven.
Aquest any podies veure com a l'ombra del ponent, president i tresorer de no sé quines merdes, li anaven sortint les banyes i la cua a còpia de parlar de les virtuts de l'alcohol, d'espolsar-se la mala propaganda dels abusos com si no anessin amb el producte que l'enriqueix... i fer-se el simpàtic amb les autoritats municipals i parlar de la pasta que podrien invertir en el poble. Un poble que no deu arribar al mig miler d'habitants i on fa uns anys es demanaven famílies amb fills per mantenir l'escola oberta ara tindran un museu i una confraria de l'aiguardent a mans d'una empresa que factura més de 100 milions d'euros a l'any.
Els quatre de sempre que s'omplen la butxaca organitzant un espectacle de merda que segurament no aportarà massa res al poble.
Aquest any tot és gratis! Els inflables pels nens, "les xerrades", els mojitos de l'empresa en barra lliure, concerts i discomòbil!!!
Fan 20 anys i en comptes de fer la millor festa de la història, fan la pitjor... això sí, tot l'ajuntament ben content!


